BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

15 d’abril del 2011

EL TURÓ DEL MARQUÈS: UN PASSEIG AMB ELEMENTS PATRIMONIALS


El turó del Marquès és un cim de 358 m que domina Castellbell i el Vilar. Des del pont de Castellbell podem fer una passejada per assolir-ne el cim i, de pas, podrem veure algunes coses interessants: un parell de barraques, marges i tres forns de calç, a més d'un petit albelló.



Els elements que veurem


La primera barraca és de planta circular, molt rústega i en bon estat i aprofita la roca mare; al seu darrere i pràcticament enganxat hi ha un forn de calç molt colmatat.



L'albelló recull les aïgues d'un sector on dominen els marges. El tram subterrani és d'uns dos metres i les pedres estan molt ben treballades. Més amunt trobarem un forn de calç amb una paret molt ben feta i amb un passadís que porta fins a la boca.



A l'altra banda de la pista, una mica més amunt, en el sector de marges que veurem hi ha una barraca molt interessant de planta rodona amb una altura interior d'uns 2,5 m. Hi ha una obertura quadrada al sostre (protegida per unes pedres per la part externa) que és de les mateixes característiques que una altra barraca que hi ha al sud de Manresa. Podeu veure-la a: (http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com/2010/02/tines-al-sud-de-manresa.html#more). Al costat de la barraca hi ha escales i una pedra plana que permet accedir a la barraca. Al seu darrere hi ha una construcció contemporània en ruïnes.


Més amunt trobarem un altre forn de calç; aquest, a diferència de l'altre és molt més senzill, sense paret externa i, a més, està escapçat per la pista.


Per accedir al cim seguirem un camí que també té parets de pedra seca. A més, passem per un pla on hi ha una filera de pedres de la qual desconec la utilitat. El pla és de roca i sembla que aquesta paret serveixi per dirigir l'aigua de pluja.

Tot baixant del cim veurem dos elements prou interessants. El primer és una font.



De fet, és una petita mina, amb unes escaletes que baixen fins a l'aigua. El segon és el pont que travessa la riera. En la cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya he consultat el mapa planimétric de Castellbell i el Vilar (any 1914). Allà hi ha marcat el camí que de Sant Cristòfol i el del Solei de la Barraca. El camí de Sant Cristófol el farem tot baixant del turó del Marquès. Quan el camí es bifurca, el camí del Solei de la Barraca, fa un revolt per passar la riera i en aquest punt és on hi ha encara el pont, com a testimoni mut, d'una altra època que va ser esborrada amb al construcció de la carretera C-55.


Aquí teniu un fragment del mapa de planimètric de Castellbell i el Vilar (ICC) de l'any 1914 que podeu comparar amb un mapa actual.

L'itinerari


Comencem a caminar al costat del Pont Vell i de l'estació dels FGC. Hem de seguir la pista que passa per sota les vies del tren. A l'altre costat del túnel, deixem la pista que baixa cap a la riera de Marganell i la Fassina, i que ens faria sortir a la carretera de Marganell, i prenem la pista que marxa en paral·lel a les vies del tren. Una mica més enllà veiem la tanca que hi ha a les vies i girem cap a la dreta. Planegem, passem per sota la carretera i prenem el corriol que puja cap a l'esquerra. Aquest sector és una mica complicat de descriure perquè hi ha molts camins fets per les motos. Podem pujar suaument o fer-ho directament, però com a indicació cal dir que hem d'anar a parar al costat d'una torre de la línia elèctrica que ja és a l'alçada de la carretera. Més endavant, deixarem dos trencalls a la dreta i anirem de pla, una mica més amunt de la carretera. En un indret on hi ha una roca molt gran que es despenja per la nostra esquerra i quan el sender comença a baixar, hem de mirar a la dreta per veure la barraca amb el forn de calç annex (si no esteu atents, la passareu de llarg!). El camí baixa lleument i arribem al revolt d'una pista que prenem cap a la dreta.

Un cop aquí seguirem la pista en pujada. Aviat veurem, a la nostra dreta, un sector en marges que s'acaben a sota la cinglera del cim. Si ens hi fixem, a la dreta, veurem un primer element interessant, un petit albelló d'un parell de metres amb unes pedres molt ben treballades. Pujarem una mica més i trobarem un trencall a l'esquerra. Aquí ja veurem el forn de calç. Una mica més enllà, la pista fa com un eixamplament i es dibuixa un corriolet (a la dreta) que planeja fins a la barraca. Tot pujant per la pista, trobarem l'altre forn de calç (escapçat). Arribem a un sector on hi ha una petita cinglera i uns rocs; més enllà, la pista fa un eixamplament i, a la dreta, surt el corriol que ens cal prendre per arribar al cim. Anirem força de pla i revoltant la muntanya entre pins. Passarem pel costat d'un pal i el corriol fa una lleu baixada. Una mica més enllà trobarem, a l'esquerra, un viarany que s'enfila decididament fins arribar al peu de la senyera. Podem pujar directament o revoltar la roca per la dreta.

Prendrem la pista que arriba al cim i baixa per la carena amb bones panoràmiques de Montserrat. Passem un collet i pugem una mica per tornar a baixar. Arribem a les envistes de can Pinsà i girem cap a l'esquerra. Un tros avall veurem un indicador, a la dreta, que ens portarà, després de travessar la riera a la font de Clot del Casalot. Uns metres més endavant, la pista es bifurca en l'indret on la riera forma un gran salt. Tirem per l'esquerra i arribem al punt on hi ha el camí que hem seguit per arribar al cim.

Abans de tornar al punt de partida podem anar a veure la darrera curiositat: el pont del camí del Solei de la Barraca. Per anar-hi, quan siguem al punt on hem d'agafar el corriol de tornada, veurem un corriol que baixa (més avall sembla un torrent) i arriba a un camí planer, que seguim uns quants metres cap a la dreta fins al pont. Per tornar a pujar podem seguir l'antic camí, deixant a l'esquerra, el corriol per on hem arribat. El camí planeja fins a sortir a una pista, molt a prop de la carretera. Girem cap a l'esquerra i pujarem fins al punt on hem d'agafar el corriol que hem fet a l'anada.



Fins al cim del turó del Marquès hi ha 45-50 min. La marrada fins al pont del camí del Solei de la Barraca representa 10-15 min. Heu de calcular dues hores per fer tot el recorregut.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada