BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Més elements en l'itinerari "A l'entorn del puig Madrona"

27 juliol de 2014

MÉS ELEMENTS EN L'ITINERARI "A L'ENTORN DEL PUIG MADRONA"


Us vull donar més informació en relació a l'itinerari 2 per Collserola (http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2012/08/itineraris-per-les-construccions-rurals_19.html) A l'entorn del puig Madrona.

Es tracta d'una petita variació en l'itinerari provocada per l'ampliació del cementiri de Roques Blanques, que ha modificat el camí de pas, fent-lo passar més avall i de cinc construccions que he trobat. D'aquestes construccions, dues, les vaig localitzar per una estassada de la vora de la pista.



16 juliol de 2014

UN ORRI A LA MUGA

 
La paraula "orri" és molt utilitzada al cantó francès del Pirineu i va associada als indrets on els pastors feien el formatge. No fa gaire l'amic Francesc em va enviar un article sobre els orris de la vall del Madriu i ell mateix va publicar aquesta entrada al seu blog: (http://excursionismecientific.wordpress.com/2014/06/09/la-jaca-del-roc-de-lorri/).

La setmana passada en vam trobar un quan baixavem del pic de la Muga que, tot s'ha de dir, és un dels cims oblidats de la Cerdanya, amb un accès suau pel sud, una accidentada carena NE i una més accidentada cresta nord.
 
 

 
L'ascensió a la Muga des de Cap de Rec, no té cap mena de dificultat i segueix un camí senyalitzat (el núm. 26 dels Senders de Cerdanya). El seu recorregut ens farà passar a la vora de l'orri i farem un tram de camí per dins un canal.

En Salvador Vilarrasa en el vocabulari que hi ha en el seu llibre La vida dels pastors, esmenta, molt de passada, la paraula "orri". Ho fa després de definir les ovelles "orries". Segons diu són les ovelles que es munyen en alguns llocs, anomenats orris, durant l'estiu per a fer formatges.

A la pàgina web del Parc Natural de l'Alt Pirineu, esmenta les "munyidores" com passadissos delimitats per murs de pedra seca on es feia entrar les ovelles que s'havien de munyir.

Segons he pogut llegir en un fulletó andorrà, l'orri, pròpiament dit, seria el lloc on es conservarien els formatges i el passadís allargat, que permet identificar fàcilment un orri, s'anomena "munyidora". Tot repassant el mapa de l'ICGC he vist que hi ha un indret anomenat "les Munyideres", però queda molt més avall (cota 2000) de la construcció que us presentaré.

La construcció està situada en uns plans al peu d'un pendís tarterós. El que podem observar, a l'altra banda del riu de la Muga, és una construcció de planta rectangular (de 3x1 m), orientada al sud/sud-est.
 
 
 
Al seu darrere hi ha una altra construcció de planta ovalada de 3 m de llarg i 1,5 m d'amplada màxima.
 
 
 
 
 
 
Des d'aquí es veu una mena de camí, delimitat per pedres, d'uns 17 m de llarg que ens porta a una mena de recinte de 4x2 m que aprofita les roques del tarter que té al seu darrere.
 
 
 
 
No sembla que cap de les tres construccions hagi tingut sostre, perquè a dins no hi ha pedres. Segurament la coberta devia ser vegetal.

Segons Christine Rendu, que ha fet excavacions al massís del Carlit, situa el final d'aquesta activitat, entre els segles XVII i XVIII, com a conseqüència de l'interès per la llana i la carn.
 
També un article de David Mas ens parla dels orris de la vall del Madriu. Ell diu que els orris són passadissos de pedra seca que tenien la funció de permetre munyir les ovelles, obert per un extrem i amb un recinte que era on es munyien les ovelles. A més hi podia haver una cabana i una pleta.

Per tant, amb tots aquests antecendents hem de concloure que la construcció que he descrit és un orri.

El croquis de l'orri:

 
 
Trobareu aquest orri a la cota 2343, coordenades ED50: 391607 / 4702480.
 
Però l'altre element interessant és el canal. L'agafem al capdamunt d'uns plans herbats i el deixem a prop de l'orri, quan trobem un curs d'aigua. El tram que seguim és d'1,08 km i el desnivell és de 20 m, cosa que vol dir que té un pendent del 2 %. La pregunta és: a on anava el canal? i quina utilitat tenia? 
 




........

Per si voleu pujar a la Muga...
 
Al costat mateix del pàrquing de Cap del Rec surt la pista per on marxa el GR i l'itinerari 26. Passarem per sota el refugi i entrarem al bosc, deixant el GR i una pista que va a la barraca dels Caçadors. També deixarem l'itinerari 31b i la pista s'acabarà. A partir d'aquí, pujarem per dins el bosc passant uns quants rierols. El camí no és gaire marcat en algun punt, però hi ha prou senyals per no perdre'l. El bosc està ple d'arbres morts i alguns cauran al damunt del camí quan hi hagi un cop de vent o per la neu.
 
Arribarem a un pla herbat, al capdamunt del qual veurem la punta de la Muga. Trobarem el canal i anirem planejant fins a una coma. Travessarem el petit curs d'aigua i ens enfilarem per una carena; a l'esquerra deixarem l'orri. Passarem el riu de la Muga i trobarem un recer sota un roca gran. El camí es desdibuixarà, però ens caldrà arribar a una barrera rocosa; a la dreta veurem una traça que marxa de pla. La seguirem i anirem pujant, molt suaument, fins arribar a la carena on hi ha alguns pins. D'aquí al cim només hem de seguir amunt en direcció a un avantcim que podem vorejar decantant-nos lleugerament cap a l'esquerra.
 
 
 
Arribarem gairebé a dalt d'aquesta elevació i només ens caldrà seguir la carena, més rocosa fins al cim. El cim és molt panoràmic. Arribar-hi ens haurà costat unes 3 hores i 15 minuts de marxa efectiva.
 
 
No cal dir que si voleu completar el dia, podeu seguir la carena fins a la Tossa Plana i baixar després, pels suaus lloms del sud fins al refugi del Pradell (seran tres hores més de marxa).
 
També es pot pujar a la Tossa Plana, anant a recuperar l'itinerari 26. El descens el podem fer per la suau carena que l'uneix amb la Mugueta. Un cop som al coll, baixem cap a l'estany Gran; al final trobarem una mica de traça de camí. Des de la punta de l'estany ens caldrà pujar un llom pedregós que ens durà a la Tossa Plana.
 
Si ja en tenim prou, des de l'estany, baixarem a trobar l'itinerari 26 (2 h 30 min fins a Cap de Rec).





 

1 juliol de 2014

UN "MISTERI" RESOLT

 
El títol és, evidentment, exagerat. El cas és que la descripció d'en Cèsar August Torres de l'itinerari núm. 42 de la seva guia del "Ripollés" em tenia intrigat. Fa pocs dies, entaforant-me on no ho havia fet mai, vaig poder veure la bauma de Baix dels Ferrers. Una bauma que, per cert, té un bonic forn en un racó.
 
 
 
 

21 abril de 2014

UNA CURIOSITAT... QUE POTSER ALGÚ SAP CONTESTAR


És un fenòmen que he observat en altres indrets del massís del Carlit (Prat Carrera, pleta dels Clots d'Èguet) i, sense anar tant lluny, al pla d'Anyella. Perquè el cas és que en un indret determinat hi ha una barraca, generalment ensorrada, a la vora una pleta i, més amunt, n'hi ha una altra de dimensions molt més gran i molt més contemporània. I encara en algun cas, hi ha un refugi actual.


Això és el que vaig pensar en anar a veure la barraca de la Pleta de Das. Fins ara només m'havia fixat en la barraca de pedra seca, però no m'havia mirat bé l'entorn.
 

29 març de 2014

L'AFUSELLAT I LA BALMA DE LA VILA


Fa pocs dies vaig comprar el llibre d'en Xavier Roviró, El Camí Ral de Vic a Olot. Itinerari i històries (Farell editors, març del 2014), que recomano, i a dins vaig tenir la referència d'un escrit de Marià Vayreda que sembla ser va estar inèdit fins al 1984 "l'Afusellat".

Imatge d'un dels plafons del camí ral de Vic a Olot
 
En veure la nota al peu de pàgina, vaig fer una cerca a internet i vaig trobar la referència: L'Afusellat, de Marià Vayreda. Presentació i edició crítica, d'Antònia Tayadella, publicada a l'Anuari Verdaguer. Vic, 2004.