UNA EXCALIBUR CATALANA

El cine ha popularitzat la llegenda de l'espasa clavada a la roca... Excalibur. Les llegendes angleses, d'influència celta van ser l'origen de les diferents versions cinematogràfiques. El cas és que quan el tron d'Anglatera era vacant, Artús, va desclavar l'espasa Excalibur i va ser proclamat rei. Això és, com a mínim el que coneix la majoria de persones.

No obstant això, a la Toscana, hi ha una espasa clavada a la roca, a San Galgano. La llegenda diu que aquest sant era un noble que va abandonar la seva vida de comoditats i plaers i va clavar l'espasa a la roca perquè no tenia res per fer una creu i posteriorment hi va edificar una ermita. El cert és que aquesta espasa és en una abadia. Les similituds amb la llegenda anglesa són evidents, i més si tenim en compte que, en algunes versions, Merlí, clava Excalibur en una pedra, en una abadia a prop de Londres.

 

Tot això ens indica que la transmissió oral viatjava, en altres èpoques, tant lluny (potser no tant ràpidament) com el nostre internet.

I, a Montserrat, també en tenim una...

 

Com ja us he dit, la nostra espasa clavada a la roca, és a Montserrat (voleu encara més similituds amb les altres dues llegendes?) i la vaig descobrir casualment.

Concretament la vaig descobrir en el bloc KIMISADES:
(http://kimisades.blogspot.com.es/2012/03/turo-del-tron-de-lespasa.html).

 

En aquest article del bloc es parlava del turó del Tron de l'Espasa i ens relatava la llegenda que va lligada amb la figura d'Otger Cataló, el pare de la Pàtria, que va reunir als Barons de la Fama, per iniciar la reconquesta de Catalunya. En el llibre Camins i canals de Montserrat de Ramon Ribera i Mariné (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975), en l'itinerari 32 s'esmenta, de passada, que la tradició situa el castell d'Otger, a l'extrem de la serra de les Canals, en una punta de 591 m.

 

 

Segons ens explica la llegenda, Otger va sortir a caçar el senglar i no va tenir temps d'agafar la llança de manera que va provar d'aturar a l'animal amb l'espasa; el resultat va ser que l'espasa va quedar clavada tant forta que van ser necessaris sis dies d'esforços (des de Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra) i durant aquest temps, Otger va prohibir la caça en el seu territori.

 

 

Anar a aquest turó és ben fàcil. Des del Monestir es pot pujar cap a la creu de Sant Miquel i l'ermita, i arribar al pla de Sant Miquel, on es pren el camí que baixa cap a les coves del Salnitre. En trobar el trencall que va cap a la Santa Cova, el camí arriba a la carena; aquí trobarem un sender que passa pel costat d'una fita i ens porta a una elevació rocosa on hi ha un antic pal d'electricitat. Cal seguir baixant per la roca i fer un flanqueig, per una cornisa petita que trobem a la dreta, i que ens torna a fer baixar per la carena rocosa. Així arribem a un collet i el sender es torna a fer evident. Trobem un indicador de "Perill abelles" i arribem a un petit tram de roca on han instal·lat una cinta. El sender ens porta a una altra petita barrera rocosa i ben aviat som al cim, on trobem l'espasa i un cartell amb la llegenda.

 

 

La tornada al Monestir la farem pel camí de la Santa Cova. En total unes dues hores i quart. Evidentment també podem pujar des de Collbató i les coves del Salnitre.

 

Ara també hi han instal·lat (no ben bé al cim i tampoc diré on és) un "tresor" de geocaching.

 

En resum, tres llegendes semblants, i a casa nostra, un altre racó amb un interessant patrimoni inmaterial.