LA BARRACA OLESANA

Tot i que no es pot afirmar mai, la barraca olesana, és una construcció característica del terme municipal d'Olesa de Montserrat. Si més no, és d'una tipologia, particular. Es tracta d'una construcció que fa servir la pedra i els troncs d'olivera amb una coberta de lloses planes i terra.

Ve a ser una mena de tenda de campanya. El fet d'estar construida amb troncs és també un punt de feblesa, perquè un incendi forestal o l'expoli per part de les persones, la pot fer desaparèixer.

Durant tres diumenges vam assistir a les sortides que organitzava el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i l'ajuntament de Collbató. Aquestes sortides eren complementàries de l'exposició que vaig comentar en l'article 
http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2013/10/collbato-i-olesa-tambe-tenen-pedra-seca.html#more .

Malgrat que ja coneixia algunes construccions i indrets de les sortides, cal dir que anant amb persones que són del territori, la sortida és molt més enriquidora i sempre et fan veure aspectes que desconeixies.

 

En la fotografia es veu el grup d'assistents a la sortida, escoltant les explicacions d'en Joan Soler, autor de la Guia Excursionista d'Olesa de Montserrat, al costat d'una de les barraques (http://guiaexcursionistaolesa.blogspot.com.es/).

 

Aquesta tipologia de barraca utilitza la pedra seca per les parets, però a mitja alçada són els troncs d'olivera els que conformen la coberta que es tanca amb lloses de pedra i terra. És una tipologia ben fràgil; així puc suposar que altres barraques que veiem i que no tenen pedres a dintre devien estar fetes amb materials vegetals i, per tant, serien semblants a les barraques olesanes.

En l'excursió en vam veure sis, de les quals tres estaven en bones condicions, una tenia una part ensorrada i les altres dues no conservaven la coberta.

Seguidament podeu veure algunes fotos de les barraques olesanes, per gentilesa, de Jaume Morera. En la primera foto es veu el bony de la barraca al davant d'un camp plantat d'oliveres. És un goig veure una construcció així en una "vinya" encara en conreu.

Aquí he de dir que el mot "vinya", a Olesa, equival a camp de conreu, no necessàriament amb vinya.

La primera barraca, tot venint del camí, es veu perquè és un bony herbat que sobresurt del sòl.

Aquesta barraca presenta fang entre les pedres que formen la base i la paret del fons; ha patit un petit esfondrament en un punt del sostre.

En les imatges es poden veure els troncs d'olivera que formen una estructura, prou compacta, que aguanta les lloses de pedra tapades per la terra.

La segona barraca és força impressionant. Cal dir que a l'hora del matí en que vam fer la visita, el constrast amb la temperatura exterior era notable. Aquesta barraca ha estat reconstruïda i els bancs laterals s'han fet amb les restes d'una bassa de brou bordelès, tal com es pot veure per la coloració que presenten algunes de les totxanes.

 

Aquesta barraca té les parets reforçades amb morter de calç. Continuant el periple vam començar a pujar i en una raconada, on hi ha marges abandonats, vam poder veure un altre exemplar d'aquest tipus de barraca. En aquest cas era una barraca encastada al marge, que ha patit un esfondrament, però en el seu interior hi ha dues lletres (segurament les inicials del nom i cognom del propietari o constructor) i la data (1890). En aquest cas, el sostre comença a més altura que les altres dues barraques.

 

Una mica més amunt i en uns marges que encara es cultiven, vam visitar la quarta barraca. En aquest cas la inclinació de la coberta és més suau que en les altres i és més ample.

Al seu costat hi ha un conjunt de dipòsit i bassa de brou bordelès.

 

 

Les altres dues barraques les vam trobar de baixada, pel camí del Samper. En aquest cas, només es podia veure el clot, però ja no hi havia coberta.

 

En resum, la descoberta de la barraca olesana, ha estat molt interessant. Cal reconèixer la tasca d'en Jaume Morera, Joan Soler, Ivan Fernàndez i Natàlia Valldeperas, que van ser els promotors de l'exposició que es va fer el mes de setembre al Casinet de Collbató i els guies de les sortides.