A prop de l'estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera hi ha el cim del Roc Roig; de fet, aquest cim només és una elevació, molt suau, coberta de bosc que enllaça amb el sector dels estanys de Malniu i de Guils. El seu vessant sud, completament herbat, baixa fins a Ger i és aquí, on trobem el refugi de Cabanells situat a la vora de la pista que va de Ger fins a Fontanera, on podem fer un interessant visita a les pletes i barraques que estan completament en desús i que ens donen una idea de la importància ramadera de l'indret.
Les pletes estan situades a les alçades següents: 1785, 1892, 1910, 1955 i 2050 i les seves superfícies són, en metres quadrats i pel mateix ordre (la numeració del mapa es correspon amb aquest ordre): 960, 1650, 550, 2006 i 1788.
La pleta més alta i un cau de marmotes
La barraca situada a prop del torrent. Es pot veure com ha baixat una part del sostre i els forats dels caus.
L'interès de la sortida és veure la colonització que han fet les marmotes. La marmota és un rosegador que fa uns anys era inexistent en les nostres comarques i que ha vingut des del nord. És un animal que necessita la presència de prats i pedres per a fer els seus caus. Fins ara havia vist marmotes en indrets assolellats on hi havia herba, però també hi havia tarteretes o petites acumulacions de roques. En aquest vessant hi ha molta herba, però no hi ha tarteres, però en canvi hi ha barraques. Una de les barraques, de lluny, sembla que estigui en bones condicions, però en acostar-nos veurem que la línia del sostre presenta inflexions. Al peu de la barraca i sota aquests sots hi el cau de les marmotes. Segurament, en fer els forats, les pedres han cedit sense ensorrar-se. En aquesta barraca es veu tot l'interior remogut, amb pedres i terra. En la barraca situada a més alçada també veurem caus de marmotes; l'esfondrament de la part davantera, segurament, no és degut a aquests animals, però ara tindran més pedres per poder fer els caus. La llàstima és que les barraques estiguin destruïdes, però és curiós veure la nova utilització de les barraques: abans eren refugi de pastors i ara ho són de les marmotes.
No obstant això, la barraca que hi ha al costat del refugi de Cabanells és un bon exemple de barraca de pastors amb xemeneia, banc i senyals d'haver tingut porta. És de planta quadrada de 3,60 m. L'altura interior d'aquesta barraca és d'1,80 m i el sostre es tanca amb lloses planes i, exteriorment, amb gleva. El gruix de les parets és de 90 cm i també hi ha una finestra d'uns 30x30 cm. La porta té una altura d'1,50 m i una amplada de 70 cm. Aquesta barraca està situada dominant l'antiga pleta; ara, al seu costat, hi ha un tancat modern.
Itinerari
En unes dues horetes podem fer aquesta excursió, si no arribem al cim del Roc Roig. Des del pàrquing de Guils-Fontanera, prendrem la pista (a l'hivern és tancada al trànsit) que va cap a Meranges i que deixarem, encara en els plans de Fontanera, per seguir-ne una altra que trobarem a l'esquerra. Aquesta pista ens portarà a l'extrem dels plans, un petit collet amb unes roques, on la pista comença a baixar. Passem un torrentet i, encara tot baixant, deixarem la pista en arribar al refugi de Cabanells. Al seu darrere veurem la pleta i l'antiga barraca. Des d'aquí no hi ha camí marcat, però la ruta és evident. Cal pujar amunt pels plans herbats (direcció NNW). Gairebé en paral·lel tenim dues pletes; la que trobem a la dreta té la barraca en la part inferior i en canvi la de l'esquerra, la té en la part alta; les barraques estan ensorrades. Ara cal anar en direcció N i tot passant una careneta veurem una barraca a prop del torrent. Des de lluny, la barraca es veu bé, però en arribar-hi ens adonarem que les marmotes l'han feta casa seva. La pleta d'aquesta barraca estava feta tot aprofitant les roques d'un petit esperó rocós. Des d'aquí hem de prendre la direcció W, pujant pels lloms herbats i en direcció a un evident i solitari esperò rocós i punxegut. Al seu peu veurem una imponent barraca, però en arribar-hi ens trobarem amb la parta davantera ensorrada i també... amb marmotes. La pleta d'aquesta barraca també està molt desfigurada, però també aprofitava l'existència de les roques. Per a continuar el nostre itinerari només ens cal pujar a la punxa que domina la barraca; allà se'ns obren uns extensos plans amb un pendent més suau amb bosc a la part superior. Ens cal continuar en direcció NNW fins a trobar el GR-11 a l'alçada del refugi de la Feixa, que veurem més enllà.
Si volem anar al vèrtex geodèsic, caldrà anar en direcció W i passar un torrentet. Un cop som allà, podem arribar al cim del Roc Roig, emboscat per tots els seus vessants, tret del vessant sud. Per recuperar l'itinerari caldrà anar cap a l'E fins a trobar el GR. Per fer aquesta ampliació cal comptar uns 50 o 60 minuts més.
El GR marxa de pla una estona i després comença a baixar tot seguint una carena amb pins, fins arribat al collet per on hem passat en començar l'excursió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada