BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La Jaça de Dalt

25 de setembre de 2016

LA JAÇA DE DALT

En Cèsar August Torras en la seva guia la Comarca de Camprodon (1918) diu en l'itinerari núm. 44 (De Camprodon a Núria per Coma de Vaca): ...Font de la Jaça de Dalt, 2.250 m. alt., fresca y rica y ben arreglada. Prop de la font hi han acoplades les barraques dels pastors. És la jaça més important de tots aquests indrets. El lloc és en extrem pintoresc, d'un aspecte desolat, emperò d'una sublimitat imposant. El riuet naixent va saltant joguinós entre un bell fons de verdor; ornen el conjunt l'aplec de les barraques enlairades sobre'l riu y sobre la font, formant un poètic poblet de pastors y tanca l'espay un gegantesc enquadrament d'alteroses montanyes: Torraneules, la Fòssa del Gegant y les Arques de Coma de Vaca...



31 d’agost de 2016

HEM FET TARD!

A la revista Pedra seca núm. 17 del mes d'octubre de 2008, vaig llegir un article de Carme Vila i Lluís Vidal, titulat Les barraques de la Jaça de Dalt, Coma de Vaca. Cal dir que aquesta parella van publicar molts articles, sobretot a la revista Muntanya, relacionats amb la prehistòria i en aquest article esmenten la possibilitat que algunes de les pedres que formen part de les barraques siguin un megàlit.

Acompanyant el text hi ha una imatge que indica es tracta d'una postal (clixé Thomas, Barcelona), en la qual es veuen uns pastors i un bon grapat de barraques. La veritat és que en veure aquesta fotografia vaig quedar força impressionat, perquè en el meu record no hi havia cap indret amb tantes barraques (també he de dir que en l'època en que caminava amb molta freqüència per aquests indrets no m'hi fixava de la mateixa manera que ara). Han hagut de passar uns quants anys perquè, tot baixant del Torreneules, hi féssim cap.



11 d’agost de 2016

ORRI BUS

En diverses poblacions, hi ha en una rotonda, una barraca de pedra seca de nova construcció com a element decoratiu i que, d'alguna manera, és una mena de reconeixement a les arrels de la població.



17 de juliol de 2016

UNA PLETA I UNES ROQUES AMB CASSOLETES

Aquesta pleta és al vessant sud el puig de les Agudes. Aquest cim és una talaia magnífica i és el punt culminant dels vessants que, després del bosc, es transformen el prats. Feia molts anys que no hi havíem pujat i aquest dissabte hi hem fet una ascensió des de Llanars.



Al mapa, el nom, no deixava gaires dubtes: pleta dels Eugassers. Tot baixant del cim, vaig decidir anar a veure si hi havia alguna cosa. La sorpresa va ser trobar una magnífica pleta, un bon exemplar del que eren aquest tipus de construccions ramaderes.

24 de juny de 2016

UN FORN AMB DATA

La casa de Coll de Soler queda, a la dreta del camí ramader, entre Alpens i les Llosses. Des del camí no gairebé ni es veu, perquè està molt tapada per la vegetació. De fet, les restes de la casa no tenen cap element remarcable, tret d'un...

En una de les estances, amb perill imminent de caiguda de les restes del sostre i les parets, hi ha un forn. Suposo que era el forn de pa de la casa, però com he dit abans, no hi ha cap element que destaqui tret d'aquest forn, que a la llinda té la data de 1889.

24 de maig de 2016

VISITA A LES TINES DE L'ENTORN DE SANT SIMEÓ (SANT SALVADOR DE GUARDIOLA)

Ja sabem que la concentració de tines és molt gran a les valls de Flequer, però també hi ha altres llocs que en tenen en força nombre. Un lloc d'aquest és el sector que es va cremar al mes d'agost de 2015, en els termes de Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. Concretament a l'entorn de l'ermita de Sant Simeó n'he pogut visitar vuit.



Quan ha passat un incendi, en aquests sectors, ara coberts de bosc, apareixen les restes del passat agrícola. Un passat que feia que aquestes contrades, ara completament ermes de qualsevol tipus d'activitat agrícola estiguessin en plena efervescència o, com a mínim, així ho sembla després de veure les tines.

5 de maig de 2016

LA CURIOSA BARRACA DE LES OLLES

Al massís d'Ardenya, amb grans blocs granítics i moltes restes prehistòriques, trobem la barraca de les Olles, al terme municipal de Sant Feliu de Guíxols.


La curiositat és que els armaris que hi ha a les parets estan fets d'olles partides per la meitat.

No sé si, originàriament, les olles eren senceres i s'han trencat amb el temps, però no deixa de ser curiosa aquesta utilització.


27 de març de 2016

A LA RECERCA DELS SIMIOTS

Potser no sabeu què són els simiots. Jo tampoc ho tinc gaire clar. En algun lloc he llegit que eren uns éssers que espantaven i no eren gens agradables, en canvi en algun altre lloc diu que eren uns éssers que ocupaven les barraques dels pastors durant l'hivern. En arribar el bon temps els pastors, a cops de rocs, els feien marxar. Així, els simiots cuidaven les barraques durant l'hivern i a l'estiu els pastors tenien un recer en condicions. Així és com li vaig indicar a la meva filla petita que, fa uns anys, em va fer el dibuix que podeu veure: una mena de ieti bonàs que protegeix una barraca.