BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Un forn ocupat per les marmotes

9 d’agost de 2013

LA BARRACA DEL ROC DE MADRES


Normalment, a l'alta muntanya, trobem les barraques en indrets de pastura, moltes vegades al costat d'una pleta. També trobem barraques en algun coll, com és el cas de Noufonts, però ja no es tracta d'una barraca de pastors. És curiós que al cim d'una muntanya hi hagi una barraca de pedra seca.
 
Al cim del Canigó n'hi havia hagut una, que va ser construida pel CAF (Club Alpí Francès) de Perpinyà, amb la finalitat de servir de refugi als excursionistes de l'època a mitjans del segle XIX. Tot i això sembla, pels relats que podeu trobar al llibre El Canigó. Història i mite de Joseph Ribas (Eumo editorial. Vic, 1996), que hi ha una certa contradicció i es podria pensar que la barraca era anterior al 1834.
 
La barraca del roc de Madres està situada al mateix cim i la seva finalitat devia ser la de refugi per als pastors d'aquestes contrades, perquè aquest cim, a diferència del Canigó, no crec que hagués estat un objectiu interessant per a aquells primers excursionistes.




Descripció de la barraca
 
La barraca aprofita una roca granítica que li serveix de paret lateral; està construida amb blocs granítics de mida mitjana i posats sense gaire ordre. La llargada és de 3 m i l'amplada és d'1,60 m. L'altura interior (màxima) és de 2 m, cosa que permet estar-hi còmodament. La porta té una amplada de 70 cm i una altura d'1 m. El gruix de les parets és de 80 cm. Està orientada a l'est.





Itinerari:
 
El punt de partida el situem al llogarret d'Odelló de Ral. Per arribar-hi, ho podem fer des de l'entrada de Formigueres per la D 4g que ens porta a Vilanova i a Ral. També podem seguir la D 32, que trobarem quan hem passat Formigueres i que ens porta directament a Ral.
 
Des de Ral, pugem cap a l'església i per la D 32e, arribem a Odelló de Ral, situat a 1510 m d'altura. En arribar a les cases, a l'esquerra, hi ha un pàrquing. Aquest serà el nostre punt de partida.
 
L'excursió no té cap problema d'orientació perquè seguim els senyals del "Tour del Capcir" (color groc i vermell) i no hi ha trencalls que ens puguin fer dubtar.
 
Tot sortim del pàrquing prendrem el carrer que s'enfila (hi ha un cartell molt esborrat que indica "camí de la Serra"). Pugem i deixem les cases a l'esquerra. La pista és asfaltada durant una estona i anem pujant molt lleument. S'acaba l'asfalt i, més endavant, travessem el rec del Roc Mari (hi ha un pont de fusta). Una mica més endavant enllacem amb una pista transversal (1540 m; 20 min), que prenem cap a la dreta, pujant. Ara entrem al bosc, majoritàriament d'avets. La pista fa un revolt i arriba al refugi de Bécet (1580 m; 26 min). Es tracta d'una construcció de petites dimensions, en bon estat, amb estufa i unes lliteres molt petites.
 
Tirem amunt per la pista durant una estona, però la deixarem per prendre un camí que s'enfila cap a l'esquerra (a 5 min del refugi). Aquest camí té trams que semblen empedrats i alterna trams de pujada, amb altres de planers. Finalment sortim a una clariana del bosc i ens enfilem fins a una mena de pla o careneta on trobarem el refugi Oller (1845 m; 1 h 4 min), situat a l'altra banda d'on arribem, arrecerat a una petita elevació rocosa on hi ha les restes d'una barraca de pedra seca, de la qual només queden els fonaments. Aquest refugi també està en bon estat; és més gran que el de Bécet. Segurament, antigament aquest pla inclinat on hi ha el refugi era una pleta.

El refugi Oller i l'embassament de Puigbalador

El corriol s'enfila una mica en diagonal per anar a trobar la carena. Per la dreta trobarem dues vegades, una pista herbada. La pujada sempre és per la carena, entre mates de bàlec i els darrers pins; això ens permet tenir una magnífica panoràmica dels embassaments de Matamala i Puigbalador i del massís del Carlit. Entre els pins hi ha un tram de pujador rocallós i de fort pendent.


Progressant pels darrers pins
Quan deixem enrere els pins, el camí efectua una pujada en diagonal per anar a trobar una carena planera que ens apareixerà al davant. A la nostra dreta, tindrem el característic Roc Mari, una elevació rocosa que contrasta amb la suavitat del relleu.
 
En arribar a la carena, el camí planeja, deixant una elevació a la dreta. Trobem una tanca (2340 m; 2 h 7 min). Planegem amb mates de neret en direcció al puig de Bernat Salvatge que es destaca al davant. Trobarem un trencall (2335 m; 2 h 21 min) i deixarem el camí planer, per girar a la dreta i enfilar un pendís més herbat i rocós al final. A la nostra esquerra veurem una elevació rocosa.

El puig de Bernat Salvatge destaca a l'esquerra
El pendís es suavitza i fem uns metres planers, abans d'arribar al cim del puig de Madres (2469 m; 2 h 41 min)

Els plans que hi ha a l'arribar al cim, amb dos mastins...

...que tenen cura del ramat

Un mastí i el ramat

Ramat al cim del roc de Madres amb el puig de Bernat Salvatge al fons


A diferència del mastí, el border collie és un gos de treball i està atent a les ordres del pastor


El retorn el farem pel mateix camí en 2 h 5 min. Tot seguit podreu veure un croquis de l'itinerari.
 

 
 
El plànol d'aquesta zona és el 2249 ET (Font-Romeu/Capcir) de l'IGN francès a escala 1:25.000.
 
 
 
 
 

2 comentaris:

  1. Ramon Artigas (Drac Verd)20 d’agost de 2013 a les 11:11

    Interessant itinerari, en una zona que només conec per haver-hi esquiat, fa més de 15 anys, a l'estació de Puigbalador. M'agradarà tornar-hi i fer-la seguint el recorregut que indiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment crec que és ben curiós que hi hagi una barraca al cim. Jo no en sé cap més. És una excursió prou interessant i sense cap problema d'orientació.

      Elimina