És un fenòmen que he observat en altres indrets del massís del Carlit (Prat Carrera, pleta dels Clots d'Èguet) i, sense anar tant lluny, al pla d'Anyella. Perquè el cas és que en un indret determinat hi ha una barraca, generalment ensorrada, a la vora una pleta i, més amunt, n'hi ha una altra de dimensions molt més gran i molt més contemporània. I encara en algun cas, hi ha un refugi actual.
Això és el que vaig pensar en anar a veure la barraca de la Pleta de Das. Fins ara només m'havia fixat en la barraca de pedra seca, però no m'havia mirat bé l'entorn.
A la vora de la carretera que puja a Coma Oriola, hi ha el refugi de pastors actual, de dos pisos. Uns 40 m més avall hi ha la barraca de planta quadrada, que és la que anirem a veure si ens agrada la pedra seca. Les dimensions són importants, amb més de 2 m d'altura interior i una superfície d'uns 12 metres quadrats. Però una mica més avall, uns 30 m, observareu un bony herbat amb algunes pedres. Es veu de seguida que aquest bony no és natural. En acostar-nos, entre els matolls, podrem veure la part interior de la barraca i els murs laterals. Uns metres més avall hi ha una pleta força desdibuixada.
Això ho podeu veure en aquest imatge que he tret de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. A la part alta de la imatge es veu el refugi actual amb la pleta al seu costat; més avall (2) hi ha la barraca de pedra seca, força imposant i, encara més avall (1), una mata herbada que indica el punt on hi ha la barraca ensorrada. La pleta està indicada amb un 3 i està situada en el punt més baix del terreny i a sota de la barraca; això és la posició habitual en les construccions ramaderes de muntanya. Té una superfície d'uns 450 metres quadrats.
Si des d'aquesta barraca tirem avall, veurem un bony prou característic.
Si ens ho mirem de costat.
Si ens acostem a les pedres veurem, clarament, que estem al damunt d'una barraca.
Si ens ho mirem des de baix, només veurem un matollar, però ben aliniat amb les altres construccions.
És evident que els primeres construccions eren precàries i amb el temps es van construir barraques més àmplies i còmodes, però la pregunta és: perquè es dóna aquesta evolució cap a la part alta de les construccions ramaderes?
Aquesta barraca està catalogada a Wikipedra amb el codi 7526. Quan hi vaig estar també vaig observar el bony o turonet ple de pedres que comentes. Penso que la pleta deuria tenir una barraca d'aixopluc que es va ensorrar i en van construir un altre més gran i reforçada.
ResponElimina