El títol és, potser, massa exagerat, però això és el que hem fet amb en Francesc: anar per sota terra. He de dir que cada sortida amb en Francesc és una sorpresa. Avui, la recerca anava de canals, aqüeductes i mines.
En una masia de l'antic municipi de Llerona va aparèixer, fa uns anys, un clot. En Francesc em va proposar d'anar-lo a veure així com altres galeries. Sembla ser que, fins ara, ningú havia entrat en la galeria que va descobrir l'ensulsiada.
Al darrere la masia hi ha una mica de vegetació i allà s'obre el clot d'uns dos metres de fondària (tindria més fondària, però hem de tenir en compte que hi ha l'acumulació de la terra que formava el sostre). A cada costat del clot s'obre la galeria. Primer entrem cap a la dreta. El pas és inclinat per l'acumulació de terra fins a trobar la galeria; som a uns 4 m de fondària. La galeria és d'uns 60 cm d'ample per 1,20 m d'altura. Els terrenys són argilosos i això devia permetre l'excavació. En aquest primer tram només veiem arrels al començament. Una mica més endavant, la galeria té la volta d'obra. Més enllà, el traçat de la galeria fa un gir i s'acaba als 5 o 6 metres, tapat amb una pedra que sembla una llinda. Vam poder comprovar que en alguns punts es veia una erosió en la part inferior de les parets, segurament com a conseqüència de la circulació d'aigua.
Tornem al clot i ens endinsem en l'altre obertura. Aquí, l'espai que ha deixat la runa és més petit i les arrels són abundants i humides.
La sorpresa és uns metres més endavant quan ens trobem la galeria reforçada, però aquest cop amb totxanes i pedres. Les pedres que aguanten el sostre formen una mena de llinda en angle, com una barraca de pedra seca.
Com es pot veure a la fotografia, les dimensions de la galeria es fan més petites: 50 cm d'amplada i 80 cm d'altura. És curiós observar com en un costat, les totxanes són al damunt de les pedres i en l'altra banda, només hi ha totxanes, però amb una disposició que sembla feta per estalviar material. També hi ha una petita ensulsiada. Una vegada passat aquest tram, la galeria també descriu un gir i acaba tapada amb pedres. Per aquí, en Francesc, va trobar un petit fragment de terrissa i un tros d'un recipient de fang.
La visita ens planteja uns quants interrogants. El traçat del canal té alguna relació amb l'existència de la masia? Aquesta mina és la mateixa que passa un torrent proper on hi ha un aqüeducte? D'on venia la mina? Uns dubtes que potser podrem conèixer algun dia; si més no, ha estat una descoberta prou interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada