BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Les tines dels Ermitanets i les Balmes Roges (I)

24 d’agost de 2015

LES TINES DELS ERMITANETS I LES BALMES ROGES (I)


La coneixença de les tines que hi ha a l'entorn del Pont de Vilomara ha anat ampliant-se amb els anys. Ben diferent era a l'any 1998 quan les vaig descobrir tot guiant-me pel llibre d'en Miquel Ballbé (Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages) i, fins i tot, al 2003 quan en un congrés a Manresa, vaig fer una comunicació que anava dirigida al seu coneixement i conservació. És evident que la tasca de la Diputació de Barcelona, de divulgar una ruta per les tines de la vall del Flequer i la restauració d'altres tines de l'entorn ha afavorit aquest coneixement.



Per a mi, les tines més interessants per la seva situació i característiques són les de les Balmes Roges i les dels Ermitanets. Curiosament, les tines dels Ermitanets no surten al llibre d'en Miquel Ballbè ni tampoc van sortir a la publicació Tines a les valls del Montcau de Farell Editors. 

L'itinerari que us presento ens permet conèixer-les, a més d'unes quantes barraques força interessants (de lluny també en veurem moltes més). A més, també passarem per les tines de les Ratapinyares, les de la Lluca i una barraca que sembla haver estat utilitzada com a tina. També la visió de Montserrat en fa una excursió molt atractiva. Evidentment és una sortida per a la tardor o l'hivern.

L'itinerari proposat és el següent:



18 d’agost de 2015

UNA CONSTRUCCIÓ AMAGADA (BARRACA AL PIC DE SALÒRIA)


Quan la vam trobar, vaig pensar que era la barraca més alta de Catalunya. Després vaig pensar que hi ha la barraca de Noufonts i la de Tirapits a una alçada semblant. El que cal destacar és la seva situació, amagada en una carena molt accidentada i perfectament dissimulada. El cas és que a pocs metres de desnivell de pic de Salòria, a 2687 m d'altura, hi trobem aquesta curiosa construcció.




27 de juliol de 2015

UN CAMÍ PENJAT: EL CAMÍ D'ALINS A TOR

Quan a l'any 1996 vaig comprar el llibre d'en Pep Coll, Viatge al Pirineu fantàstic (editorial Columna), em va atraure una fotografia del llibre. En aquesta fotografia, d'en Jep de Moner, es veu una persona pujant un tram de camí amb parets de pedra seca en un indret encinglerat amb cims nevats al fons; el peu de foto diu: "El pas d'Escala Cauba, on els viatgers havien de tapar els ulls a les cavalleries perquè no se'ls amorriés el cap".

El relat "Bisbes, encantades i bandolers" serveix per donar més interès, perquè diu: "L'antic camí de Norís a Tor ... és un dels més feréstecs del Pirineu. Passat Norís, el camí s'enfila cap al coll d'Escala Cauba i després baixa, excavat a la llenasca i penjat damunt el barranc fins a la borda de Martí".




15 de juliol de 2015

LES INSCULTURES DE LA COVA DELS ENCANTATS


Situada al peu de la cinglera i visible des de Sant Martí de Surroca, hi ha la cova dels Encantats. És una cova de dimensions reduïdes, però que té un interessant patrimoni: unes inscultures, prehistòriques?


De fet, d’inscultures n’hi ha en diversos indrets, però potser estan més lligades al megalitisme. En coves, em sembla que ja no és tan freqüent. Una cosa que em sorprèn és la poca informació que hi ha: una fitxa a Espeleoíndex (http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=2080), un informe de la visita (http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/24208/qmem3397_web.pdf?sequence=11) i no gaire cosa més.


24 de juny de 2015

UNA FITA A LA SERRALADA DE MARINA


Fa pocs dies vam visitar un turó de la serralada de Marina amb un poblat ibèric al cim. Voltant per allà vam poder veure una pedra granítica d'un metre i mig d'altura on hi ha un gravat. La pedra és perfectament visible, perquè és aïllada i punxeguda.





En la cara que mira cap a l'est hi ha el gravat que és uns creu emmarcada per dos xiprers. La creu està enlairada i això, sembla, que representa el Mont Calvari.

Tot cercant per internet he trobat unes imatges d'una fita cartoixana. La cartoixa de Montalegre és molt a prop i podria ser que els seus límits arribessin fins aquí. No obstant això, la fita que he vist per internet està molt ben gravada; també podria ser que la fita del cim fos més antiga

En qualsevol cas, a mi, m'agrada trobar gravats i dates quan vaig per la muntanya, i aquesta creu és una curiositat més de les que podem trobar tot caminant per la muntanya. No cal que digui que s'agrairan els comentaris sobre aquest tema.