EL TORRENT TAPAT

En un article anterior (L'albelló de Castellar del Vallès) ja feia esment del Torrent Tapat de Sant Feliu de Codines. Finalment hi hem fet una visita per tal de veure aquesta construcció que és realment impensable amb la nostra mentalitat actual.

Cal dir que, segurament aquesta obra es va dur a terme per la necessitat de guanyar espai per al conreu. En un territori de molta pendent, trobar un espai pla és difícil i si, a més hi ha un torrent...l'única possibilitat és fer un túnel de pedra seca i posar-hi terra al damunt. És ben bé una demostració de la necessitat de tenir terra per conrear.

El Torrent Tapat està situat molt a prop de les darreres cases de Sant Feliu de Codines i és un afluent del torrent de can Bosc. Hi podem anar pel carrer Vinyetes o pel carrer Era Nova. Aquests dos carrers estan units per una pista estreta que fa revolt, tot resseguint la valleta. En el revolt, a sota d'uns camps conreats hi ha l'entrada que queda dissimulada.

A Espeleobloc (http://espeleobloc.blogspot.com/el-torrent-tapat.html) feien esment de dos trams, sense que hi hagués cap referència a un tram desaparegut en fer la pista. Realment, l'entrada que hi ha a la vora del camí no té cap senyal d'haver estat escapçada en fer la pista. La nostra visita la vam fer al tram superior. El tram inferior comença en un camp d'avellaners, però hi ha una canonada que sembla venir de les cases més properes i això ens va fer desdir d'entrar-hi. La boca sud d'aquest tram inferior no vam ser capaços de trobar-la degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha al torrent.

No obstant això amb la visita al tram superior n'hi ha prou per admirar aquesta construcció gairebé única. Les darreres cases del carrer Vinyetes són molt a prop de la construcció.

Visita al Torrent Tapat

L'entrada queda força dissimulada per l'herba i els esbarzers, però un cop hem passat aquest primer tros, trobem l'arc d'entrada. Durant els primers metres cal anar ajupit, però de mica en mica, el sostre el va fent més alt de manera que podem caminar drets. Trobem un primer ressalt, una mica dret. El segueixen dos ressalts més, però de menys altura. El sòl alterna la sorra amb les pedres o la roca mare i també hi podrem trobar algun bassal. Cap al final, sembla que s'hagin fet servir blocs de pedra més grossos per a la part inferior de la paret. La construcció no és rectilínia, sinó que fa alguns revolts perquè segueix el curs del torrent. La sortida també és força baixa, sobretot degut a l'acumulació de materials. Un cop sortim del forat veiem que som a l'extrem més alt dels horts. Hem de seguir el torrent que també presenta algun ressalt més fins que es desdibuixa; tirem a la dreta i pugem per un clap de roca al damunt del qual hi ha un petit marge on trobarem un sender. Si ho hem fet bé haurem arribat al costat d'un pi amb una fita de formigó una mica més a la dreta. Seguim el sender que planeja i enllaça amb un camí més ample i que prenem cap a la dreta. Baixem i trobem trams empedrats fins a sortir al costat dels horts i a la pista.

No sé si la proximitat al nucli urbà pot fer perillar el tram superior de la construcció. En tot cas, sempre hi ha la possiblitat de degradació, cosa que fins ara sembla que no ha passat perquè tret d'alguna llauna i alguna bossa de plàstic, no hi ha deixalles. No obstant això seria interessant que l'ajuntament prengués consciència del seu patrimoni i que protegís aquesta construcció que és realment insòlita; seria un gran homenatge al seu construcctor el fet que les generacions futures ho poguessin admirar.

---

Podeu veure les imatges de la visita: