BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La curiosa balma de l'Estrada

13 de desembre de 2011

RESTAURACIONS


He anat al Montseny. He pujat des de Cànoves, cap al Sui i tornada per Vallfornès.  En el recorregut, a més d'alguns pous de neu, hi ha dues barraques que han estat restaurades. De fet ja ho havia llegit, però volia veure com havien quedat. Les dues barraques restaurades són les d'en Pitu i la d'en Ramon. Cal dir que són de dues tipologies ben diferenciades. La primera fa servir materials vegetals i la segona ja és una construcció més habitual.



La primera vegada que vaig veure la barraca d'en Ramon no li vaig fer cas, de fet ni tan sols sabia que hi havia una estela prehistòrica a dins. Fa uns setze anys que, tot passant en BTT vaig fer una parada a la barraca. En la meva llibreta vaig fer aquest croquis:


Vaig suposar que podien ser uns gravats prehistòrics, però en aquella època no hi havia internet i no vaig trobar cap documentació que hi fes referència (més tard he sabut que es van estudiar a l'any 1976). No podia entendre com una cosa d'aquest tipus fos tant oblidat...

Alguna altra vegada hi havia passat, però a l'any 2005 vaig tornar-hi, ara sí, tocat per la pedra seca. Vam coincidir amb uns excursionistes força veterans que en veure'ns anar tant decidits cap a la barraca ens van dir, abans d'entrar-hi ,que havien trobat la pedra malmesa. Vam entrar-hi i vam veure com s'havien entretingut en picar la pedra.



No cal dir que després vam estar una bona estona parlant d'aquests incívics que van pel món fent mal. Uns anys més tard vaig poder veure una notícia que deia que es restauraria la pedra i s'exposaria en un museu.

El 24 d'abril de 2011, el director general del Patrimoni Cultural va inaugurar al poble de Montseny, un espai destinat a l'exposició de l'estela. La notícia també deia que aquesta pedra era un dels rars exemples de gravats a Catalunya. La barraca d'en Ramon va ser reconstruïda pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura i s'hi va col·locar una rèplica de l'estela.

Més informació sobre l'estela: http://www.francescroma.net/patrimoni/?p=77

La pedra fa uns 135 cm de llarg i 90 d'alt. Segurament el constructor de la barraca va pensar que podia aprofitar aquell gran roc per bastir-hi la resta de construcció. Si la barraca antiga era de factura rústega, ara, tot i que és de pedra seca (no em sembla que hi hagi ciment), em recorda, amb les pedres de pissarra tant ben tallades, les cases de nova construcció que es fan en zones de muntanya. Compareu les fotografies.

Abans:


Ara:


Abans:


Ara:


Podem observar que abans hi havia lloses de gres vermell amb poques pedres al damunt. Ara en canvi, les lloses també són més planes i homogènies i les pedres que les aguanten també són molt grosses.

I finalment, per acabar amb aquesta barraca, la reproducció de l'estela:


L'altra barraca, la d'en Pitu va ser restaurada també l'any 2010 per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, que es va acollir a la Llei 45/2007, de 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural a les reserves de la biosfera. Les Diputacions de Barcelona i Girona van signar un conveni amb el MARM (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino) per realitzar les actuacions d'aquesta llei.

La barraca d'en Pitu era una barraca de carboner. En fotografies antigues del Montseny es veuen els carboners amb barraques d'aquest estil. Aquesta barraca fa servir la pedra seca, però també fa servir troncs com a bigues i brucs per la coberta; per damunt s'hi tirava terra per fer-la impermeable.

Seguidament podreu veure unes fotografies de la barraca per comparar.

Abans:


Ara:



Aquestes fotografies actuals són les úniques que he pogut fer sense que es vegi el filat metàl·lic que l'encercla, que si bé per una banda la protegeix del bestiar que pastura o dels senglars, li treu força encant. El mur, com en el cas de la barraca d'en Ramon també està fet amb pedra molt triada (i, a més, es nota el ciment).

En resum, està bé que es facin restauracions, però s'hauria de procurar mantenir més l'esperit original. D'altra banda aquestes reconstruccions ens permeten conservar el record d'aquestes construccions i valorar-les.


 

2 comentaris:

  1. Hola Joan.

    És possible que ja ho coneguis, però al llibre “Els Carboners, quan el record encara és viu” de Josep M. Panerada i Josep Masnou, d’editorial Abadia de Montserrat , a la pagina 37 hi apareix un fotografia de la barraca d’en Pitu de la Sala de la dècada dels 50 del segle passat.

    Records.

    Josep Soler.

    ResponElimina
  2. Hola,

    La fotografia del llibre que diueu no correspon a la barraca d'en Pitu (vegeu les muntanyes que hi ha al fons). Aquesta fotografia la vàrem publicar al llibre "Salvador Llobet" de la col·lecció Records de Granollers (editada per l'Ajuntament de Granollers) i en el peu de foto hi vàrem posar "Barraca de Carboners a la Vall de Santa Fe,l'any 1943". Crec recordar que va ser el mateix Llobet qui va anotar això en la fotografia original.
    De tota manera, les dues cabanes eren pràcticament iguals.

    ResponElimina