BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Fites de la frontera amb el regne de França

30 d’octubre de 2013

ITINERARI DE L'APLEC EXCURSIONISTA GRACIENC (IV)




Aquesta darrera part de l'itinerari pot ser un bon exemple del que és actualment Collserola. El recorregut és, en gran part, asfaltat i passem per boscos i urbanitzacions; aquesta és una dualitat característica de Collserola: s'acaben les cases i comença el bosc, o més ben dit, la selva, perquè són boscos que no tenen cap mena d'aprofitament, majoritàriament de pi blanc molt dens.


En aquest darrer tram no podem seguir l'itinerari de l'any 1932 per anar de Can Tintorer a Sant Bertomeu de la Quadra, perquè la clotada per on passava el camí està completament intransitable. Ja fa uns anys jo hi havia passat per un corriol que em sembla que tampoc era el de l'itinerari de l'aplec excursionista. A més, per pujar des de la clotada a Sant Bertomeu, hi ha una finca privada amb cartells de prohibit el pas i filats.

Un altre punt on tampoc se segueix el camí original és en la darrera pujada cap al coll on comença la Colònia Montserrat; per aquest vessant sud s'hi volia construir una urbanització (es veuen les voreres) i suposo que això va representar la pèrdua dels camins antics. Segurament també, per baixar a la Rierada hi havia una drecera, però ara és completament intransitable. Aquests camins que no s'han pogut seguir estant pintats de color verd en el mapa.



A prop de l'itinerari tenim dos punts d'interès: les mines i el forn de Can Tintorer. Val la pena apartar-se del recorregut i anar a visitar-los. Les mines de Can Tintorer, eren una explotació del mateix tipus de pissarres de Santa Creu d'Olorda. Ara podem veure, des de dalt, el clot i la boca de la mina. El forn de Can Tintorer sembla ser que es va descobrir una mica per casualitat. Es va fer una excavació durant el mes de juny de 2005 sota la direcció de Jordi Guàrdia i Felip i els resultats es poden consultar en un document del Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. Aquest forn (de teules) es pot datar d'època moderna o baixmedieval i en podem veure la cambra de cocció i els forats de la graella.









Passem pel veïnat de Sant Bertomeu de la Quadra, on només són destacables una creu que hi ha a una esplanada al costat de l'església, que porta la data de 1910 i dues cases que tenen les dates de 1922 i 1903.









Un cop som a la capella del Roser de la Rierada, cal parar-se una mica i contemplar la riera. Té un cert encant, malgrat que segons el dia que hi anem, la freqüentació de l'hípica de Can Castellví ens pot destorbar una mica.

La Colònia Montserrat és un exemple de les urbanitzacions d'inicis del segle passat. Es tracta d'un grupet de casetes en un carrer molt costerut, on només surten de la tònica general algunes cases noves. Tenen, això si, una magnífica panoràmica sobre el Vallès.

El mas Fuster, que dóna nom a tot un sector de Valldoreix, és un gran casalot amb uns quants edifics annexes. En una de les parets hi podem veure una rajola de ceràmica amb una dita popular de Sant Cugat: "En té poques i bones com les caritats de Can Bartralot", perquè resulta que aquesta casa es va dir d'aquesta manera fins a l'any 1910.



Itinerari:

Santa Creu d'Olorda. Travessarem l'esplanada i prendrem el GR que passa pel costat de la pedrera dels Ocells. La pista és ampla i baixa suaument.


5 min. Can Portell. Casa reconvertida en restaurant que ens quedarà una mica allunyada, a la dreta. Hi ha altres edificacions. Tot seguit trobem una pista que ens vé per la dreta i una altra per l'esquerra; una mica més endavant, en deixarem una altra a la dreta i seguirem fins a un revolt força marcat on hem de deixar la pista. Ho coneixerem perquè hi ha una fita del parc de Collserola. A la dreta, s'inicia el camí que va baixant. Ho fa, entre el bosc, tot seguint una mena de carena. Passarem per l'entrada d'una finca i el camí, ara més ample, ens farà passar entre altres edificacions per sortir al darrere d'una casa.
 
30 min. Can Tintorer. Aquesta casa és, actualment, una hípica. No podem seguir l'itinerari de l'any 1932 i, per tant, hem de prendre la pista cap a la dreta. La pista baixa suaument. Fem un revolt on trobem un tancat a l'esquerra; a la dreta hi ha un gran sot, força tapat per la vegetació (potser era una pedrera) i podem veure dues coves excavades a la roca. Revoltem el tancat i deixem una pista a l'esquerra, mentre la nostra pista puja lleument. Al capdamunt de la pujada, fa un revolt i deixem un camí que puja a la dreta. Des d'aquí podem veure Can Tintorer, l'edificació que hi ha al costat de la mina, el turó de les Planes, a l'altra banda del Llobregat i el puig d'Agulles, que destaca pel seu radar. La nostra pista baixa i deixem una pista que puja a la dreta. Baixem i enllacem amb una pista que ve per l'esquerra; al davant veiem Sant Bertomeu. Tornem a pujar lleument i revoltarem una fondalada; trobem una caseta, a l'esquerra. Ara planejarem i començarem a trobar alguna casa i algun hort. Passem per la vora d'uns marges de pedra seca. Arribem a l'asfalt i tirem per l'esquerra (carrer de la Font Freda) que puja en diagonal, entre algunes cases (deixarem, a l'esquerra, una mena de pista formigonada que baixa cap a la clotada i la font Fresca). Al capdamunt de la pujada enllacem amb el carrer del Turó d'en Quirze i veiem la carretera; tirem cap a l'esquerra i, ben aviat, trobem el carrer de l'Església.



