El títol és, evidentment, exagerat. El cas és que la descripció d'en Cèsar August Torres de l'itinerari núm. 42 de la seva guia del "Ripollés" em tenia intrigat. Fa pocs dies, entaforant-me on no ho havia fet mai, vaig poder veure la bauma de Baix dels Ferrers. Una bauma que, per cert, té un bonic forn en un racó.
El cas és que en la guia de l'any 1921, en César August Torres escriu, quan parla de les baumes dels Ferrers: "...coves obertes en la cinglera y convertides en vivendes humanes. Estàn obertes en la meitat del cingle en un relleix format per aquest; sols presenten obrada de paret la cara que mira a la timba y no són accessibles més que pel trist replà aon hi ha'l portal del petit barri obert a son enfront; tenen sospès al dessobre un panxut cingle, ab altre vertical al dessota; en sa part posterior la lleixa s'estreny fins a ajuntarse'l cingle de dalt ab el de baix. La casa d'amunt comunica ab la d'avall per una escala de mà llevadiça...".
Quan s'arriba a les baumes de Ferrers, a l'entrada del barri que esmenta en César August Torres ens trobem amb un cartell turístic que dóna una informació general del que eren les baumes obrades i habitades. Entrem en el recinte, entre la cinglera i la paret de roca; a l'esquerra veurem el mur que formava el barri. Una mica més endavant, unes fileres de pedres sota una petita bauma ens donen idea que aquí hi devia haver algun recinte, potser unes corts?
Una mica més enllà veurem una construcció en bon estat. Desconec la seva utilitat perquè és de petites dimensions, però és la mateixa construcció que surt en la fotografia de la guia d'en César August Torres.
Encara una mica més enllà, ens trobem en un replà, a dins el que devia ser la casa, construïda arran de cinglera, però és evident que el sostre no era la paret de roca.
Si ens enfilem una mica més, tot seguint un corriolet molt penjat, arribem a un pas de roca, on es veu que hi ha hagut una esllavissada. Cal anar ajupit, posant un peu al damunt d'un tronc suspès a la cinglera, per arribar a una mena de porta.
Doncs bé, havia visitat les baumes (potser hauria de parlar de la de dalt) i no entenia el text d'en César August Torres, fins que passant per baix, tot seguint un corriol, em vaig enfilar, per on no ho havia fet mai i vaig arribar a la paret de roca que hi ha per sota la bauma de dalt. En arribar a la roca, vaig mirar cap a l'esquerra i vaig veure les restes de les construccions (aquestes sí que són troglodítiques). Al final trobem el forn de pa.
Repassant la cinglera, amb un company, vam arribar a la conclusió que des de les construccions de baix hi ha un punt, relativament de poca alçada, que està situat just en l'indret on hi ha hagut l'esllavissada. És l'indret més accessible per pujar a la lleixa superior. De tota manera m'hagués agradat veure quin tipus d'escala hi havia, però el que sembla evident és que va existir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada