BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Fites de la frontera amb el regne de França

23 de febrer de 2013

A L'ENTORN DEL SERRAT DE RIQUEUS


A l'entorn del serrat de Riqueus, al sud de Moià, podem fer una excursió que ens acostarà a uns bons exemples d'activitats que es feien al medi rural: el conreu de la vinya, el comerç del glaç i els molins fariners. Per tant, podrem veure una tina, una barraca en bon estat, un molí i dos pous de glaç.També passarem per les curioses escales de Gat, que baixen al torrent de la Fàbrega.



Un itinerari que podeu fer en 3 hores i mitja, gairebé sempre per pistes i camins sense cap dificultat d'orientació; només la baixada per l'escala de Gats i la pujada de la tina fins a la pista ens demaran una mica d'orientació.


Barraques:


El primer punt d'interès que trobem és una barraca situada una mica més amunt de la pista, en un sector amb feixes. Aquesta barraca està en bones condicions i és de planta circular (fitxa 8182 de Wikipedra). Cal destacar el banc que hi ha al costat de la porta.

A la parta alta de l'excursió trobem una altra barraca. De fet, només en distingim la circumferència, molt irregular. Aquesta construcció em té una mica intrigat perquè la porta és molt ampla i a l'interior no sembla que hi hagi les pedres del possible sostre. Potser només es tractava d'un recer...


La tina:
 
La tina del serrat dels Riqueus és, sense cap mena de dubte, l'element més interessant de l'excursió. És una tina solitària que té un pujador molt interessant per arribar a la porta d'entrada.
 
 


Les tines aïllades no són habituals en la mateixa densitat que hi ha a les valls del Montcau i, per tant, aquesta hauria de ser objecte d'una consolidació, perquè té un gros esvoranc en una de les parets que la fa molt vulnerable a les accions meteorològiques. A més aquesta tina està inventariada al catàleg de patrimoni de Moià i, no havent-hi cap més seria un motiu per conservar-la.
  

La tina és interessant perquè crec que aquí no es trepitjava el raïm. Com es pot veure a la foto, hi ha una petita obertura al sòl; per tant, segurament el raïm es premsava amb la premsa que hi havia en un racó de l'estança i s'abocava a la tina, de manera que només es feia la fermentació. Seria, doncs, un exemplar únic en aquest sector del Bages.


En aquesta foto es pot veure la base de premsa que hi ha a dins la construcció.


La boixa, el forat per on sortia el vi, està situat a la banda per on hem arribat, però està ben colmatat.

 
La tina és també interessant perquè a la porta té la data de construcció (1866) i ens dóna una idea del moment de màxim esplendor de la vinya en aquest sector.

El molí:
 
El molí de Brotons és prou conegut, però no per això és menys interessant. La seva situació val una visita, malgrat la poca netedat de l'aigua. Està edificat en una bauma i sembla que això li va representar el final de la seva activitat atès que una riuada va endur-se al moliner i la seva família, poc després de mitjans del segle XIX.


Si l'aigua ens permet travessar la riera, veurem uns forats a la roca que eren els pilars d'una presa. És evident que no era la presa que portava l'aigua al molí.
 

Com a l'altra banda de la riera, ens trobem una bauma on hi havien estances, abans d'arribar al veritable nucli del molí.
 

En el seu interior no hi ha gaire elements. En una paret hi ha unes pedres de molí i podem endevinar on anava la mola. També és curiós el forat per on devia passar l'arbre del molí que movia el mecanisme de la mola.


L'escala de Gats:
 
Desconec de quina època pot ser aquest pas, però en qualsevol cas és una mostra d'intel·ligència per trobar un pas que permeti baixar a la riera de la Fàbrega. Des de dalt tenim aquesta vista de la riera:


El pas aprofita una canaleta on hi ha algun tram de roca i, al final, unes escales.


Les poues:
 
Les poues Vella i Nova de la Franquesa són un dels molts exemples de pous de glaç que hi ha al Moianès, on sembla que aquesta indústria va tenir molta importància. La poua Vella surt de la tònica normal d'aquestes construccions perquè sembla que no tenia forma circular i hi ha una grans arcades que aguanten el sostre.


La poua Nova ja és de planta circular amb la cúpula i dues entrades. Dues tipologies ben diferents i ben a la vora.

 
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
L'itinerari:
 
El punt de partida el situem al davant del cementiri de Moià, a la vora de la zona esportiva. Prendrem la pista que baixa i arribarem a un trencall, on girarem a la dreta (9 min). Veurem la riera, encaixonada a l'esquerra i baixarem per la vora d'una paret on hi ha vies d'escalada i una bauma. A l'esquerra, a l'altra banda de la riera hi ha la font de la Falzia. La pista anirà planejant i, en un revolt, farem una drecera (31 min) que ens portarà a la riera; aquí tornem a caminar per pista. A l'esquerra tenim el salt Candeler. Anirem planejant, entre bosc i trobarem, a la dreta, l'entrador que ens portarà a la barraca (42 min), situada una mica més amunt. Planejarem i trobarem un trencall a l'esquerra (50 min), que serà per on continurarà el nostre itinerari després de tornar del molí. Una mica més endavant, prendrem una pista, tancada amb una cadena, que baixa fent llaçades. Al davant veurem la casa i l'ermita de Sant Pere de Marfà, en un penya-segat a l'altre costat de la riera. En un revolt, veurem un camí que marxa cap a l'esquerra (va cap al molí), però de moment tirem avall fins a l'ermita de Santa Maria (1 h 8 min). Aquesta ermita no té res a destacar; a la llinda hi ha la data de 1668 i en una finestra hi ha el dibuix d'una ala i la data de 1678.
 

 
 
 
Hem de retornar al revolt i prendre el camí planer que ben aviat passa per una paret balmada. Arribem al davant del molí (un indret fotogènic). Una mica abans d'arribar al final del camí hem trobat un trencall que, si no baixa gaire aigua, ens permetrà arribar a dins el molí (1h 16 min)
 
Desfem el camí fins al trencall del punt 50 min i baixem cap a la riera; la travessem en un punt on un pilar ens indica que, segurament, hi havia una passera. Pugem i arribem a prop de la casa de les Vinyes, uns metres a la dreta (1h 52 min). Deixem la pista i baixem per la vora d'un filat. Arribem a un transformador, a la dreta, i abans que el camí faci una pujada, girem a la dreta i arribem a la vora de la cinglera. Anirem de pla fins a trobar la canaleta per on baixarem amb algun tram de roca i escales al final. Veurem un canal a sota nostre i baixarem a trobar-lo per un clap de roca, força dret. Anirem de pla per sobre el canal, entrarem en una clariana herbada i pujarem per una pista precària fins a una altra en més bones condicions. Anirem resseguint la muntanya, pujant lleument, i ens tornem a situar a la vora de la casa de les Vinyes (ara a l'esquerra). Una mica més endavant, la pista es bifurca (2 h 18 min). A la dreta tenim la Saleta, una casa en ruïnes que, pel tipus de construcció, no era una masia normal, sinó que té l'aspecte d'una casa forta. Tornarem a la pista que seguiem i anirem planejant. Hem de fixar-nos en el punt on una línia elèctrica es troba amb la pista; a la dreta tenim un clap de margues i al damunt, la tina. Pugem de dret cap allà (2 h 26 min).
 
Un cop feta la visita a la tina, al costat de la paret on hi ha la porta, fem un curt pas rocós i ens situem al damunt de la tina. Hem d'anar pujant per l'indret més factible. Hi ha una mica de traça que puja una mica cap a l'esquerra. Durant la pujada trobarem marges on es devia conrear la vinya. Només dos minuts de pujada sense camí i trobarem la pista que prenem cap a la dreta. Desembocarem en una pista en més bon estat que prendrem cap a l'esquerra. Anirem pujant suaument i ens hem de fixar en la barraca ensorrada (que trobarem a l'esquerra); per aquí podem tallar el recorregut o bé anem fins al trencall de pistes. Pujarem suaument i deixarem una branca de pista precària cap a la dreta; una mica més enllà, al collet, prenem el corriol que baixa decidit cap a la dreta. Arribem a un camí ample, amb abundor de boixos que va baixant. Arribarem a un camp i el deixarem a la dreta, passant per la vora; una mica més enllà trobem un corriol, a l'esquerra, però no el prenem i tirem endavant; allà hi ha les poues (3 h 11 min). Un cop les hem vistes, tornem enrere cap al corriol, que baixa decidit, travessa la riera i puja en diagonal fins a trobar la pista per on hem vingut. A les 3 h 30 min, tornem a ser al punt de partida.
 



___________________________________________________________________________________
 
 
Coordenades dels elements (ED 50 i ETRS 89):
 
barraca: (423650/4627188/626) i (423556/4626984/626)
barraca ensorrada: (424695/4626963/710) i (424601/4626759/710)
tina: (423990/4627137/632) i (423896/4626933/632)
poues: (425341/4627613/637) i (425247/4627409/637)
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada