L'AFUSELLAT I LA BALMA DE LA VILA

Fa pocs dies vaig comprar el llibre d'en Xavier Roviró, El Camí Ral de Vic a Olot. Itinerari i històries (Farell editors, març del 2014), que recomano, i a dins vaig tenir la referència d'un escrit de Marià Vayreda que sembla ser va estar inèdit fins al 1984 "l'Afusellat".

Imatge d'un dels plafons del camí ral de Vic a Olot

 

En veure la nota al peu de pàgina, vaig fer una cerca a internet i vaig trobar la referència: L'Afusellat, de Marià Vayreda. Presentació i edició crítica, d'Antònia Tayadella, publicada a l'Anuari Verdaguer. Vic, 2004.

No cal dir que quan un relat segueix indrets que es coneixen personalment, l'atractiu encara és més gran. Així, en aquest relat i deixant de banda la història del personatge que li dóna el títol, ens descriu l'anada d'Olot a Vic pel camí ral.

 

Hi ha dos punts del relat, dos topònims, que m'han cridat l'atenció. El primer fa referència als indrets per on transcorre el camí ral: "...des de l'original i laberíntic Bodatosca, amb sos emparrats estenent-ser sobre parets de bassalto i greda,..."

 

Segons la nota al peu de pàgina, l'autor havia posat "Badatosca", però no hi ha cap mena de dubte que es tracta de Bosc de Tosca, un sector entre Olot i les Preses que es caracteritza per l'abundor de marges i barraques de pedra seca fetes, evidentment, de roca volcànica. És remarcable que l'autor faci servir "original" per descriure'l, la qual cosa vol indicar que no li passava desapercebut tota la construcció de pedra seca existent en aquest indret.
 

Fita entre Olot i les Preses, força contemporània del relat

 

Un altre topònim interessant el trobem cap al final del relat, quan després de la batalla del Pasteral (26-27 de gener de 1849), el protagonista fuig cap a les baumes de Llaés: "...després d'haver descansat dos dies en les balmes de Llers.". La nota al peu de pàgina indica que l'autor havia escrit "de la vila". Aquí es pot plantejar el dubte de quina és aquesta balma.

 

En tot cas tenim que a Llaés, hi ha la casa de la Vila i, ben a prop, un grapat de balmes, però a la vora de Vidrà, també hi ha una casa anomenada la Vila i també hi ha una bauma.

 

Cal dir que la trobada del protagonista del relat amb uns altres carlins era a l'hostal de la Vola, on es pot arribar tant des de les baumes de Llaés com des de la bauma de la Vila. Les baumes que hi ha a Llaés i que ja he tractat en altres articles són força visibles i evidents. La bauma de la Vila, crec que podia ser un amagatall més bo.

 

 

 

 

Això es pot constatar quan es visita aquesta bauma, situada en una clotada molt tancada, i amb un aspecte de poca habitabilitat, tot i que sembla que s'hi va viure fins a les darreries del segle XIX.

 

Si més no, i tal com he dit al principi, el fet de conèixer els indrets, a mi em fa volar la imaginació.