BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Un forn ocupat per les marmotes

14 de febrer de 2010

TINES AL SUD DE MANRESA


Aquesta excursió us portarà a descobrir un bon grapat de construccions rurals de tot tipus. Podreu conèixer quatre tines de característiques ben diferents. Podreu pujar pels marges dels Comtals, una obra que és realment important i on descobrireu els plans inclinats que us permeten anar pujant. Podreu veure unes quantes barraques de tipologia diversa: planta circular, planta rectangular i encastades al marge. Finalment, també podreu veure el pou de glaç de Montlleó. A més la riera de Rajadell forma un impressionant espadat al cingle dels Esparvers i ens acompanya durant una bona estona amb uns paisatges prou agradables.



El punt de partida el situarem al carrer de la Farigola dels Comtals. Sortirem per una pista, que passa per la vora d'un parc i que s'enfila, suaument en diagonal. A l'esquerra veurem tot un vessant amb marges per on ens haurem d'enfilar. Deixarem dos dipòsits a l'esquerra. Trobem senyals de PR. Arribem a un encreuament de pistes. A la dreta ens queda un pla amb un dipòsit quadrat i, al seu darrere, un petit turó (és el turó de París). Prenem un corriol que fa drecera i que puja a la pista de dalt i un cop hi som, tirem cap a l'esquerra (baixant lleument); també podem seguir per la pista i en l'encreuament, girar a la dreta. Tant si seguim la drecera com la pista hem d'anar fins a una torre d'electricitat on comença un viarany que segueix la línia elèctrica entre les oliveres abandonades i els pins que van colonitzant l'espai. Tot seguit veurem les restes d'un petit recer circular a la dreta i deixarem la línia elèctrica a l'esquerra. Trobem la primera rampa que ens permet pujar el marge. Passem per sota la línia elèctrica i tornem a pujar fins a la feixa següent, on en arribar-hi, pujarem gairebé inmediatament a la feixa superior. Si ens hi fixem, veurem, a la feixa que hem pujat i una mica més endavant, unes escales que permeten pujar el marge. Són 14 esglaons.


Ara pugem per una rampa amb unes pedres fosques i no gaire escollides; tot seguit arribem a una feixa on la roca forma una petita bauma. De fet, tot el pany de paret és baumat. Un cop hem passat aquesta baumeta, la rampa gira cap a la dreta i en ser a l'altra feixa, recuperem la direcció que seguiem i planegem. Anem en direcció a un gros pi que destaca dels altres i que deixarem a la dreta, en uns marges. Arribem a una clotada. A sota tenim una bauma on podrem arribar si continuem planejant fins a descobrir un baixador que ens hi portarà.

Hem de pujar per la clotada on hi havia camps. El primer marge el podem pujar per la dreta; el segon és millor fer-ho per l'esquerra i en el tercer, trobarem un pujador abans del marge. Al davant tenim una paret rocosa amb un marge; tirem cap a l'esquerra i pugem suaument per la clotada on trobarem un viarany poc marcat fins a enllaçar amb un altre viarany transversal, molt més visible i tirem cap a la dreta al peu d'un pi. El viarany es difumina, però hem d'anar cap als pins enlairats que hi ha a la dreta, on hi ha un marge. De fet els acabarem deixant a la dreta i pujarem per un pendís al capdamunt del qual ens apareix la primera tina.


Un cop vista la tina, al seu darrere trobem una pista poc marcada que als pocs metres desemboca
en una pista transversal. Cal dir que aquest és un punt panoràmic des d'on podem veure Manresa en primer terme, el cim de Collbaix, el Port del Comte, el Cadí, Puigmal,...

Una altra opció, si no voleu pujar pels marges, és seguir la pista fins al collet que hi ha al darrere del dipòsit més alt, en un punt on hi ha una pista que baixa i la que puja (amb senyals de PR). Des d'aquí, podem anar al turó de París, tal i com es dirà més endavant. Pugem per la pista amb senyals de PR fins arribar a un ampli pla on hi ha un camí més poc marcat que marxa cap a l'esquerra i on hi ha la primera tina.


Anem planejant i trobem algun camp a la vora de la pista. Més endavant veurem Montserrat i un sector de camps enclotats en relació a la carena Hem d'estar alerta i en veure una basseta a l'esquerra, trobarem la segona tina al seu costat.









Al davant de la tina, a l'altra banda dels camps, hi ha una barraca en bon estat. Una mica més endavant, trobem una pista que baixa cap a l'esquerra i un corriol que marxa cap a la dreta, passant entre pins molt joves. El corriol, arriba a la carena i baixa per l'altra vessant. Trobem marges i una barraca prou curiosa perquè té un petit tancat al seu davant.


El corriol comença a baixar per una mena de carena on hem de passar algun tram de roca graonada i on trobarem una altra barraca, aquesta de planta circular. Seguirem baixant i, a la nostra esquerra, veurem un sector de feixes on hi trobarem la tercera tina.








A l'altra banda del camp hi ha una barraca amb una porta força alta (1,70 m).


La seva curiositat és que al centre del sostre hi ha una mena de xemeneia quadrada (uns 16 cm) i amb uns 50 cm de llarg. És ben clar que no era una xemeneia i em pregunto si podia tractar-se del punt d'ubicació d'un canó granífug (1).


En els marges que hi ha més cap al cantó de la tina hi podem veure un recer encastat de petites dimensions. Si baixem uns metres més, arribarem a la impressionant cinglera dels Esparvers, des d'on dominarem la riera de Rajadell.

Per continuar l'itinerari cal pujar anar una mica més amunt de l'alçada de la tina i allà trobarem un corriol, una mica penjat al principi, que comença a baixar fins arribar al pou de glaç de Montlleó. Es tracta d'un pou de grans dimensions. L'entrada actual és molt baixa i el sostre està ensorrat. El túnel d'accés és força curt. Seguim la baixada per un esglaons fets amb fusta i passem per una construcció molt embardissada, abans de travessar la riera. A l'altra banda prenem la pista, flanquejada per unes petites parets, que va seguint la riera i que té indrets prou agradables.



Una mica més endavant, veiem uns marges on hi ha uns graons per pujar. La paret fa uns dos metres d'alçada i els graons estan en perfecte estat. Més endavant trobem la quarta tina amb una rampa que puja pel marge per arribar al punt on s'abocava el raïm. Al seu costat, però hi ha una mena de barraca amb un tancat metàl·lic abandonat. Seguim riera avall i la vall s'obre una mica; a l'esquerra podem veure uns vessants amb gran abundor de marges (els camps que hi ha més amunt es conreen amb cereals). Trobem un corriol, a l'esquerra, que primer marxa en direcció contrària d'on venim, però que després va cap a una barraca que porta la data de 1780 o 1789. És interessant per la data, però es va cimentar i va servir d'habitatge a algun passavolant.


Trobarem un trencall i tornarem a passar la riera per prendre una pista que puja. Podem seguir la pista o prendre un corriol que veurem a la dreta i que fa drecera. Trobem uns camps a l'esquerra, on hi ha una barraca ensorrada. Quan el pendís se suavitza veurem una petita barraca a la nostra dreta, en unes feixes amb oliveres. Més planerament enllaçarem amb el camí que hem seguit a l'anada (si no hem pujat pels marges). Des d'aquí podem fer la curta ascensió al turó de París. Prenem el corriol que tenim a l'esquerra i que baixa a un coll que hi ha al darrere del dipòsit que hem vist durant la pujada. Només ens queden uns metres de desnivell per arribar al cim, des d'on tenim una vista local amb Manresa en primer terme. Un cop hem retornat a la pista nomes ens cal seguir-la i enllaçar amb l'itinerari de pujada. Però encara podem anar a veure una altra barraca. Es tracta d'una barraca encastada al marge d'uns 12 metres quadrats amb una gran llosa plana que fa de llinda.

Una mica més avall del dipòsit gran, deixarem una pista a l'esquerra i uns metres més endavant, també a l'esquerra hi ha un camí que baixa per la vora d'un marge. Les primeres feixes no estan conreades i arribem a una petita paret rocosa al damunt del qual hi ha una construcció. Aquí hem de baixar fins a la tercera feixa i, en el marge que hi ha a la dreta, trobarem la barraca. Només ens cal tornar a pujar i desfer el camí fins als Comtals.

__________________________________________________________________________________
Temps necessari per fer l'itinerari: 2 hores i 10 minuts (la pujada per la pista, és una mica més curta que la opció dels marges, però ens perdem un indret molt interessant).
Dificultat: La pujada pels marges i fins arribar a la primera tina, demana una certa habilitat per trobar els plans inclinats que ens permeten anar pujar (de fet és l'únic punt amb uns certs, pocs, problemes d'orientació).
__________________________________________________________________________________
Característiques de les tines:

Tina 1: Es tracta d'una construcció que aprofita el desnivell del vessant. La part inferior és una cabana de volta amb una menjadora i la boixa al fons; a l'esquerra de la boixa, al sostre, hi ha un forat del qual desconec la seva utilitat. A la part superior hi ha la construcció que acull la tina, que ocupa tot el seu interior. Quan som a l'entrada de la tina, som al damunt mateix de la cabana de volta. Al sostre de la tina hi ha un clau força gros on devia haver-hi la corda per agafar-se. Tant la tina com la barraca tenen porta.
Tina 2: Es tracta d'una construcció feta en el vessant. En arribar-hi veiem el punt per on s'abocava el raïm. La tina està dividida en dues i no té sostre. A la part baixa hi ha l'altra part de la construcció feta amb gresos i amb conglomerats on hi ha la boixa; curiosament, només hi ha una boixa. Aquí hi havia un segon pis, tal i com es pot deduir amb els esglaons que hi ha i els forats per les vigues. A l'altra banda del camp hi ha una barraca rectangular, adossada al vessant.
Tina 3: Es tracta d'una construcció molt ben feta amb una tina de planta quadrada dividida en dues parts desiguals (i la part petita encara té una altra divisió). Al sostre hi ha un tronc. La boixa és a l'exterior i és un tub metàl·lic, que sembla posterior a la realització de la tina. Al seu costat hi ha una basseta feta amb pedra seca.
Tina 4: Es tracta d'un conjunt molt interessant atès que a més de la tina hi ha un conjunt de marges. La tina té una obertura; en algun moment algú va decidir fer-ne una barraca i va obrir una porta. Així doncs, entrarem directament a dintre. La tina és molt petita, no fa gaire més de 2 metres d'alt i no crec que arribi als dos metres de diàmetre. Al seu costat hi ha una altra edificació, també força baixa de sostre on hi ha la boixa i la menjadora per l'animal.

__________________________________________________________________________________

(1) El canó granífug es va fer servir a principis del segle XX per lluitar contra les pedregades. Joan Rubió en el seu llibre "Construccions de pedra seca" esmenta barraques al Bages amb canó granífug. He mirat els mapes disponibles a la Cartoteca de l'ICC on hi ha uns mapes planimétrics i topogràfics de molts municipis de Catalunya fets entre 1914 i 1936; allà he pogut veure construccions amb el nom de "cañón granífugo". A l'hemeroteca de la Vanguardia es poden veure notícies i anuncis dels canons granífugs en els diaris de la primera meitat del segle XX.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada