BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La balma de la Moreria

25 d’octubre de 2013

ITINERARI DE L'APLEC EXCURSIONISTA GRACIENC (III)




En una part d'aquest tram seguirem el camí antic de Vallvidrera a Santa Creu d'Olorda. La primera part del recorregut la fem per un ambient força humanitzat atès que baixem des del Tibidabo i passem pel peu de la torre de Collserola per entrar al nucli de Vallvidrera. La resta del camí es fa per indrets de bosc. Durant el recorregut passem pels següents punts d'interès:



Tibidabo: Al costat del temple, que es va començar a construir l'any 1902 i es va acabar el 1961, hi ha una petita capelleta (edificada el 1886) que indica on era el punt culminant del Tibidabo.

 

Colònia del Tibidabo: Aquestes cases modernistes situades al peu del cim les va fer construír el doctor Andreu, promotor de la urbanització de la muntanya.

 
 
 
Casa Almirall: Tot baixant del Tibidabo trobarem aquesta casa que va pertanyer a Valentí Almirall, polític i membre de l'Associació d'Excursions Catalana (predecessor del Centre Excursionista de Catalunya). Com a curiositat cal destacar que Valentí Almirall tenia vinya a les seves terres. Això és el que podem deduir de la lectura del butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (1882) on podem trobar el relat d'una "Excursió col·lectiva al Tibidabo" de J. Barcon Olesa on diu: "Distrets ab tanta animada conversa arribárem á la propietat que'l senyor Almirall té en la vertent meridional del Tibidabo, ahont descansárem una estona i probárem lo ví de la cullita de nostre consoci, que per ésser del Tibidabo, era un excel·lent ví". Al costat de la casa hi ha un altre edifici construit per la seva vídua a l'any 1920 i que s'havia de destinar a biblioteca pública (hi ha unes figures fan referència a l'ús que havia de tenir).
Torre de Collserola: Aquesta construcció ha modificat completament el paisatge de la serra. Té 268 metres d'altura i va ser construida per Norman Foster amb motiu de les Olímpiades de 1992.
Creu d'en Llevallol: El basament de la creu si que és original, però no la creu que va ser trencada a l'any 1936. En un butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana es recull la llegenda que parla d'un tresor amagat als peus de la creu. La creu actual és de 1956 i va ser encarregada per la propietària de Can Llevallol.
Santa Creu d'Olorda: És d'origen romànic. Al seus voltants hi ha restes d'explotacions mineres.
Hostals que hi havia en el camí que seguirem
segons indica Arthur Osona en la seva Guia itineraria del Alt Plá de Barcelona y del Baix Vallés. Dividida en 76 itineraris (1894):
Can Serra: casa situada al E. á pochs passos de la iglesia s'hi troba pa, vi, aygua
rdent, arrós, ous i viram. Arreglan molt bé de menjar a preus módichs.
Can Mallol: casa situada á uns 15 minuts de Can Serra, al E., sobre'l camí de Vallvidrera, arr
eglan menjar. S'hi troba sempre, pa, vi, ayguardent, arrós y viram á preus motl baixos.
Can Cuyás: casa del coll del meteix nom sobre Sant Just Desvern y Vallvidrera. Serveixen molt bé de menjar. Preus baratos. Fa los honors de la casa una bonica, amable y graciosa noya, filla de la meteixa, La Roseta.

A Vallvidrera esmenta més establiments. Farem referència a un que encara existeix en l'actualitat: can Trampa. Fonda y Café-Restaurant de la Pubilla del Vallés, coneguda per can Trampa, qual origen se remonta al comensament del sigle, está situat en la plassa. Hi ha bones cambras. S'hi menja bé y molt barato. Per 2 pessetes se pot dinar perfectament. Se serveix bona aygua potable que surt en la meteixa casa. Es café y Estanch nacional y en la meteixa casa hi ha la administració dels cotxes y teléfano. Quadras per a cotxes y caballerías.

D'aquests indrets que esmenta Arthur Osona encara podem trobar Can Trampa a la plaça de Vallvidrera. Can Serra, és una veritable ruïna. Can Cuiàs i Can Mallol encara existeixen, però dubto que ens oferissin res.

En aquest tram jo diria, que fem el mateix camí que el de la marxa de l'Aplec Excursionista Gracienc. Els canvis que hi ha hagut són l'asfaltat de la carretera de Molins de Rei, la modificació del sector on hi ha la
Torre de Collserola, el creixement de Vallvidrera, les construccions que hi ha a prop de la Creu d'en Llevallol i l'abundor de bosc, que segurament no era tant extés a l'any 1932.

Descripció de l'itinerari:

Des del cim del Tibidabo, desfem el camí que hem seguit per arribar-hi; és a dir, baixem pels graons que tallen els revolts de la carretera, entrem en el carrer de la colònia del Tibidabo i sortim a la carretera. Seguim la carretera avall i deixem el pàrquing a la dreta i, més avall, deixem també a la dreta el camí de Sant Cugat i un pàrquing. La carretera baixa fent un revolt i la deixarem una mica abans per seguir un camí que tenim al davant tancat amb una cadena. Es tracta d'un camí amb llambordes que va cap a la torre de Collserola. Passem pel seu peu i deixem l'entrada a l'esquerra. Podem veure com es reflexa la imatge del Tibidabo als vidres de l'edifici que hi ha al seu peu. Un cop hem passat l'entrada de la torre, el camí puja lleument i després ho fa més decidit per uns graons fets amb travesses de ferrocarril. Fem un revolt i arribem a un cim.


10 min. Turó de Mont (441 m). És un turonet eclipsat per la presència de la gegantina torre i dels vents que l'aguanten. Tenim, però, una bona visió panoràmica de Barcelona i el Garraf. Més a prop destaquen el Tibidabo i el turó de Miralluny amb la torre modernista que ocupa el cim. Al cim hi ha el bassament d'una creu amb la inscripció: "AVE CRUX SPES UNICA".

Sortim del
cim per la banda oposada d'on hem arribat, per un camí de forta baixada. Passem una cadena i el camí es transforma en una pista que continua baixant decididament; trobem uns xalets a la dreta. Sortim a la carretera. A la dreta, deixem el carrer que ens portaria a trobar el camí de la font de la Budellera i tirem avall per la carretera. Entrem al nucli urbà de Vallvidrera. La carretera fa un revolt i arribem a l'estació del funicular (plaça Pep Ventura). Deixem la carretera i passem pel davant de l'estació, deixant la plaça a la dreta (és el carrer de Queralt). El carrer es converteix en unes escales que passen pel davant de l'església i ens deixen a la plaça.

25 min. Plaça de Vallvidrera (342 m). A la dreta hi ha Can Trampa. Tra
vessem la plaça i pugem pel carrer Mont d'Orsà. La pujada és forta. Hi ha una font a l'inici del carrer. Al capdamunt el carrer fa una inflexió i baixa fins a l'anomenada plaça de les Basses d'en Barral (hi ha parada d'autobus). Aquí hem de prendre el carrer que porta el nom de Camí Vell de Santa Creu d'Olorda. Pugem pel carrer i al capdamunt s'acaba l'asfalt i les cases. Des d'aquí gaudim d'una bona visió panoràmica sobre el Baix Llobregat. La pista baixa lleument.

40 min. Creu d'en Llevallol (345 m). La trobem a la dreta. No és la original, perquè él que en queda és a l'església de Vallvidrera. Al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya es recull una llegenda que parla del tresor que hi ha enterrat al peu de la creu. Deixem la pista que va al restaurant "Ideal Collserola". Al davant tenim l'entrada d'una casa i baixem cap a la dreta. El camí ample s'acaba en una entrada i segueix un corriol que baixa decidit fins a sortir a la pista que també vé de la plaça de les Basses d'en Barral; sortim al costat de la torre Bonaygua. La pista planeja pel bosc i en sortir-ne ens trobem amb una gran zona desboscada.

50 min. Coll de Can Cuiàs (313 m). Aquí trobem la carretera que va cap a Molins de Rei; al davant tenim Can Cuiàs. Uns metres abans de sortir al coll, a la dreta, hi ha un camí que baixa a la font de Can Llevallol. Deixarem la carretera a l'esquerra i també una pista a la dreta. Seguirem la pista que va cap a Can Cuiàs. Quan fa un revolt molt marcat, la deixem i prenem corriol que tira endavant. Entrem al bosc i deixem un corriol que baixa cap a la dreta. El camí és força aixergallat. Més endavant, el camí deixarà un altre corriol a la dreta, trobarem una fita a la dreta i entrarem en una clotada. Una mica més endavant, el sender es bifurca i girem cap a l'esquerra. Veurem el mar i el delta del Llobregat, així com Santa Creu i el puig d'Olorda. El camí és planer. Veiem la casa ocupada de Can Masdemont, a sobre nostre i sortim a una pista, al seu costat (aquí trobem el GR que seguirem una estona). Baixem per la pista i desemboquem en una pista transversal que prenem cap a l'esquerra. Tenim una bona vista panoràmica: Terrassa, Sabadell, Gallifa, Montserrat, Sant Llorenç del Munt. Avancem de pla i deixem a la dreta un trencall que va cap a la Rosaleda de Asís. Un minut més endavant, sortim a la carretera. La seguirem tot passant pel Mas Pins i més endavant per un xalet que té el nom de "la Sargantana". Aquí, prendrem una pista, tancada amb una cadena que va cap a la dreta. En trobar una pista que s'uneix amb la nostra, a prop d'una línia d'alta tensió, tirem endavant i seguim un camí planer. Aquí hi va haver durant força anys les restes d'un cotxe i una mica més endavant, tornarem a sortir a la carretera. La seguirem només un minut per tornar a prendre un corriol, a la dreta. Més endavant trobem una trifurcació. El GR segueix carena amunt i passa pel cim del turó d'en Serra. La veritat és que dubto que un camí antic fes aquesta pujada (que podria ser), però la baixada és massa dolenta per ser un camí antic. Crec que el camí antic és el que marxa cap a l'esquerra. El seu recorregut és planer. Primerament puja molt suaument i en trobar un fita, a la dreta, baixa lleument. El GR ens vé per la dreta i uns metres més endavant, un altre sender també vé per aquest cantó (va a una torre d'alta tensió); seguidament el GR segueix endavant cap a una construcció (central de FECSA) que veiem, però girem a la dreta i baixem. Abans de sortir a la carretera veiem un sender que vé de pla per l'esquerra. (per on arribarem també a sota Can Serra i a la carretera) Un cop som a la carretera, girem a l'esquerra. En ser a sota les ruïnes de can Serra, trobem l'entrada cap a l'esplanada on hi ha l'ermita de Santa Creu d'Olorda.

1 h 50 min. Santa Creu d'Olorda (330 m). A més de l'ermita i la zona de pícnic tenim a la vora la Pedrera dels Ocells, una mostra de l'explotació de les pissarres negres a la serra de Collserola. L'ús que es donava a aquest mineral era, principalment, el de pigment per enfosquir els materials de contrucció (rajoles, pedra artificial,...).
Tot i que no forma part de l'itinerari de l'aplec Excursionista Gracienc, podem fer la pujada fins al puig d'Olorda (436 m) per gaudir d'una extensa visió panoràmica sobre la vall del Llobregat, malgrat que la imatge del turó escapçat per la pedrera, no és gaire atractiva. Hi podem pujar en menys de 15 minuts.

Per fer la pujada hem de revoltar l'esplanada. A la dreta, deixarem la pista per on continuarà l'itinerari de l'Aplec Excursionista Gracienc (és el GR) i prendrem la pista de l'esquerra que va cap a la pedrera. Només l'hem de seguir uns metres; a la dreta veurem un filat que tanca la Pedrera dels Ocells. L'hem d'anar a buscar i seguir fins al seu final, on hi ha un pas. Pugem cap a la carena; a la dreta tindrem la Pedrera dels Ocells. Anirem pujant per dins l'alzinar. Al principi trobem una canonada. El sender puja amb tendència a anar cap a l'esquerra. Després de fer un petit pujador sobtat, sortim a la vora de la pedrera. El corriol en resegueix la vora i surt al revolt d'una pista. La prenem en pujada i arribem al cim on hi ha una torre de guaita contraincendis i una creu de formigó. Sobre la creu del cim, Arthur Osona, esmenta en la seva guia que: ... está coronat per una grandiosa creu rodona ab son pedestal de pedra picada, qual alsada entre creu y pedestal serà de uns 3 metres á 3 metres 25 centímetres per lo menys. Lo piadós donador de la creu la feu treballar a Barcelona y luego, després de fer obrir una carretera fins al cim del Puig d'Olorde desde Sant Feliu, desmontada en diversas pessas, en carros fou pujada al cim del cónich turó y allí meteix fou colocada.

(cal tenir en compte el que s'ha explicat dels horaris en l'article anterior)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada