UNA CONSTRUCCIÓ INSÒLITA

És ben cert que quan més temps i més construccions de pedra seca anem veient sembla que no hi pugui haver res que superi el que ja hem vist. Quan vaig començar a interessar-me per la pedra seca, totes les barraques que anava veient eren de planta circular i algunes de planta quadrada. Amb el temps he anat veient barraques dobles, amb diverses estances, amb foc a terra a dins, reaprofitades d'altres usos,..., però aquesta construcció que us presento, ho supera (de moment!).

Jo l’havia vist per internet. Una foto de cim amb una persona a dalt o al costat; llavors anaves a la pàgina web i no hi havia cap referència de la construcció. Feies una cerca posant el nom del cim, lligant-ho amb pedra seca, i... res! Només hi havia alguna imatge d’algú que havia passat per allà fent una travessa i si bé, havia vist la construcció, no n'explicava res.

Ja fa ben bé 6 o 7 anys que sabia de la seva existència, però no ha estat fins al desembre de 2015 que hi hem anat a fer una visita.

Ara ja puc descobrir el nom: puig de la Carbassera. Aquest cim és la primera cota que supera els 1000 metres venint des del mar; l’ICGC li dóna 1000,8 m.

I que hi ha en aquest cim? Doncs, hi ha una construcció de pedra seca... 

Aquest sector de l’Albera té una tradició ramadera força notable i, per tant, podríem pensar que estem al davant d’una construcció ramadera, però és realment això?

La construcció és de pedra seca i és de planta circular, però no és cap barraca ni tampoc és cap recer. De fet és una torre, una torreta de pedra seca, una mena de talaia, però per a quina finalitat?

La construcció té una entrada que fa 50 cm d’amplada i 75 cm d’altura. 

Però quan hi entres et trobes amb una escala; una escala de caragol que s’enfila al capdamunt.

El diàmetre interior és d’1,20 m i en total fa 1,60 m (a la part alta). Hi ha 12 lloses que fan d’esglaons amb una altura d’uns 21 cm aproximadament i una amplada de 60 m. A la part alta de la construcció hi ha una petita obertura que fa de finestra. L’altura exterior de la construcció és de 2,30 m.

Aquesta construcció és gairebé al cim, a uns quants metres per sota, i està situada a la vora d’un petit penya-segat.

És curiós que una construcció d’aquest tipus, amb unes parets no gaire gruixudes, hagi pogut resistir les inclemències del temps (pensem que aquí, el glaç i la neu poden fer acte de presència) sense cap mostra de debilitat.

En el núm. 180 de la revista Vèrtex (novembre de 2001), un monogràfic dedicat a la Garrotxa i l’Albera, es parlava d’en Manel Costa, un pastor que va construir la torre que hi ha al cim del puig Neulós a l'any 1886 i algunes fonts monumentals, però no hi havia cap referència a aquesta talaia.

Penso que no és cap construcció militar. Si fos així, les dimensions serien més grans i hi hauria morter. Crec que ha de ser una construcció ramadera feta per un pastor per dominar més territori. De tota manera, al vessant nord d’aquest cim hi ha un clot que sembla una poua de neu, perquè hi ha una acumulació de pedra que no pot ser natural i hauria de ser la que es va treure del clot i, a més, al costat hi ha un petit recer. Podria ser que tingués relació amb la torre?

També hi ha una construcció curiosa a prop del cim de Sallfort. De fet només és un cercle de pedres d’un diàmetre semblant al de la torre i una altura d’1,5 m; també és arran de cinglera (en aquest cas més important).

El cas és que aquesta construcció és realment insòlita i val la pena fer-li una visita. Per a mi l'Albera és un sector força desconegut, però el fet d'haver vist aquesta construcció em fa pensar si no n'hi poden haver més.

Per descomptat, qualsevol informació en relació a aquesta construcció serà benvinguda.

Com anar-hi:

Us proposo anar-hi des del coll de Banyuls i us caldran 2 hores i tres quarts per fer arribar-hi.

A aquest petit collet s’hi arriba des d’Espolla per una estreta carretera. Al coll, a més de la fita fronterera hi ha, al cantó nord, un monument a la resistència durant la II guerra Mundial.

L’itinerari és evident perquè només ens cal seguir la carena. Hi ha senyals grocs d’Itinerànnia fins a la carena, a prop del puig de Sallfort (però em sembla que els van fer de baixada, perquè pujant costa de veure’ls). A la carena trobarem el GR.

La carena és molt panoràmica i en anar pujant la visió va canviant; podem veure la costa Vermella amb la torre de Madeloc; cap al sud, la plana de l’Empordà, les muntanyes de la Garrotxa, la carena pirinenca que marxa cap al mar i, a la part alta de la carena, la plana del Rosselló, i el Canigó amb la carena que va cap al Bastiments. El paisatge és variat perquè passem de l’alzinar, a la roureda i als prats a la part alta. També, a la part alta hi ha faigs i boix grèvol.

Tot sortint del coll, arribem en pocs metres de recorregut al refugi del Centre Excursionista Empordanès. No és un refugi gaire normal, perquè és un búnquer dels que formava part de la línia “P”, reconvertit. 

El corriol s’enfila de valent al principi, i després ja es va suavitzant. Anem seguint la carena, ara pel vessant nord i ara pel sud, en funció dels roquissers que van apareixent. Finalment encetem una pujada més ampla i veiem, a l’esquerra, una barraca adossada a les pedres.

És un petita barraca de 2 m de llarg, 80 cm d’amplada i 1,20 m d’altura amb el sostre de lloses planes. Al costat té un petit recer. Uns metres més amunt, som en un ampli pla que és el puig Estela (50 min). Té el codi 12073 de Wikipedra.

Baixarem a un collet i farem un curiós tram encaixonat entre roques per sortir a un pla on hi ha unes alzines força grosses. Tornarem a pujar per un tram granític i més amunt, s’acaba el bosc. Anem pel vessant nord, perquè la carena és molt rocosa i accidentada; el terreny és força pedregós. Veurem una paret al damunt de la qual hi ha una construcció rodona; malgrat que pugui semblar una barraca o una torre, només és un cercle de pedra seca molt ben fet i situat al caire de la cinglera. Vorejarem aquestes roques i trobarem uns roures força grans; després, girarem cap a l’esquerra i pujarem el pendís fins a la carena (55 min).

Ens trobem en un pla herbat. A la dreta, força enllà, hi ha una formació rocosa molt destacada. A l’esquerra, hi ha una petita elevació rocosa amb una fita. Hem de vorejar aquesta elevació i, una mica més enllà, en veurem una altra separada per una clotada; allà és on hi ha el cercle de pedra seca. Seguirem la carena i pujarem a una elevació poc destacada amb lloses de pedra que és el puig de Sallfort (10 min). Això ho farem si volem assolir el puig de Sallfort, sinó, ja podem seguir el GR des de la carena.

Si hem anat a Sallfort, podem seguir la carena i trobar el GR al coll de Pal (10 min), on hi ha un recer adossat a una roca. El GR és planer i passa per la vora dels boix grèvols. En un punt hi ha un gros esvoranc que no deixa de ser curiós perquè sembla impossible que s’hagi produït per l’aigua. Tot vorejant el roc de Santa Eulàlia, arribarem al coll Terrers 25 min). Aquí, podem tirar pel pendís amunt per arribar a la torre i al cim del puig de la Carbassera (15 min).