BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La balma de la Moreria

2 d’abril de 2015

PEDRA SECA A FITOR (AUDE)


Ja feia uns quants anys que em va atraure un dels articles de la pàgina web Pierre Sèche dedicat a les barraques de Fitor (Fitou, si ho voleu afrancesat). Finalment hi he pogut anar a fer una ullada.

Per situar-nos us diré que som a la frontera nord del català; al sud, Fitor, té Salses i a l'oest, Òpol. Es tracta d'un terreny que té força semblança amb el Garraf, pel tipus de pedra, el relleu i la vegetació.  






Quan deixem la carretera D6009 i prenem la D50, entrem a Fitor, un poble allargat, molt allargat, amb força xalets de nova construcció a la part més alta i més al nord. Curiosament veurem que hi ha unes quantes caves, però també, curiosament es veu poca vinya (és a dins de la denominació d'origen, languedoc).

Sortint del poble, ja ens fem una idea més clara del terreny. El relleu és suau i només hi ha conreades algunes clotades. Hi ha una clotada on hi havia l'estany, que va ser dessecat mitjançant una mina. La mina és de data incerta, però segurament està força tapada, perquè vam trobar el pla força inundat.

No vam fer cap ruta a peu que us pugui descriure; senzillament vam anar amb el cotxe i ens vam aturar en alguns punts per anar a veure unes quantes de les barraques d'aquest sector. 


Ben aviat ens adonem que la pedra és present arreu. En molts indrets hi ha grans acumulacions de pedra i tancats de pedra seca amb murs amples i alts. De tant, en tant veiem alguna barraca. 

Evidentment no puc fer una descripció de com són les barraques d'aquest sector, però pel que vam veure són de petites dimensions i són com una mena de bony. és a dir, generalment són arrodonides. El que sí que és molt evident és l'estretor de les seves entrades.

L'article que he esmentat, Les capitelles de Fitou (Aude) de Robert Guirard (http://www.pierreseche.com/les_cabanes_de_fitou.htm) diu que molts dels tancats van ser fets per a guardar els ramats transhumants.

La veritat és que després de veure els tancats, em plantejo la pregunta: per on entraven el bestiar? Perquè no es veu cap punt de pas en els tancats. És cert que podria ser una bona teoria, però també cal dir que vam veure algun tancat on hi havia oliveres, això sí, en un terreny molt poc pendent. 

Finalment també cal dir que vam veure algun indret on hi havia marges, la qual cosa vol dir que hi havia conreu.

Us deixo unes quantes mostres del que vam veure.

Barraca amb un petit recer i amb marxapeu a l'entrada
Un sector amb marges i amb un petit recer, d'entrada molt estreta

El recer, al final del marge
Una altra barraca amb marxapeu

Detall de la porta on es veu el marxapeu
Aquesta barraca es va consolidar amb ciment
Un recer amb fornícula
Recer fet aprofitant un revolt de la paret
Dos móns força distants
Barraca situada al capdamunt d'una carena, sota els molins de vent
Barraca ensorrada
Una cosa que ens va sorprendre va ser l'estretor de les entrades
La barraca anterior i els molins de vent
Una barraca amb arc de mig punt
Com passa moltes vegades, per manca de documents escrits, només ens podem imaginar-nos els possibles usos dels elements. 

Una visita interessant que vam fer amb una fortíssima tramuntanada, d'aquests lloms arrodonits, sota la mirada del Montolier de Perellós, el cim que marca la frontera de la nostra llengua, amb l'estany de Salses i el Canigó com a teló de fons.

Un petit sector conreat, una barraca, un mur i el Canigó al fons







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada