Can Serra: casa, turó i mina

Si mireu un plànol de Barcelona podreu veure que hi ha dues "illes" separades del terme. Aquestes dues peces de territori corresponen a l'antic municipi de Santa Creu d'Olorda. Aquest municipi va desaparèixer oficialment el 31 de desembre de 1915 i el seu terme es va repartir entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç de Sarrià (que en aquella època era municipi independent). És evident que els propietaris d'aquestes peces de terra no van voler formar part dels dos primers municipis perquè potser eren residents de Sarrià.

El cas és que a prop de l'ermita de Santa Creu d'Olorda, hi ha una casa anome-nada Can Serra. Actualment només podem veure'n les ruïnes a tocar d'una estació de transformació elèctrica. 

Per les seves dimensions, aquesta devia ser una casa important de la zona. A la guia de 1894 de l'Artur Osona, aquesta casa ja s'esmenta com a hostal.

L'autor de la guia la recomanava, sobretot pels seus preus.

Al damunt de la casa hi ha el turó de Can Serra. Una elevació no gaire característica, però una mica més enllà de Santa Creu d'Olorda, cap al nord, hi ha la mina de Can Serra.

A la publicació de l'editorial Alpina "Fuentes en las montañas de Barcelona" de 1963 (tercera edició) en la qual s'indiquen un bon nombre de sorgències d'aigua a Collserola, es fa esment d'aquesta mina.

                                                 

Com podeu veure l'esmenta com a "Mina de la carretera". De fet, és a sota mateix de la carretera (l'entrada es veu des de dalt de la carretera, en un punt on fa una petita corba). En el mapa anècdotic que hi ha a la guia, també es veu la situació de la mina.

La mina és al punt indicat amb una "M" a tocar del dibuix d'un arbre. Com ja he dit, la boca de la mina s'obre al mateix mur de la carretera. L'entrada ens fa ajupir-nos una mica, però de seguida podem anar drets.

                                     

A pocs metres de l'entrada localitzem un plafó, a la dreta, on en Pau Serra explica perquè va fer aquesta mina. Evidentment amb aquest cognom el lligo a la casa. 

Al punt on hi ha aquest petit ensorrament, a la paret de la dreta, hi ha la inscripció de l'any 1878, amb lletres molt grosses, i que l'autor defineix com "de gran sequedad" i per aquest motiu, "Pau Serra y Casas", va fer aquesta mina. A més hi fa la signatura d'aquesta persona.

He fet consultes i veig que hi ha diversos autors que indiquen una gran època seca en l'interval 1870-1881. He trobat dades de Barcelona (el pluviòmetre estava instal·lat a l'edifici de l'Universitat) que indiquen una pluviometria de 278,4 l/m2 el 1878 i 288 per al 1879. Per tant, malgrat, la distància hem de suposar que a Santa Creu d'Olorda també hi va ploure molt poc. Per a una masia era necessari tenir aigua i si no queia del cel, l'havien de buscar a sota terra.