PASSEJANT PER UNA ILLA

No, no he anat a cap illa enmig del mar. He anat a una "illa" entre polígons industrials. Si algú contempla el nostre paisatge, sobretot el de l'àrea metropolitana, s'adonarà del desgavell que hi ha a tots nivells. Tot són carreteres, vies de tren, carrers de polígons industrials, terrenys erms, línies elèctriques i moltíssimes coses més, tot sense cap ordre i amb evidents signes de deixadesa.

Ens volen fer creure que les vies de comunicació, els polígons industrials, les cases,.. representen el progrès, evolució i riquesa. Potser sí, però quina pena no haver-se aturat a planificar el territori quan es podia fer!... Es podria tenir el mateix, però amb un país més endreçat i polit.

La vall del Llobregat, és un exemple molt evident d'això que dic. Un sector amb una agricultura productiva que ha acabat com una reserva d'indis (el "parc agrari")...

Aquesta "illa" és al terme municipal de Castellbisbal i si ara només hi ha algun camp conreat a tocar de l'autopista, fa 50 anys, tot era conreu i, majoritàriament, de vinya com es pot deduir per l'abundor de les basses. Això ho podeu veure amb aquestes dues imatges extretes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. La primera imatge és de 1956 i l'altre és l'actual. No cal dir res més; les diferències són evidents...

Els punts que hi ha marcats són els elements que indicaré més tard.

 

Dels elements que podem veure podrem treure la conclusió que no estem en un territori apte per a fer barraques de pedra seca. El sectors propers al riu Llobregat estan formats, bàsicament, per argiles; per tant, trobarem coves excavades en els marges argilosos. Només trobem una barraca i també veurem uns quants dipòsits d'aigua (amb la basseta per fer el brou bordelès).

 

Itinerari:

 

L'itinerari que us proposo no passa de ser un passeig, atès la seva curta durada (1 horeta ben justa). Des del turó de la Gatxarella (139 m) podrem gaudir d'una bona vista panoràmica.

 

Ens hem de situar al Canyet i ho farem per la B-150; poc després de la rotonda, en l'encreuament amb la carretera C-1413a, trobarem, a l'esquerra, el punt de partida.

 

Comencem el nostre camí al Canyet, un grup de cases (més aviat un carrer) que podem veure en el mapa de 1956 (el que no existia era el polígon industrial que comença allà). El carrer on ens hem situar és paral·lel a aquest que indico (és la part de darrere de les cases); hi ha alguna nau industrial a l'altre costat de carrer.

Pugem lleument i passem per sobre la via del tren de Papiol a Mollet. Una mica més enllà s'acaba l'asfalt. Deixarem un trencall a la dreta i anirem en paral·lel a la via del tren. Al davant veurem el tros que encara està conreat i també veurem el Papiol, puig Madrona, puig d'Olorda, el turó de les Planes i Sant Ramon. La pista gira, entrant a una valleta. Deixarem un altre trencall a la dreta i passarem per sota una línia elèctrica. Un minut després veurem un corriol a l'esquerra; el prendrem i baixarem per passar el torrent. Pujarem per l'altra banda i trobarem el primer dipòsit, enmig del bosc de pins.

Seguim la pujada i ens situem en un pla on hi ha una figuera; deixem un camí que marxa cap a la dreta i prenem el que va més cap a l'esquerra (n'hi ha dos cap aquell cantó); allà mateix trobem un dipòsit enterrat amb les restes de la basseta.

 

Passarem per sota una línia d'alta tensió i arribem a la barraca de la Moixella. A primera vista, trobarem que el propietari va voler assegurar-ne l'estabilitat i no se li va ocòrrer res més que fer una capa de ciment i posar-hi una porta. És evident que això la desfigura, però per dins veurem que és una magnífica construcció (és la fitxa 8001 de la Wikipedra).

 

La disposició de les pedres és molt acurada i el tancament es fa amb dues grans pedres. Una altra cosa a remarcar és la seva netedat; de fet, les coves excavades que visitarem també estan lliures de deixalles.

 

 

 

Deixem la barraca a la dreta i pugem entre els pins; ben aviat, arribem a una pista. La seguirem uns metres fins a veure un marge d'argila a la dreta i un corriol que el ressegueix. Deixem la pista i prenem aquest corriol. En fer la volta, se'ns obrirà un sector força planer, una mena de vall, sense arbres. Aquí trobarem una bassa, força gran, que ja ha estat colonitzada per la vegetació.

El corriol ens porta a la vora del torrent dels Ocellets i l'anem resseguint fins que pugem i sortim a una pista; de fet és un pla força ampli. Al davant, en un marge argilós veurem una cova excavada i hi anirem. Abans d'arribar-hi trobem un altre dipòsit enterrat i tapat amb un palet. A l'esquerra veurem la vall del Llobregat, ocupada de naus industrials.

La cova té una fondària de 2,5 m, una amplada d'1.60 m i una alçada d'1,45 m. A cada costat hi ha excavats una mena de bancs per seure.

Si seguim el marge cap a l'esquerra, trobarem una altra cova, més petita, però amb una mena de passadís per entrar-hi de 65 cm d'ample i 1,30 d'alçada. A l'interior, la planta tendeix a ser circular amb un diàmetre d'1,60 m; l'altura interior és d'1,15 m.

Una mica més a l'esquerra podrem veure uns petits marges fets amb pedra seca; de fet, són els únics que veurem en aquest periple.

Tirarem enrere, passarem per davant de la cova gran i resseguirem el marge fins que ens enfilem i trobem una pista. Som en un pla on es bifurca. Tirem cap a l'esquerra, per un corriol. Allà trobarem un altre dipòsit enterrat amb la basseta.

El corriol puja i ens deixa al cim del turó de la Gatxarella, on hi ha un vèrtex geodèsic de l'ICC. Gaudim d'una bona visió panoràmica: Montserrat, la Mola, el Montseny, una part de la serra de Collserola, les muntanyes de l'Ordal i la vall del Llobregat.

 

Hem de tornar enrere i en ser al pla, tirem cap a l'esquerra, entrem els pins, tot seguint unes traces que desemboquen en una pista que prenem cap a la dreta. Tot seguit arribem a un altre trencall on girem cap a l'esquerra. Un tram de pista recta ens situa en un trencall, on girem a la dreta. Tirem pista avall i abans d'arribar a un altre trencall, trobem un corriol a la dreta que ens fa travessar el torrent i, a l'altra banda, a l'esquerra, veurem una altra cova.

Aquesta cova és gran i de forma irregular. La partet interior fa 2,4 m de llargada. Les parets laterals fan 1,5 m i 1,62; per tant, no és rectangular, sinó que fa una punxa en un dels angles interiors. L'altura interior és d'1,60 m i l'entrada fa 90 cm.

 

Ara pujarem al marge i anirem seguint el torrentet. Trobem un dipòsit, tapat. Resseguirem el marge que tenim a la dreta i, finalment, el marge s'acaba en arribar al pla on hi ha la figuera que ja coneixem. Des d'aquí desfarem el camí fins al punt de sortida.

Aquí teniu el mapa del recorregut amb la situació dels elements que es poden veure:

Les coordenades dels elements del recorregut us les dono en el sistema UTRS89:

1        415741     4589504      88 (dipòsit)
2        415695     4589519      99 (dipòsit)
3        415661     4589441    107 (barraca)
4        415622     4589636    110 (dipòsit)
5        415487     4589764    121 (dipòsit)
6        415473     4589797    124 (cova)
7        415460     4589800    127 (cova)
8        415465     4589823    133 (dipòsit)
9        415671     4589618      99 (cova)