UN LLIBRE QUE PARLA DE PEDRA SECA

Un bon dia, en una sortida col·lectiva de la meva entitat, una parella em va comentar que tenien un llibre de pedra seca de l'època de la Mancomunitat. No en vaig aconseguir gaire més detalls, però sí que uns dies més tard, me'l van deixar. Es tracta d'un llibre editat per l'Escola Superior d'Agricultura a l'any 1938. Jo mateix en tinc un d'aquests llibres que es van editar en aquella època, Què és la ciència del sòl, i que vaig comprar a l'Escola, en la meva època d'estudiant, quan ja estava adscrita a l'UPC.

El llibre que em van deixar Les construccions rurals a l'abast de tothom, formava part de la Biblioteca del pagès, que estava dividida en tres seccions (Secció d'ensenyament bàsic, Secció d'ensenyament tècnic i Secció d'aplicacions) i tenia com a objectiu, en cada una de les seccions  “iniciar als pagesos en el coneixement científic de la naturalesa, donar-los les normes per a l'explotació de les terres o del bestiar i, orientar-los sobre l'avenç del sistema d'explotació i contra els estralls de la producció. També els seus volums serviran de llibres de text per a les Escoles pràctiques d'agricultura de la Generalitat de Catalunya”. D'aquest projecte van veure la llum 5 títols, un al 1937 i la resta el 1938, i és evident que van servir de ben poc, perquè, poc després tota la societat va patir un gran canvi.

L'autor del llibre és Joan Bergós i Massó, professor de l'Escola d’Agricultura i arquitecte; els dibuixos són de Lluís Botines i Font que era professor de dibuix. En Joan Bergós va néixer a Lleida al 1894 i va morir a Barcelona el 1974. Va tenir una dilatada activitat com a arquitecte i va ser professor; després de 1941 va donar classes a l'Escola del Treball, a la Universitat Industrial i a l’Escola de Pèrits Agrícoles i Especialitats Agropecuàries. Durant la seva etapa d'estudiant va conèixer a Antoni Gaudí i en va ser un gran divulgador amb conferències i llibres.

El llibre Les construccions rurals a l’abast de tothom indica, en la introducció, que la simplicitat de les construccions rurals es tradueix en fer ús dels materials més a l'abast, en els mètodes d'execució més elementals i en l'aprofitament màxim possible de la mà d'obra camperola. Hi ha tres capítols que són interessants per als qui ens agrada el tema de la pedra seca:

-          Capítol I: Marges

-          Capítol IV: Passos sobre recs

-          Capítol V: Tanques

De fet, el capítol més interessant és el I perquè ens parla dels marges de pedra seca. L'autor ens indica que, fins i tot, en finques petites, és notable el volum d'obra i, per tant, té molt d'interès determinar els gruixos que demanin la mínima quantitat de temps i materials. Determina les mesures que han de tenir els marges segons el tipus de pedra, la pedra que surt amb formes determinades (carreus) i el reble, ja sigui còdols de riu o pedra irregular. Curiosament, diu que si les pedres són carreuades, el gruix serà el mateix a dalt que a baix. Explica que en el cas de terres fortes i seques, els gruixos dels marges es poden reduir.

Seguidament entra en la construcció dels marges on indica que l'estabilitat del mur dependrà de l'encaix i el lligament de les pedres. Explica com s'ha de fer l'encaix amb els diferents tipus de pedra i diu que el lligament s'obté evitant la continuïtat de junts. També determina el procediment de construcció, fent l'excavació de la paret, la tria de pedres i la col·locació de guies que permetran fer una construcció homogènia. Fa la indicació que les pedres grosses reservades són per a les cantonades i el capterrat (capdamunt del marge).

Més curiós és la part del capítol dedicat als Passos sobre recs. Aquí, parla dels passos enllosats i classifica les pedres en cinc categories segons la seva consistència i indica la seva mida segons el pas sigui per a vianants i animals de bast o per a carros.

Finalment, en el capítol V fa una referència a les tanques de pedra seca, indicant les mesures i la construcció i també dona idees sobre les obertures amb exemples de llindes.

En resum, és un llibre curiós on es pot veure encara, la tècnica de la pedra seca com un sistema constructiu habitual, en competència amb altres materials més moderns. I potser el darrer on es va donar notícia escrita de la tècnica constructiva de la pedra seca.