LES TINES DELS ERMITANETS I LES BALMES ROGES (II)

En aquest segon lliurament completarem la ruta tot baixant del puig Gili fins al Pont de Vilomara. En aquest tram podrem veure tres barraques, un aixopluc i dos conjunts de tines (la Lluca i Ratapinyades), a més de la curiosa barraca amb dipòsit.

Del puig Gili al Pont de Vilomara:

Des del pla del cim, prendrem la pista que baixa i que passa pel costat d'una bassa. La pista fa un revolt i la deixem per seguir la carena per un viarany que ens torna a la pista. Ara tirem cap a l'esquerra i emprenem una baixada forta i pedregosa. Trobem un trencall a l'esquerra que, planerament ens portarà a les Balmes Roges.

La situació d'aquestes tines les fa molt atractives perquè aprofiten la una gran balma. Hi ha dos conjunts; un amb dues tines i una altra tina solitària en un recinte que sembla haver-se fet servir per tancar el ramat i on hi podem veure la base d'una premsa.

Tornarem a la pista i continuarem baixant. Trobarem una altra pista que ve per l'esquerra. En un revolt trobem una barraca ensorrada, una mica més abans d'enllaçar amb una pista precària. Revoltem i baixem cap a una fondalada on la pista fa un revolt molt marcat i es bifurca. A la dreta, tenim la barraca 4.

Està catalogada amb el núm. 10488 a Wikipedra. És de planta rectangular amb una superfície de 4,3 metres quadrats i una altura interior de 2,25 m.

Deixarem la pista que marxa cap a la dreta i seguirem la baixada. Ben aviat trobarem dos elements més. El primer que anomenem barraca 5 és en realitat un aixopluc integrat al marge (codi 10489 de Wikipedra). Està en males condicions i només fa 1,20 m d'altura i 1,5 metres quadrats de superfície.

Pocs metres més enllà, trobem la barraca 6. Està catalogada a Wikipedra amb el número 10490 i és una barraca molt robusta que té com a remarcable el sostre que està acabat amb lloses planes. La planta és rectangular de 4,8 metres quadrats de superfície i amb una altura interior de 2,35 m.

Més enllà trobarem una pista que ens ve per l'esquerra i una mica més endavant, a la dreta, de la pista hi ha la barraca 7, catalogada amb el número 10491 a Wikipedra. Aquesta barraca és de planta quadrada (4 metres quadrats) amb una altura interior de 2,65 m; per tant, podem dir que és molt alta. El sostre, a diferència de la barraca anterior, està tancat amb una grossa pedra. També són de destacat els grans blocs de les parets.

Continem el camí avall i, a l'esquerra trobarem les tines de les Ratapinyades, un conjunt de dues tines.

Un conjunt més interessant és el de les tines de la Lluca, hem d'estar al cas de no passar de llarg el viarany que baixa per una careneta i després per un tram de roca (que sembla haver estat preparat per a permetre el pas). És un conjunt de tres tines on es pot veure, encara una corda penjada del sostre, i una base de premsa encastada en una paret. Una de les tines està partida per la meitat la qual cosa ens pot fer pensar en l'existència de dos conreadors que s'havien de repartir el producte o de l'elaboració de dos tipus de vins.

Com a curiositat per veure com ha canviat el paisatge he escanejat una fotografia del llibre d'en Miquel Ballbè en la que es veu les tines de la Lluca i una barraca. Actualment, des d'un punt de vista semblant, es pot observar com el pi blanc ocupa tot el paisatge. La fotografia d'en Miquel Ballbé és de l'any 1989 i la meva del 2014. Una demostració més del canvi de paisatge que experimenta el nostre país.

Una mica més avall, però ara enlairada a la dreta, hi ha una barraca doble, catalogada amb el número 10491 a Wikipedra. Una barraca és de planta circular amb tendència a ser rectangular de 5 metres quadrats. L'altra barraca fa 8 metres quadrats i té una altura de 3,10 m; està totalment ocupada per dos dipòsits amb una sortida de ceràmica, cosa que em fa pensar que eren tines d'època molt contemporània. És de destacar un armari de molta fondària.

La pista continua baixant i arriba a la riera. Des d'aquí, la Casanova de Sant Jaume queda enlairada en el penya-segat format per la riera.

Ens enfilem cap a la casa, que devia ser una masia important perquè té un bon conjunt de tines de les anomenades "a la vora del mas", així com el que sembla un forn de teules. Hi ha cinc tines, dues circulars i tres de rectangulars en diferents estats de conservació.

Només ens queda pujar una mica més per enllaçar amb la pista que hem seguit a l'inici de l'excursió. D'aquesta manera tancarem un interessant itinerari tot visitant tines i barraques.