1 h 5 min. Sant Bertomeu de la Quadra. Baixem per unes escales i sortim a la carretera que seguim cap a la dreta. Al davant veurem el Papiol. Si anem per la banda dreta de la carretera enllaçarem amb el carrer del Turó d'en Quirze i haurem de pujar uns graons per tornar al nivell de la carretera.
 
1 h 10 min. Bifurcació. Deixem la carretera i prenem el carrer que trobem a l'esquerra. Tot seguit deixem el carrer Canigó, que baixa, i prenem el carrer del Bosc. Passem entre xalets. El carrer fa un revolt molt marcat (des d'aquí veiem el Papiol i els camps que hi ha a l'entorn de Can Rabella) i puja per enllaçar amb la carretera de la Rierada. Planegem, deixem a l'esquerra un camí que va a Can Planes, i arribem a una mena de carena on deixem el carrer de les Penyes d'en Castellví que puja cap a la dreta. La nostra carretera comença a baixar i en un tram central fa uns revolts molt marcats. Deixem una pista que puja cap a la dreta, abans de trobar les primeres cases.

1 h 30 min. Capella de la Mare de Déu de la Rierada. Ens queda a la dreta. A l'esquerra hi ha un restaurant i, més amunt, Can Castellví, casa reconvertida en hípica. Passem el pont i veiem que el GR gira cap a Can Castellví. Anem pujant per asfalt fins a una altra careneta.

1 h 35 min. Can Santoi. Tenim aquesta casa a la dreta. En aquesta banda deixarem el carrer de la Sibèria i abans, haviem deixat a l'esquerra, el carrer de l'Escola. Més endavant trobarem el Camp d'aprenentatge de Can Santoi (esquerra) i el carrer Anna Parellada, a la dreta. La carretera ara pren el nom de carrer Verge de Montserrat i puja. Una mica més amunt, deixarem l'avinguda de Llunell, a la dreta i trobarem alguns xalets. Deixarem, a la dreta, el carrer Barranc del Llop i quan l'asfalt puja de valent, girarem a l'esquerra.


1 h 45 min. Bifurcació. Prenem el carrer de la Magnòlia (sense asfaltar) que planeja. Una mica més endavant deixem un pujador, a la dreta, i, tot seguit, un xalet també a la dreta. Una mica més endavant, ens cal deixar la pista, en un eixamplament. A l'esquerra veiem un cartell rovellat, un pal i un camí que avança de pla i que, una mica més enllà hem de deixar per pujar cap a la dreta per un corriol ben marcat que s'enfila decidit entre les alzines. Dos minuts després, sortim a una pista amb vorera i la seguim cap a la dreta. Enllacem amb una pista que ve per l'esquerra al peu d'una caseta i pugem. Una mica més endavant, deixem un camí a la dreta i fem una forta pujada per arribar a la carena, per on passa un carrer asfaltat (carrer dels Quatre Vents).

1 h 55 min. Colònia Montserrat. Aquí, a la carena, es pot dir que comença aquesta urbanització. Emprenem una forta baixada entre les cases, per un carrer estret. Bona panoràmica de Sant Llorenç, Montserrat, el turó d'en Ros i la plana del Vallès. La baixada es va suavitzant i al final de les cases, entrem en el bosc d'alzines i pins. Al final de la baixada deixem, a l'esquerra, el camí de Can Abadal i, uns metres més endavant, deixem l'asfalt per prendre una pista que avança enclotada entre marges de terra. Aquí la pregunta que ens podem fer és: quant de temps duraran aquests camps?. Passem una riereta i la pista puja lleument. Sortim a un carrer asfaltat (camí de mas Roig a mas Fuster) que prenem cap a la dreta, en pujada. Trobem uns xalets i més endavant, una petita agrupació d'edificacions. Quan fem el revolt del carrer ens adonem que som al mas Fuster, que ha donat nom al barri. Després de sortir del revolt travessem un carrer; veiem el Tibidabo i la torre de Collserola. Avancem entre xalets i en trobem un a l'esquerra, abandonat i vell. Suposo que, per aquí, hi havia camps i alguna esplanada per fer el final de la marxa. Des d'aquí, seguint el carrer aniríem a parar a l'estació de Valldoreix.

2 h 15 min. Final de l'itinerari de l'Aplec Excursionista Gracienc de l'any 1932.


.....................................................................................................................................

Mina i forn de Can Tintorer:

En arribar a Can Tintorer, deixarem la pista de l'itinerari a la dreta i anirem cap a l'esquerra, cap a un eixamplament de la pista que serveix de pàrquing. Al final, hi ha un revolt i la pista es divideix en tres. Prenem la primera que trobem a la dreta i anem baixant, tot passant per sota de la casa. Deixem unes pistes secundàries a la dreta i una a l'esquerra que va cap a una esplanada on corren els cavalls i una mica més endavant, a la dreta, trobarem el clot, protegit per un filat on hi ha la mina de can Tintorer. Al seu costat hi ha una construcció. Si seguim baixant, trobarem l'entrada d'una finca, a l'esquerra, i uns metres més enllà, a també a l'esquerra, hi ha el forn. Si continuéssim avall, trobaríem una tanca i uns camps d'oliveres molt ben treballats.

 En 10 min podem arribar al forn.
..................................................................................................................


(tingueu en compte el que s'ha dit de l'horari en el segon capítol)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada