BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

14 d’octubre del 2010

UN INDRET PER PENSAR I UNA BONICA BARRACA DOBLE


Un indret per pensar: el turó de l'Escletxa. És un cim no gaire conegut, situat al terme municipal de Castellbell i el Vilar, molt a prop de Rellinars. És un turó humil, 447 m, però té dues coses atractives.



 



La primera és la barraca que hi ha gairebé al cim. És una barraca humil, com el turó, de planta rodona i en molt bon estat. Gaudeix d'una bona visió panoràmica de Montserrat. L'indret és solitari i convida a seure, tot contemplant el perfil de la muntanya. També ens podem preguntar com és que hi havia una barraca en un indret així. Si aquesta barraca hagués dominat una clotada és fàcil pensar que el fet de tenir-hi camps havia provocat la construcció de la barraca, cosa que passa en alguns indrets al peu del cim, però aquí dalt? El turó és planer, això si, però és difícil imaginar-lo amb vinyes. En el vessant oest del cim, a uns 5 minuts, hi ha una altra barraca "penjada" en un petit cingle on es poden identificar alguns marges.

El segon punt d'interès es una barraca doble. La majoria de les  barraques que es poden veure per aquí són de planta rodona i sobta el fet de trobar-ne una d'aquestes característiques. De fet, una de les barraques que la formen és de planta rodona, mentre que l'altra és quadrada, però comparteixen el mateix sostre. El seu estat és molt bo. La part de planta rodona conserva un tros de porta. Hi ha caramull i es pot veure ben bé el punt d'unió de les dues barraques. Està situada en una petita clotada on es veuen marges.


La barraca doble, situada al peu de la carena

Si us hi fixeu podeu veure el punt d'unió de les dues barraques




Una recomanació excursionista:


Aneu al turó de l'Escletxa!

Des de la carretera BV-1212 (el carrer dels Ocells de l'urbanització Gall Pigat), passareu pel costat de can Gall de Baix. Després de passar per sobre la via del tren i per sota l'autopista, gireu a l'esquerra (i seguiu el GR). Pugeu cap al Gall de Dalt, situada a sota de l'esperó on hi ha una senyera. La casa està completament enrunada, però es poden veure ben bé les tines. Si aneu al bloc "Natura i pedra", podreu veure com era la casa fa 40 anys (http://naturaipedra.blogspot.com/2008/05/el-gall-de-dalt-castellbell-i-el-vilar.html).

El Gall de Dalt i l'esperó on hi ha la senyera

El GR va resseguint la carena per sota, tot planejant. És un sector on hi ha una gran abundor de blocs. Per aquí veureu barraques, emboscades, enrunades... Cal que us fixeu en un trencall que trobareu a la dreta (el primer que hi ha en tot aquest tram de camí) ja que baixareu per aquí. Arribeu a una careneta i seguiu endavant cap a la carena del cim fins a sortir a una pista que vé de Rellinars. El camí al cim no té pèrdua; seguiu la pista cap a l'esquerra i quan gira cap a la dreta, trobareu el viarany que s'enfila. Segons les vostres ganes i interessos, podeu anar cap al costat oest on podreu visitar algunes barraques.

Desfeu el camí i situeu-vos al trencall. El sender baixa fent unes llaçades. Mireu cap a l'esquerra per identificar la barraca. Quan el camí fa un gir marcat cap a la dreta, deixeu-lo i seguiu, de pla, per arribar a la clotada i la barraca (E 407054 / N 4609093; longitud: 1º52'59" / latitud: 41º37'34"). El sender baixa decidit (al final té mostres d'haver estat un camí antic) i us fa sortir a prop de l'autopista on retrobareu el camí d'anada. En total poc més de dues hores efectives, que poden haver estat més si us heu entretingut al cim, tot contemplant la muntanya de Montserrat.









2 comentaris:

  1. Avui l'hem fet seguint les indicacions de la tva ressenya. Deu n'hi dó la volta q dona, i pensava q t'haviem fet cas i potser haguèssim pogut anar x dalt x la zona de l'esperó d la senyera q dius (q x cert no n'hi pas ara d senyera), en fi, al arribar al cim creiem q podriem tornar x la carena i llavors hem vist q no hi havia pas camí i q haviem d tornar pel mateix lloc, així q gràcies x ls tves explicacions escrites, i una llàstima q no hem vist la barraca doble. La de dalt dl cim sí i x cert, a dins hi ha un pessebre molt maco. A reveure, Manel i Tina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la senyera va desaparèixer i sí que hi ha camí per la carena. El que passa és que l'escletxa que dóna nom al turó també va desaparèixer en caure la paret. Pel camí de la carena es va a parar a l'esperò on hi havia la senyera, però no es pot passar d'aquí, però si que es pot baixar a una pista que corre pel vessant nord (tot això que dic, si és que la vegetació no ha tapat els camins)

      Elimina