Hi ha una teoria força estesa, sobretot a la Catalunya central, que fa dels cerdans uns hàbils constructors de marges i de barraques. Fa més d'un centenar d'anys, l'emigració de la Cerdanya era habitual. Era una emigració temporal; a la comarca no hi havia feina i baixaven cap a les terres baixes per fer qualsevol mena d'ofici relacionat amb les tasques del bosc o de la pagesia. Podria ser que hi hagués bons treballadors de la pedra seca, però ara he trobat dues construccions que m'han cridat l'atenció, perquè podríem tenir una altra tipologia de constructors.
Una és un aixopluc de marge:
i l'altre és una barraca integrada al marge:
Aquestes dues cosnstruccions tenen en comú que fan servir material utilitzat en les mines d'aigua.
L'aixopluc integrat en el marge és de planta circular (de fet, és una semi-circumferència). En entrar-hi, el sòl baixa 40 cm, de manera que l'altura interior és de 1,90 m. Si bé la construcció té pedra seca, a mitja alçada, la pedra canvia per les rajoles i el tancament és idèntic al dels pous de les mines.
L'altra construcció no està ben bé integrada dins del marge, però aprofita la roca mare. Aquí la curiositat no és en el tancament que està fet amb pedra seca, sinó en l'entrada. La llinda està formada per les rajoles corbades que es feien servir pel sostre de les mines, una voltat d'entibat o de peces de mina. Són quatre peces de 25 cm d'ample i 45 cm de llargada, aproximadament. Curiosament, la construcció també és de planta circular.
Per la proximitat de les construccions i per estar en termes municipals, sobretot el de Sant Just Desvern, on hi ha moltes mines, podriem arribar a deduir que les construccions van ser obra d'un minaire; vés a saber, si aquesta gent feien qualsevol construcció que se'ls demanés. O potser només es tracta de l'aprofitament del material disponible?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada