La paraula "orri" és molt utilitzada al cantó francès del Pirineu i va associada als indrets on els pastors feien el formatge. No fa gaire l'amic Francesc em va enviar un article sobre els orris de la vall del Madriu i ell mateix va publicar aquesta entrada al seu blog: (http://excursionismecientific.wordpress.com/2014/06/09/la-jaca-del-roc-de-lorri/).
La setmana passada en vam trobar un quan baixavem del pic de la Muga que, tot s'ha de dir, és un dels cims oblidats de la Cerdanya, amb un accès suau pel sud, una accidentada carena NE i una més accidentada cresta nord.
L'ascensió a la Muga des de Cap de Rec, no té cap mena de dificultat i segueix un camí senyalitzat (el núm. 26 dels Senders de Cerdanya). El seu recorregut ens farà passar a la vora de l'orri i farem un tram de camí per dins un canal.
En Salvador Vilarrasa en el vocabulari que hi ha en el seu llibre La vida dels pastors, esmenta, molt de passada, la paraula "orri". Ho fa després de definir les ovelles "orries". Segons diu són les ovelles que es munyen en alguns llocs, anomenats orris, durant l'estiu per a fer formatges.
A la pàgina web del Parc Natural de l'Alt Pirineu, esmenta les "munyidores" com passadissos delimitats per murs de pedra seca on es feia entrar les ovelles que s'havien de munyir.
A la pàgina web del Parc Natural de l'Alt Pirineu, esmenta les "munyidores" com passadissos delimitats per murs de pedra seca on es feia entrar les ovelles que s'havien de munyir.
Segons he pogut llegir en un fulletó andorrà, l'orri, pròpiament dit, seria el lloc on es conservarien els formatges i el passadís allargat, que permet identificar fàcilment un orri, s'anomena "munyidora". Tot repassant el mapa de l'ICGC he vist que hi ha un indret anomenat "les Munyideres", però queda molt més avall (cota 2000) de la construcció que us presentaré.
La construcció està situada en uns plans al peu d'un pendís tarterós. El que podem observar, a l'altra banda del riu de la Muga, és una construcció de planta rectangular (de 3x1 m), orientada al sud/sud-est.
Al seu darrere hi ha una altra construcció de planta ovalada de 3 m de llarg i 1,5 m d'amplada màxima.
Des d'aquí es veu una mena de camí, delimitat per pedres, d'uns 17 m de llarg que ens porta a una mena de recinte de 4x2 m que aprofita les roques del tarter que té al seu darrere.
No sembla que cap de les tres construccions hagi tingut sostre, perquè a dins no hi ha pedres. Segurament la coberta devia ser vegetal.
Segons Christine Rendu, que ha fet excavacions al massís del Carlit, situa el final d'aquesta activitat, entre els segles XVII i XVIII, com a conseqüència de l'interès per la llana i la carn.
També un article de David Mas ens parla dels orris de la vall del Madriu. Ell diu que els orris són passadissos de pedra seca que tenien la funció de permetre munyir les ovelles, obert per un extrem i amb un recinte que era on es munyien les ovelles. A més hi podia haver una cabana i una pleta.
Per tant, amb tots aquests antecendents hem de concloure que la construcció que he descrit és un orri.
El croquis de l'orri:
Per tant, amb tots aquests antecendents hem de concloure que la construcció que he descrit és un orri.
El croquis de l'orri:
Trobareu aquest orri a la cota 2343, coordenades ED50: 391607 / 4702480.
Però l'altre element interessant és el canal. L'agafem al capdamunt d'uns plans herbats i el deixem a prop de l'orri, quan trobem un curs d'aigua. El tram que seguim és d'1,08 km i el desnivell és de 20 m, cosa que vol dir que té un pendent del 2 %. La pregunta és: a on anava el canal? i quina utilitat tenia?
........
Per si voleu pujar a la Muga...
Al costat mateix del pàrquing de Cap del Rec surt la pista per on marxa el GR i l'itinerari 26. Passarem per sota el refugi i entrarem al bosc, deixant el GR i una pista que va a la barraca dels Caçadors. També deixarem l'itinerari 31b i la pista s'acabarà. A partir d'aquí, pujarem per dins el bosc passant uns quants rierols. El camí no és gaire marcat en algun punt, però hi ha prou senyals per no perdre'l. El bosc està ple d'arbres morts i alguns cauran al damunt del camí quan hi hagi un cop de vent o per la neu.
Arribarem a un pla herbat, al capdamunt del qual veurem la punta de la Muga. Trobarem el canal i anirem planejant fins a una coma. Travessarem el petit curs d'aigua i ens enfilarem per una carena; a l'esquerra deixarem l'orri. Passarem el riu de la Muga i trobarem un recer sota un roca gran. El camí es desdibuixarà, però ens caldrà arribar a una barrera rocosa; a la dreta veurem una traça que marxa de pla. La seguirem i anirem pujant, molt suaument, fins arribar a la carena on hi ha alguns pins. D'aquí al cim només hem de seguir amunt en direcció a un avantcim que podem vorejar decantant-nos lleugerament cap a l'esquerra.
Arribarem gairebé a dalt d'aquesta elevació i només ens caldrà seguir la carena, més rocosa fins al cim. El cim és molt panoràmic. Arribar-hi ens haurà costat unes 3 hores i 15 minuts de marxa efectiva.
No cal dir que si voleu completar el dia, podeu seguir la carena fins a la Tossa Plana i baixar després, pels suaus lloms del sud fins al refugi del Pradell (seran tres hores més de marxa).
També es pot pujar a la Tossa Plana, anant a recuperar l'itinerari 26. El descens el podem fer per la suau carena que l'uneix amb la Mugueta. Un cop som al coll, baixem cap a l'estany Gran; al final trobarem una mica de traça de camí. Des de la punta de l'estany ens caldrà pujar un llom pedregós que ens durà a la Tossa Plana.
Si ja en tenim prou, des de l'estany, baixarem a trobar l'itinerari 26 (2 h 30 min fins a Cap de Rec).
Hola,
ResponEliminaHaurem de fer una escapadera a la Cerdanya, ja ho veig.
El canal, podria ser per regar els prats?
Hola,
EliminaHo dubto. Queda molt amunt i molt lluny de tot (Lles, Viliella o Cal Jan). Ara, potser és molt antic i abans hi havia algun nucli força amunt?
No ho sé, el cas és que sobta trobar-ho tant amunt.
Vist sobre el terreny, crec que és feia servir per regar el prat del Pla de la Riba. Aquí els prats regats eren força habituals, i segurament això explicaria el nom de Cap de Rec.
EliminaHola Joan,
ResponEliminaFa dies que dono voltes al tema del canal, però no hi veig explicació. Molt elaborat i massa amunt! De moment, un nou misteri que proposes per resoldre... potser també hi pujarem a treure el cap en algun moment.
Bon estiu
PD: per cert, et convido a visitar el meu nou "espai" (queda més cool així, oi? hehehe): http://dededosderosa.blogspot.com.es/
Hola Luigi,
ResponEliminaJa vaig veure que havies tancat el blog i n'havies obert un altre amb una filosofia diferent (una imatge i el comentari), però tant interessant com l'altre.
Salutacions,
Aconsellat per l'amic Luigi vaig fer aquesta sortida. No vaig ser capaç de trobar l'orri, però si que vaig passar per el canal. Realment sorprenent. Per si vols llegir la meva crònica de la sortida aquí tens l'enllaç de la mateixa: http://caminsfragmentaris.blogspot.com.es/2015/08/4-dies-cap-de-rec-la-muga-i-la-tossa.html
ResponEliminaHola Ricard,
EliminaJa he llegit el teu article. M'alegra saber que el meu escrit et va fer venir interès per a conèixer`aquests indrets.
És fàcil passar l'orri quan es va de pujada, perquè queda a l'esquerra, en un plans quan es deixa el bosc enrere. El camí puja per una mena de careneta i l'orri és poc evident. En canvi, en baixada es veu força fàcilment.
De tota manera a l'article hi ha les coordenades i també és veu molt clarament a l'ortofoto de l'Institut Cartogràfics.
Salutacions,
Tenia el teu article imprès amb les coordenades, però vaig sempre sense GPS, sóc dels de mapa i brúixola. Em vaig desviar del camí a l'esquerra per veure si el trobava, però és una zona amb moltes pedres i després d'estar una estona voltant per la zona vaig abandonar la cerca. Si hi torno una altra vegada em miraré abans la ortofoto per tenir-lo més localitzat.
ResponEliminaHola, soc en Lluís,
ResponEliminaEl Rec de la Muga és una obra hidraulica fantàstica, que treia l´aigua dels torrents de la Muga (que desaigüa al riu de la Llosa),per traslladar-la a la llera del Torrent de Sassà i Salamí, per tal d´alimentar el prats alpins del Afronts,Acna i Salamí i finalment el rec de Viliella.
Possiblement van passar èpoques de saquera importants; amb la despoblació al segle XIX es es debía abandonar el manteniment del rec.
Gràcies per la informació, Lluís.
Elimina