Ahir vaig anar al Montseny amb l'amic Francesc. Es pot dir que el sector que vam recórrer és casa seva i va fer les funcions de guia. Vam fer gaiérebé 5 hores efectives de marxa i vam poder veure uns quants dels secrets que amaga la muntanya, testimonis muts d'altres èpoques.
Malgrat la protecció del massís no puc entendre com es va perdent el patrimoni. La balma d'en Pere Coix és una construcció troglodítica. Aprofitant una bauma es va bastir un habitacle, que no sembla haver estat permanent per les seves característiques, però que és una bona mostra d'aquest tipus de construccions i més al Montseny, on no tinc coneixement de cap més construcció d'aquest tipus.
 |
| A la dreta de la fotografia es pot veure el bloc que ha caigut i que s'ha endut una part de la façana |
 |
| La integració de la construcció amb el seu entorn és total |
De tota manera, tot baixant, en ser a la font del Clot (on feia uns quants anys que no passava) vaig veure com les bardisses tapaven gairebé el safareig i la font, malgrat les recuperacions dels anys 20 i 50 del segle passat. No crec que calguin gaires anys per quedar completament amagades, si no és que alguna mà voluntariosa hi fa una estassada. El que em passava pel cap quan baixàvem cap a Picamena, era això, el contrasentit de la conservació establerta per les lleis i la realitat. El Montseny com altres espais "protegits" aniran perdent, poc a poc, el seu tarannà per convertir-se en selves, dins de les quals dormiran molts elements patrimonials. Un destí ben trist...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada