HEM FET TARD!

A la revista Pedra seca núm. 17 del mes d'octubre de 2008, vaig llegir un article de Carme Vila i Lluís Vidal, titulat Les barraques de la Jaça de Dalt, Coma de Vaca. Cal dir que aquesta parella van publicar molts articles, sobretot a la revista Muntanya, relacionats amb la prehistòria i en aquest article esmenten la possibilitat que algunes de les pedres que formen part de les barraques siguin un megàlit.

Acompanyant el text hi ha una imatge que indica es tracta d'una postal (clixé Thomas, Barcelona), en la qual es veuen uns pastors i un bon grapat de barraques. La veritat és que en veure aquesta fotografia vaig quedar força impressionat, perquè en el meu record no hi havia cap indret amb tantes barraques (també he de dir que en l'època en que caminava amb molta freqüència per aquests indrets no m'hi fixava de la mateixa manera que ara). Han hagut de passar uns quants anys perquè, tot baixant del Torreneules, hi féssim cap.

Fa pocs dies, vam pujar a Núria per assolir el Torreneules i fer la baixada per Coma de Vaca, però també hi havia la intenció de veure què trobàvem (de pedra seca, és clar!). El cas és que quan érem força avall del coll de Torreneules vaig veure una pleta i el que semblava una barraca ensorrada. Al mapa de l'editorial Alpina surt indicat com la font de la jaça Gran.

En ser-hi, ja vaig veure que, per la seva disposició, aquells grups de pedres eren les barraques de la fotografia antiga.

Ja des de casa vaig fer una cerca per internet i vaig aconseguir trobar la postal ... i comprar-la. És aquesta:

Vist amb fotografia aèria, la imatge actual és la següent:

Si ens mirem la fotografia aèria podrem veure 8 barraques, una de gran i la resta de dimensions més petites. La barraca amb el número 1 és la gran i les 2, 3 i 4 són les que té a l'esquerra de la postal; al darrere hi ha la barraca 5. He marcat la pleta amb la línia vermella.

La pleta està molt desdibuixada, però abasta uns 2900 metres quadrats, tenint en compte que pel cantó sud no es veu cap tanca de pedra, però sí que sembla que hi havia una barraqueta. Per tant, em sembla que, a més dels 5 personatges que surten a la postal hi havia d'haver més pastors.

A la imatge es veu un pi ben pelat. Això em recorda la tradició del "maig". En Salvador Vilarrasa, en el seu llibre La vida a pagès (reedició Impremta Maideu, Ripoll 1975), recull la festa del Roser a Matamala i explica que, sortint de missa matinal, els joves van a tallar un pi que ha de ser primet i llarg; el pelaven ben llis deixant-li només un ramell al cim on hi penjaven taronges. Per tant, el pi de la fotografia el podien tenir allà per celebrar una diada assenyalada.

En qualsevol cas, crec que el lloc on estava emplaçat el pi, és aquest:

La barraca núm. 1 es veu molt rústega i aprofita una roca en un cantó. Tret d'un armari no es veu res més que l'inici de la volta en el cantó on hi ha la roca.

De les altres barraques no es pot veure res perquè no són gaire més que un munt de rocs; només n'hi ha una que sembla molt ben construïda (barraca núm. 3).

 En les fotografies que segueixen podreu veure la disposició de les barraques.

Finalment, una vista de la pleta, que com dic es veu molt desdibuixada, però que s'intueix perfectament.

És evident que hem fet tard per poder admirar un magnífic exemplar de construcció ramadera.