LA BAUMA DEL TEIXIDOR (DOCUMENTS GRÀFICS)

He trobat el programa de la Festa Major de Torelló de l'any 1994. En el seu contingut hi ha un apartat dedicat a la vida pagesa a la vall de Torelló i en aquest text en Ramon Vinyeta ens parla de la bauma del Teixidor i les visites que hi va fer.

A més, l'article és interessant per les fotografies que ens mostren la família que hi vivia cap al 1950.

En Ramon Vinyeta explica: ..."la primera notícia de la seva existència la tinguérem l'any anterior en acudir a la Festa Major de Llaers, en sortir de l'Ofici celebrat a l'església de Sant Bartomeu, patró de la parròquia. El senyor rector, en veure la nostra indumentària excursionista, tingué interès en informar-nos de l'existència de pagesos troglodites, situats a la balma del Burbau, a menys d'una hora de distància en direcció a la masia de Milany...". Segons ens explica no hi van poder anar-hi llavors i ho van fer l'any següent, però no va ser fins al 1948 quan hi va fer les fotografies que podreu contemplar en aquest escrit. Aquestes fotografies, com he dit, van sortir publicades en el llibre de la Festa Major de 1994.

En l'article, en Ramon Vinyeta ens diu que "... i fou el 1948 que hi férem una detallada visita per tal d'oferir un exhaustiu reportatge fotogràfic en atenció de la petició feta pels amics del Centre Excursionista de Catalunya, i destinat a publicar-se en la revista "Muntanya", editat per l'entitat".

Aquest article és el que podeu veure en un altre article del blog: La bauma del Teixidor vista per Ramon Vinyeta:

(http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2013/12/la-bauma-del-teixidor-vista-per-ramon.html).

Crec que no té clar ben bé el nom de la balma perquè diu: "...La balma del Burbau, també coneguda per la del Teixidor, és la més gran d'un conjunt integrat per la balma dels Fleus, la Baumassa i la Baumeta, dues d'elles habitades fins a principis de segle". 

La balma grossa o del Teixidor és grandiosa i segons informadors d'historiadors ripollesos, potser ja era habitada mil anys enrera. Té una extensió d'uns 120 metres i una fondària màxima de quinze. La penya que forma el marc o barbacana de la balma és descomunal. Els habitatges ocupen l'extrem de ponent i a l'extrem de llevant hi ha les corts per al bestiar. Entremig es formen dos replans on hi havien els pallers i els corrals de l'aviram".

Això és el que podem veure en aquesta fotografia, on el peu de foto diu: "Aspecte general de la Balma dels Teixidors (Llaers). La seva grandiositat resta palesada observant la relativa dimensió de la carreta de bous i de la persona que hi ha al costat".

                       

Actualment, des del mateix lloc, aproximadament, podem veure això:

                               

                     

En la foto que ve a continuació, el peu diu: "La balma dels Teixidors (Llaers), l'any 1948, amb la masovera i els seus dos fills, mostrant les dependències als excursionistes torellonencs que van visitar la curiosa balma troglodíta".

                     

Avui podem veure això:

                            

La diferència més significativa és l'angle de la fotografia. Pel que s'entreveu a la foto d'en Ramon Vinyeta, es va enfilar a una mena de teulada i va quedar més enlairat de manera que la part esquerra de la fotografia va quedar ocupada pel sostre de la balma

Una altra fotografia ens mostra els estadants de la balma; el peu de foto diu: "El portal de la balma, l'any 1948, amb la mestressa i els dos fills, el vailet, súper espavilat, i la nena, deficient, El masover era a conduir el ramat d'ovelles".

                                  

L'entrada és així, actualment:

                               

i encara conserva la porta

                               

De les condicions de vida ens diu: "La masovera ens va informar que el clima a l'interior de la balma era constant, més o menys, tot l'any. A l'estiu, quan el sol cau vertical la balma resta a l'ombra, amb frescor i airejament. Altrament, a l'hivern, com que els raigs solars van molt baixos escalfen tot l'interior de la balma i com que també s'escalfa la gran roca que l'emmarca, dóna tebior a tot el contorn, àdhuc a la nit. D'aquí ve que, segons la masovera, tot l'any tenen la mateixa quantitat de roba als llits". 

Crec que idealitza molt la forma de vida d'aquesta gent, quan realment devien ser molt humils, malgrat que "... un altre dels privilegis d'aquesta família troglodita era el de disposar d'excel·lents fruits hortícoles que els proporcionaven les escalonades feixes del quintà, situat ben bé al peu de la balma".

De fet quan veus els plans que hi ha abans d'arribar a la balma no s'entén com l'habitatge va continuar sent troglodita.

Finalment hi ha una fotografia de la part de la balma que servia de corral, i el peu de foto diu: "La cort del bestiar, amb capacitat per a unes 150 ovelles, ocupa la part més fonda de la gran balma".

                    

Actualment, encara manté la mateixa funció:

                    

He volgut donar una petita visió de com era abans i com és en l'actualitat, la balma del Teixidor, amb l'ajut de les fotografies d'en Ramon Vinyeta.