En Xavier és una persona que estima el seu entorn i el vol fer conèixer als altres. Una prova d'això és el seu llibre Excursions pel Tarragonès, editat per Cossetània a l'any 2005. Perquè coneix i estima el seu entorn, no vol que desaparegui un dels indrets sense urbanitzar del municipi de Tarragona i hi està treballant intensament.
Fa pocs dies em va fer de guia pel sector proper al Pont de Diable, una sortida de tarda, per estirar les cames. Al darrere de la monumentalitat del Pont del Diable, un monument reconegut per tothom, hi ha un sector ple de marges, amb barraques i aixoplucs, a més d'algunes construccions modernistes, completament destruïdes. Un sector on anys enrere i lluny del brogit de l'autopista que hi passa ben a prop s'hi feia un tipus de vida completament diferent a l'actual. Per aquest motiu, en Xavier, està fent una recopilació dels topònims, parlant amb persones, ja grans, que van estar vinculades a aquesta zona.
És aquí on es pot veure el contrast entre un monument conegut i valorat com a tal i les construccions fetes per les persones que treballaven la terra i que han quedat oblidades enmig dels boscos de pi blanc que colonitzen les terres abandonades.
 |
| Els barris extrems de Tarragona són ben a prop de la barraca (l'autopista separa els dos móns) |
En la nostra caminada em va ensenyar molts elements interessants, però n'hi ha dos a destacar. El primer és una barraca. És una construcció d'uns quatre metres d'altura interior, amb un gruix de les parets d'1,20 m i un diàmetre de 3 m. La porta té una altura d'1,75 m i permet entrar-hi sense ajupir-se. Tot el volt de la porta té totxana. La barraca està reforçada amb morter i, a dins, arrencada, hi ha la porta de fusta. Al damunt de la llinda hi ha una placa datada el 1887 en la qual es poden veure unes inicials i a sota sembla que digui "pusieron fin a...". Sembla que a partir de la lletra "a" algú hagués escrit a sobre un "59" i s'esborrés la escriptura inicial. A la part oposada a l'entrada hi ha un banc que resegueix un tros del perímetre i, al mig, hi ha una cisterna. Si anem a la part de darrere de la barraca podrem veure el forat d'entrada de l'aigua, de secció quadrada i d'uns 10 cm de costat. No em puc acabar d'imaginar l'esforç de picar la roca mare per fer la cisterna o ... potser ja hi havia un forat i el constructor el va eixamplar i va edificar la barraca al damunt. En qualsevol cas, no deixa de ser un fet curiós.
 |
| La llinda on es llegeix "julio de 1887" |
 |
| El forat per on entra l'aigua a la cisterna |
Ben a prop hi ha una trona de grans dimensions. La trona (o valona) és un cercle de pedres que es feia al voltant dels garrofers i oliveres per tal de protegir-los. És ùna construcció habitual a les comarques del sud. Les seves mides són, com a molt, d'1 m, però la que hi ha a prop d'aquesta barraca les supera perquè fa 2 m d'alt i uns 4 m de diàmetre. A dins hi ha plantat un garrofer, molt precari actualment. Té tres grans rocs que surten de la paret i que permeten pujar a dalt. En una part hi ha hagut un esllavissament, però es conserva en molt bon estat. Realment, per les dimensions es tracta d'una trona ben original i digne d'admirar.
 |
| La trona amb els tres esglaons que permeten pujar-hi |
Tant la barraca com la trona són unes construccions que, per les seves característiques, s'haurien de conservar, esperem que el treball d'en Xavier les dignifiqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada