BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La balma de la Moreria

28 de maig de 2015

LES DATES DE LES TINES


És difícil trobar dates en les construccions rurals. Segurament es considerava que eren un instrument de treball i no se'ls hi donava la mateixa importància que una casa, on podem trobar llindes amb dates, noms, creus i altres símbols. També cal tenir en compte que les possibilitats que tenien les persones que construïen una barraca o una tina, no eren les mateixes que les dels propietaris de les terres.




Fa pocs dies pensava que hi ha ben poques dates en les tines. Tot seguit em permeto fer una reflexió sobre les dates que he trobat en les tines que conec.




Cal dir que si voleu estar al dia del tema de les tines, no només al Bages, sinó a tot Catalunya, cal que consulteu el blog Torcularium de l'Eloi Font (http://torcularium.blogspot.com.es/). Aquí hi trobareu des de tines medievals fins a les contemporànies.

De tant en tant, amb l'autor del blog, fem alguna sortida per veure elements del patrimoni rural i fa poc temps ens va portar al terme municipal de Castellfollit del Boix. Allà, vam veure un bon grapat de tines. És aquí on vaig veure la data més antiga: 1792.


La data de 1792 en un costat de la porta

La boixa

A l'interior trobem una pedra amb ratlles; què indicaven?

L'entrada a l'estança on hi ha la boixa

A prop del Pont de Vilomara hi ha un parell de tines, que no van ser catalogades per Miquel Ballbè, en el seu llibre "Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages", ni tampoc al llibre "Tines a les valls del Montcau", editada pel desaparegut consorci per a la promoció turística de les Valls del Montcau, que només era una edició modernitzada del llibre inicial i ampliada amb una mitja dotzena de tines més. 

Dic això perquè és curiós que unes tines tant properes al nucli urbà (i per tant, conegudes) no fossin catalogades. El cas és que una de les tines té la data de 1828 i l'altra té una llinda amb un 17-2 (faltaria saber quin número hi manca per saber si era més vella que la de Castellfollit del Boix).


Les tines de Can Roviralta es conserven en molt bon estat

La llinda on hi ha la data

La porta per on s'abocava el raïm

L'altra tina de Can Roviralt presenta un nom i una data gravats a la llinda de la barraca

Aquí es pot veure un 2, però quin és el número del davant?

A l'altra banda de la llinda es veu un 1 i un 7

En un costat de la porta hi ha unes inicials i una data (1801?)

Aquesta tina té una tipologia completament diferent a l'altra que té a la vora


Al conjunt de les tines del Docte trobem una llinda amb data: 1873.



El conjunt de les tines del Docte està força emboscat

La llinda amb la data de 1873

Les tines en més bon estat són les que tenen la data

Finalment, la data de tina més moderna la trobem a la de "Juan Arnau e Ijo", que és del 1911. 



A la porta de la barraca ja hi veiem el nom i l'any

Una llinda molt treballada


Les tines des de l'entrada de la barraca
Ens trobem, doncs, amb un interval de 119 anys. Més d'un segle en que la vinya devia ser el principal cultiu de Catalunya, de fet, era un monocultiu, però és evident que el fenomen de les tines al mig de la vinya, ja ve de lluny. 

Primerament van ser picades directament a la roca, posteriorment es van fer servir tines sense cairons i més modernament totes estaven revestides de cairons.  

Cal dir que en el blog Torcularium hi ha una tina datada el 1687.

La pregunta que ens podem fer: com és que a les valls del Flequer i la riera de Mura hi ha tantes tines, i tan monumentals? 

Jo crec que vistes les tines que podem veure en altres sectors del Bages, al Berguedà, l'Anoia o la Segarra, es podria afirmar que s'han conservat en bon estat perquè són més recents. També m'atreviria a dir, que les tines de planta quadrada o rectangular ja són de principis del segle XX. En qualsevol cas teniu la possibilitat de fer comentaris per validar o no, les afirmacions que acabo de fer.




3 comentaris:

  1. Ramon Artigas (Drac Verd de Sitges)2 de juny de 2015 a les 20:57

    Interessant article. Espero que a la IX Trobada d'estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans que es farà a Mura l'any 2017 es presentin estudis seriosos sobre les tines de vi.

    ResponElimina
  2. Tot fent memòria veig que encara s'hi podria afegir la Tina de la Vinya de Quart de Cal Millet, a Torà (Segarra). Es tracta d'una tina construïda enmig de la vinya i que vas publicar sota el títol 'Una tina enmig del cereal'. La data que té gravada és 1873, la mateixa que la del Docte.
    Tot això em fa pensar que hauré d'afegir una etiqueta nova al blog: "Dates gravades".
    Gràcies per les referències,

    ResponElimina
  3. Gràcies per l'apunt, Eloi. Jo no vaig saber-hi veure la data.
    Ara també m'he assabentat que en una de les tines d'en Bleda (Pont de Vilomara) hi ha la data de 1880 al damunt de la boixa.

    ResponElimina