BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La vinya a Collserola (article)

13 març de 2015

LA VINYA A COLLSEROLA (ARTICLE)


Actualment, l'única superfície de vinya que podem veure a Collserola és la de Can Calopa, una finca propietat de l'Ajuntament de Barcelona i on es desenvolupa un programa social. Però anys enrere, això no era així perquè la vinya era el conreu majoritari i el bosc era ben escàs.



La revista digital "El Muntanyenc" del Club Muntanyenc de Sant Cugat, m'ha publicat l'article (http://www.elmuntanyenc.cat/la-vinya-a-collserola/) on faig una mica d'història del conreu de la vinya i de les construccions que hi anaven lligades.

Per qualsevol consulta o suggeriment ja sabeu que hi ha la possibilitat de fer comentaris.

9 febrer de 2015

LA BARRACA DE LES "DATES"


Als que ens interessa la pedra seca hi ha un tema que sempre ens passa pel cap: de quina data són? 

És difícil trobar alguna data en les barraques. Jo crec que en totes les barraques que he vist només hi ha un escàs 10% de barraques amb data. De tota manera, la troballa que vaig fer el dissabte (7 de febrer de 2015), crec que és molt interessant, perquè les dates que hi ha en aquesta barraca abasten un espai de 108 anys.




28 gener de 2015

L'ENCANT DELS PEDRONS


La carena que va de Costa Pubilla al puig Llançada té una llarga tradició ramadera, amb el pla d'Anyella, situat al vessant nord. És evident que l'ús ramader d'aquesta llarga carena és una conseqüència del seu relleu, molt ondulat, amb cims arrodonits que passen, de poc, la cota 2000 i completament herbats.




Marcant límits de pastura o de propietat hi trobem pedrons fets amb la característica roca calcària d'aquestes contrades.


25 desembre de 2014

BOSCH DE LA TRINXERIA I LA BARRACA DEL CANIGÓ


Fa uns quants dies vaig consultar els primers números del butlletí Mai Enrera del Club Excursionista de Gràcia. Un dels treballs que em va cridar l'atenció, en el butlletí núm. 81 de l'any 1931, era un article d'en Carles Bosch de la Trinxeria en el qual explicava una ascensió al Canigó efectuada el 1888.



Ja heu pogut llegir en una altra entrada del blog, la història de la barraca del cim del Canigó (http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2014/08/la-barraca-del-cim-del-canigo.html), però aquest article ens aporta una dada curiosa.

Aquesta excursió la va efectuar amb dos altres noms de l'excursionisme més primerenc: Francesc Maspons i Labrús i Artur Osona, autor de moltes guies d'itineraris, acompanyats de dos caçadors d'isards i en Josep Do, un home de 80 anys, company de moltes sortides d'en Carles Bosch de la Trinxeria. El relat ens explica que fan nit a la jaça del Cadí.

Ens explica que: "...La barraca de la Jaça del Cadí es relativament confortable, prou espaiosa, ben construïda en volta i parets de pedra seca; teulat de gleva amb la seva porteta baixa i estreta..."

Més endavant diu: "...Prompte arribàrem a la barraca de refugi, construïda pel Club Alpí de Perpinyà, secció del Canigó..." Esmenta que no és gaire adient passar-hi la nit, perquè està mig enrunada.



Però el més interessant és el que explica quan arriba al cim: " La petita barraca del cim, feta pel Club Alpí, és encara molt ben conservada..." Fa un repàs de la panoràmica que es pot contemplar i acaba: "...Després de gravar els nostres noms damunt una pedra d'esquist de la barraca, emprenguérem la baixada, xemeneia i clapisses avall".

Vés per on, en qualsevol lloc de la muntanya hi ha d'haver (o hi havia) una pedra amb el nom d'un dels primers excursionistes!


15 octubre de 2014

PASTA FRESCA


Avui no us parlaré d'una contrada propera. Aniré cap al sud de la península italiana; concretament a Salento.



El cas és que vaig rebre la revista Pedra seca, d'octubre de 2014 (núm. 29) i hi vaig llegir l'article "Els "trulli" de la vall d'Itria (Alberobello) i els "pajare" del Salento", de Martí Rom. Cap al final de l'article explica que el paisatge de Salento està conformat per la trilogia mediterrània: blat, vinya i oliveres.

Fins aquí no hi hauria res de particular si no fos perquè a l'endemà, la meva dona va comprar un paquet de pasta strozzapreti on hi ha una imatge d'unes construccions de pedra seca amb un camp de cereal al davant.

D'això se'n diu casualitat!

Tot seguit vaig consultar la pàgina web de l'empresa "Dispensa Salentina": http://www.abatianni.it/it/packaging.html

L'única línia de productes on n'hi ha un dibuix és aquesta de la "Dispensa salentina". En tot cas és interessant veure que l'empresa té un petit detall per a l'entorn que l'envolta.