BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Un forn ocupat per les marmotes

17 d’abril de 2015

UNA PETITA TROBALLA (O DUES)

De vegades anem molts cops a un indret determinat i no hi veiem res d'especial, però un dia ens fixem en un detall que no havíem vist mai. Això és el que podem dir que ens va passar el dissabte passat, quan vam fer una matinal a les Agudes.





El cas és que vam pujar des del pla de l'Espinalt i en baixar, quan érem més avall de la font del Briançó, després de passar un torrentet, vam veure restes del que, primerament, vam identificar com alguna peça de terrissa. Potser dels carboners que feinejaven per aquests indrets?





Però una mica més avall, al mig del camí vam veure de què eren aquelles peces. Un petit canal amb un costat vertical i un altre més suau, baixava pel mig del camí. Només eren visibles un parell de metres. Al voltant, hi havia, força a prop un parell de carboneres. Podria ser que aquesta conducció hi tingués relació?


Tram de canal que és visible


El GPS permet fer-se una idea de les dimensions

La segona "troballa" la vam fer gairebé a tocar de la carretera. Allà hi ha una poua i vam anar-hi. Realment està molt tapada, però mirant per l'entorn trobem unes rajoles vidriades, com les de les tines, i amb una vora on semblava que també hi podia haver hagut una tapa. 

La poua, és gairebé invisible



Fragments de rajola




Jo no en sé la utilitat ni la seva procedència, però podria ser que la poua quedés tapada amb una coberta de fusta?



2 comentaris:

  1. Molt interessant les troballes, es un camí molt transitat per excursionistes, en canvi ningú s'hi havia fixat, l'enhorabona.

    ResponElimina
  2. Sí, mentre érem allà, va passar força gent, potser una vintena de persones, i ningú es va aturar ni preguntar què estàvem fent.

    ResponElimina