BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

16 de juny del 2010

EXCURSIÓ PEL TERME DE CASTELLGALÍ






En aquesta excursió podreu veure uns quants elements: mitja dotzena de barraques (de lluny, encara en veureu alguna més), tres grups de tines i un forn de teules. A més també passarem per un tram de camí antic com ho desmostren les parets que aguanten els revolts. L'itinerari ens permet fer l'ascensió al Talló, una bona talaia de la muntanya de Montserrat.


Comencem a caminar al davant de l'església i prenem el carrer de Santa Margarida que surt del nucli urbà i que té cases de nova construcció a l'esquerra. Passem un dipòsit i ens comencem a enfilar. Trobarem, enlairada a l'esquerra, una creu i una mica més endavant, deixem la pista per seguir un camí. Veurem que aquest camí és antic perquè els revolts que fa a la part alta estan aguantats amb parets de pedra seca. Finalment, sortirem a la pista i la seguim fins al Talló. Trobem un pedronet que indica "Pla de Sant Ramon" i la tanca de can Pruners. A la dreta, hi ha el vèrtex geodèsic, entre pins i a l'esquerra hi ha una pista que ens porta a l'altra punta. De fet, segons l'ICC, el punt més alt és el segon; en canvi segons l'IGN és on hi ha el vèrtex. Fins aquí cal comptar uns 40 minuts.


Baixarem tot seguint la pista i, en un revolt trobem un corriol que fa uns metres de pla i, tot seguit, el deixem per girar a l'esq. i baixar, més o menys, per la carena, entre pins. Trobem l'ermita de Santa Margarida, en ruïnes, així com les cases de can Burrós i cal Ponç.


Arribem a una pista que prenem cap a la dr, baixant. Trobem un rec. Si tirem cap a la dr, per la vora d'uns camps erms, trobarem una grossa barraca quadrada, amb un llentiscle a l'entrada, i que té la pedra que tanca la volta amb un curíós forat circular (és una possible ubicació d'un canó granífug?). També, molt a prop, entre els pins que hi ha a l'esquerra, hi trobarem una barraca circular en molt bon estat.















Retornem a la pista i la seguim tot planejant, entre el bosc. Deixem un camí a l'esq. i, més endavant, se'ns ajunta una pista pel mateix costat. Una mica més enllà, trobem un camp i entreveurem can Cassassaies. Deixarem la pista que hi porta i un minut més enllà, a la dr., veurem una construcció molt enrunada (tina 1).
Tot seguint la pista, entrem en un retall de bosc i sortim a uns camps; a la dreta, enlairada, hi veiem la casa de Vilomara. Trobarem el camí que hi mena i, una mica més endavant, deixarem una pista a la dreta. Tornem a entrar al bosc i en trobar un altre camp, veurem una construcció enrunada a l'esquerra. Més endavant ens apareix la casa del Flequer, dominant un sector de camps. Baixem lleument i abans de passar el torrentet, a la dreta, una mica més enllà hi ha una construcció (tina 2). Passarem el torrentet, deixarem una pista a l'esquerra (que prendrem després) i la casa. En tornar a entrar al bosc, veurem un trencall precari que marxa cap a l'esquerra i una mica més enllà, hi ha el grup de tines en més bon estat (tina 3). Per a fer aquest segon tram cal comptar 1 h 15 min.


Hem de tornar enrere i prendre la pista que hi ha un cop hem passat la casa del Flequer. Una mica més endavant travessem la riera que també hem travessat per anar a la tina 3 i la pista va guanyant alçada en relació a la riera que tenim a l'esquerra. En aquest tram de camí, podem visitar les barraques que anem trobant al costat de la pista. Finalment, baixem cap al torrent i el travessem; per l'esquerra se'ns ajunten algunes pistes. Després de passar la riera i deixar, a la dreta, una pista que la torna a travessar, trobem el forn al costat dret. Deixarem una pista, a l'esquerra, que va al Gall i sortim als camps. Trobem una bifurcació; prenem la pista de l'esquerra que passa per sota la casa. En trobar una pista que ve per l'esquerra, veurem una gran barraca al camp que tenim a la dreta.



















Deixarem una bassa, a la dreta, i ens situarem en una nova bifurcació. Deixem la pista més bona i prenem la de l'esquerra que avança entre oliveres. Enllaçarem amb una pista transversal i baixarem cap a la dreta. En el camp d'oliveres que hi ha a l'esquerra, hi podem veure una interessant barraca.

Més avall, enllaçarem amb una altra pista i tirarem cap a l'esquerra, tot planejant fins a trobar el carrer "Camí de Montserrat". L'hem de seguir tota l'estona fins a enllaçar amb el carrer Sant Antoni que ens farà pujar fins a l'església. Per a fer aquest darrer tram haurem d'esmerçar 1 h 15 min.









Característiques dels elements que veurem:


Tina 1: Es tracta d'un grup de dues tines, en estat molt ruinós. No es veuen rajoles i hi ha altres edificacions annexes. Molt properes a can Casassaies.

Tina 2: Grup de dues tines situades a prop del Flequer. Les tines no tenen sostre i estan força embardissades. Les boixes són dins d'una barraca de volta, amb la llinda formada per un arc de descàrrega força curiós.

A l'esquerra, la tina i, a la dreta, l'entrada a les boixes amb el curiós arc.












Tina 3: Es tracta d'un grup de tres tines. Una de les tines no té sostre i es veu la roca mare (conglomerat). Les altres dues tines tenen sostre i les boixes són cadascuna en un compartiment independent; una de les dues entrades té una llinda formada per un tronc de fusta molt corcat. Com a curiositat cal dir que estan construides en una llenca de conglomerat.

Forn de teules: És a la vora de la riera i presenta dues boques en una única obertura. No es veu la possible existència de la graella. El fet d'estar situat a prop de la riera devia facilitar l'existència de la bassa.


Barraques: Gairebé totes són de planta quadrada amb voladís i força grans. En destacaria una (en perill d'esfondrament) on la pedra que tanca la volta està tallada de forma circular; això em fa pensar si seria el possible emplaçament d'un canó granífug. Una altra barraca destacable (també amb una perillosa corbatura en una de les seves parets) té menjadora i xemeneia (és la que trobem una mica més enllà del Gall). Finalment n'hi ha una altra que té una alçada considerable en relació a les seves dimensions (la trobarem en un camp d'oliveres, una mica més enllà de la barraca anterior).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada