BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La Casa Cremada

17 d’agost de 2020

LA CASA CREMADA

La Casa Cremada o, segurament, Cortils, era una casa del terme de Sant Pere de Torelló. Ben a prop hi ha Collfred. El meu avi (i la meva família) sempre n'havien dit "La casa Cremada". Des de Collfred fins a la casa Cremada hi ha uns 300 m en línia recta. De petits, quan hi anàvem, només vèiem alguna teula o alguna totxana. La història d'una casa que van cremar feia molts anys no anava més enllà d'això. Amb el pas dels anys, quan hi havia passat ja no es veien ni teules ni res.



10 de juliol de 2020

UNA PLETA AL NORD DEL PUIGMAL

En un altre article d'aquest blog:
(http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com/2020/04/un-pastor-der.html#more), vau poder llegir les inscripcions d'en Pere Orriols, un pastor d'Er, que es poden veure en un parell de llocs. Ara, us en faré conèixer una altra que és en una pleta situada al davant de les antigues pistes d'esquí de Puigmal.


30 de maig de 2020

LA BARRACA DEL CIM DEL CANIGÓ (REVISTA "MUNTANYA")

En aquest blog ja heu pogut llegir alguns articles en relació a la barraca de pedra seca que va existir al cim del Canigó.


M'han comunicat que el número 933 (juny 2020) no es publicarà en paper (no sé si això representa el final de la revista tal com l'hem coneguda) i per donar-lo a conèixer el trobareu en imatges.

Espero que el trobeu interessant.


19 d’abril de 2020

UN PASTOR D'ER


En algunes barraques hi podem trobar la data gravada a la llinda o en algun altre lloc, però la realitat és que no sabem qui ho va fer. Però a Cerdanya, tenim el cas de Pere Orriols que va deixar la seva empremta en diversos llocs. Us en presento dos.



16 de febrer de 2020

UNA MINA A TERRASSA?

Al desembre de 2018, al grup de facebook "Admiradors i amics de les contruccions de pedra seca", en Luís Alvárez, va penjar unes fotografies d'un túnel. Hi va haver algun comentari sobre què podia ser. Jo, en veure una de les fotografies, vaig comentar que podia ser una mina i vaig demanar a l'autor que em situés l'indret per tal d'anar-ho a veure.


27 de desembre de 2019

LA DESAPAREGUDA BARRACA DE RUS

El Pla d'Anyella és un indret on, tradicionalment, hi anaven les ramades d'ovelles que venien de les terres baixes a passar l'estiu. El seu relleu suau i herbat ha afavorit la pastura des de molts anys enrere. 



A una cota superior, al peu del Puigllançada i el tossal de Rus, trobem el pla de Rus, que és força més petit que el d'Anyella. A més, els vessants de muntanya més propers van ser convertits en feixes on es van plantar pins, la majoria del quals no han sobreviscut.

I al pla de Rus també hi havia una barraca.

5 de setembre de 2019

LA BALMETA, UN INDRET ATRACTIU

Al peu del serrat del Castellar (2073), al terme de Dorres (Cerdanya), trobem la Balmeta. Personalment, el defineixo com un indret atractiu perquè em va sobtar "descobrir-lo". De fet, és una gran pleta (potser massa gran per ser considerada com una pleta) i potser tenia una altra finalitat, però com a indret relacionat amb la pedra seca, crec que és prou interessant. I a més, la tranquil·litat hi és garantida, perquè és fora dels camins transitats.





13 de juny de 2019

LA BARRACA DE PLANA MITJANA

El Puigsacalm i el seu entorn és una de les zones de muntanya que he trepitjat força i a la que tinc una estimació especial. La veritat és que he recorregut tots els camins que fan cap al cim i, tot i haver passat, ben a la vora de la barraca de la Plana Mitjana, mai m'hi havia acostat... fins que fa pocs dies hi he anat. La veritat és que la "descoberta" ha estat interessant perquè la barraca és prou característica.




6 d’abril de 2019

LA COVA DE LLENTES

De bon principi pot semblar que una cova no tingui cap relació amb la pedra seca, però la veritat és que a tot arreu ens trobem sorpreses...



28 de desembre de 2018

UN LLIBRE QUE PARLA DE PEDRA SECA


Un bon dia, en una sortida col·lectiva de la meva entitat, una parella em va comentar que tenien un llibre de pedra seca de l'època de la Mancomunitat. No en vaig aconseguir gaire més detalls, però sí que uns dies més tard, me'l van deixar. Es tracta d'un llibre editat per l'Escola Superior d'Agricultura a l'any 1938. Jo mateix en tinc un d'aquests llibres que es van editar en aquella època, Què és la ciència del sòl, i que vaig comprar a l'Escola, en la meva època d'estudiant, quan ja estava adscrita a l'UPC.