Ja sabem que la vinya va ocupar moltissíma superfície a Catalunya, sobretot quan la fil·loxera va atacar les vinyes franceses. En el blog de Joaquim Verdaguer i Caballé hi vaig llegir un article que parlava sobre la fil·loxera a Terrassa i en un dels comentaris vaig veure que potser hi havia algun element interessant a prop de Terrassa.
I així va ser: una tina enmig de les vinyes al terme municipal de Terrassa! Això ve a confirmar que aquest tipus de construccions eren presents en molts indrets de Catalunya.
Al capdavall d'una feixa amb oliveres vaig trobar dues tines: una circular i l'altra rectangular. Les tines estan situades en un marge d'uns 2 metres i mig d'altura. La de planta circular té un diàmetre de 2 m i la rectangular fa 2x1,8 m.
Estan fetes amb pedres lligades amb morter, però al seu entorn, com si fos per apuntalar les construccions hi ha totxanes massisses (també hi ha un tros de marge en el que es veuen totxanes massisses). No es veu cap boixa, per tant, es pot deduir que xafaven el raïm amb alguna premsa i abocaven el suc a la tina, que després devien treure amb una bomba. En la tina rectangular es poden veure els encaixos de la coberta. En la tina rectangular es veuen les rajoles, però en canvi la tina circular no sembla haver-ne tingut.
Estan fetes amb pedres lligades amb morter, però al seu entorn, com si fos per apuntalar les construccions hi ha totxanes massisses (també hi ha un tros de marge en el que es veuen totxanes massisses). No es veu cap boixa, per tant, es pot deduir que xafaven el raïm amb alguna premsa i abocaven el suc a la tina, que després devien treure amb una bomba. En la tina rectangular es poden veure els encaixos de la coberta. En la tina rectangular es veuen les rajoles, però en canvi la tina circular no sembla haver-ne tingut.
Independement de l'abandó, la construcció em fa l'efecte de ser provisional; és a dir, em sembla que es devia fer per aprofitar el moment, però sense pensar gaire en el futur.
Segurament els pagesos ja estaven escarmentats del pas de la fil·loxera i devien pensar que malgrat als peus americans no els hi afectava la fil·loxera, segurament hi hauria alguna altra plaga o que els preus baixarien perquè ja s'havia recuperat la vinya francesa. El fet que la tina estigui feta amb pedra lligada amb morter i amb totxanes en alguns punts em va pensar en la provisionalitat, aprofitant els materials disponibles.
Segurament els pagesos ja estaven escarmentats del pas de la fil·loxera i devien pensar que malgrat als peus americans no els hi afectava la fil·loxera, segurament hi hauria alguna altra plaga o que els preus baixarien perquè ja s'havia recuperat la vinya francesa. El fet que la tina estigui feta amb pedra lligada amb morter i amb totxanes en alguns punts em va pensar en la provisionalitat, aprofitant els materials disponibles.
Uns metres més enllà hi ha un pou (actualment tapat) i al seu costat hi ha les restes del que era la bassa de brou bordelès.
Una mica més enllà hi ha una construcció (que podem assimilar a la barraca). Podria ser que aquí hi hagués la premsa. A sobre la llinda de la construcció hi ha un medalló (sembla un cor) on es pot mig llegir la data. Els dos primers números no es poden veure, però és evident quins són, i els dos darrers semblen un 8 o un 9 i un 7. Per tant, podria ser el 1887 o 1897. Per l'evolució de la fil·loxera a Catalunya i pel que esmenta l'article del blog de Joaquim Verdaguer, hem de deduir que aquestes construccions es van fer després del pas de la plaga i, per tant, ja devia ser una zona replantada i, per tant, la construcció deu ser de 1897.
Us deixo les coordenades de situació (ED 50): 421450 / 4601482 / 217. La localització és a prop de Torrebonica, entre Can Figueres del Mas i Can Canya.
L'article del blog:
Nota: No cal dir que si algun dels lectors coneix alguna dada sobre aquestes tines, té l'apartat de "comentaris" per fer-la conèixer.
Hola Joan,
ResponEliminaSóc seguidor del teu blog des de fa uns 6 mesos. A més, he llegit l'única part del teu llibre que em va interesssar: la part final de l'itinerari de les barraques de vinya de Rellinars.
Acabo de descobrir que comentes aquesta antigua vinya dels Plans de Can Canya (Terrassa) sense esmentar el nom de la font d'informació original que t'ha permés localitzar-la. Aquesta forma d'actuar no és del tot correcte. Com a mínim hauries d'haver esmentat el nom de la persona que ha fet el comentari al blog del señor Joaquim Verdaguer (que apareix ben clarament a la part final), i que per tant és l'autor intelectual de la troballa (almenys en aquest àmbit d'internet).
L'autor de la troballa sóc jo: David Hernández. Un jove terrassenc inquiet, que és amant del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i del cultiu tradicional de la vinya a Catalunya. Aquestes dues passions es combinen perfectament en aquest, proper per a mi, entorn natural.
Per cert, a veure si t'hi fixes millor. La tina tina circular encara conserva part dels cairons (rajoles) que la folraven per dins, encara que no están vidriats com en el cas de la tina quadrada.
Per a que no quedi cap dubte copiaré el comentari que vaig deixar a data 1 de desembre de 2013 al post del blog del señor Joaquim Verdaguer que parlava de la fil.loxera a Terrassa.
"Hola Joaquim,
Et volia comentar que en una feixa (on actualment hi ha oliveres) dels plans de can Canya (can Figueres del Mas), hi ha un petit museu de la vinya a l'aire lliure. Passejant per allà he trobat dos cups (tines) adossats amb les seves corresponets rajoles a l'interior (un de quadrat i l'altre circular), un pou amb les restes d'un xupet (on es feia el brou bourdelés per ensulfatar la vinya) adossat i la seva corresponent barraca de vinya. Tot això a l'aire lliure. He parlat amb el massover de can Canyes i l'únic que recorda és que allí es conreava la varietat picapoll fa molts anys.
Si vols contactar amb mi, el meu e-mail és david.terrassa@hotmail.com
David Hernández"