Aquesta excursió és un curt recorregut pel Mont-rodon, un turó de 618 m d'altura, situat a l'extrem sud del massís de Sant Llorenç del Munt. El cim és una mena de placeta al voltant d'una alzina solitària, des d'on gaudim d'una vista panoràmica força extensa, sobretot cap al sud.
Als peus d'aquest turó trobem tres forns de calç de tipologies força diferents, una barraca de pedra seca, un aixopluc de marge i un camí molt interessant. Aquests forns de calç han estat recuperats i senyalitzats el mes de maig de 2011, com a resultat de la col·laboració entre l'Ajuntament de Matadepera, la Diputació de Barcelona i Catalunya Caixa.
La proposta és un curt passeig de poc més d'una hora de durada que és idònia per fer una sortida matinal.
Aquest itinerari s'inicia al final del carrer Isaac Peral de Matadepera. Aquest carrer fa un revolt en pujada i es converteix en el carrer del Xiprer. Just en el revolt, entre dos xalets, hi ha una pista que baixa (X: 419795/Y: 4607096/H: 476). Hi ha un indicador vertical.
Avancem per la pista que planeja després de la baixada. Deixarem un parell de trencalls a la dreta i ben aviat passarem per la pedrera, que tindrem a la nostra dreta. Un cartell ens anuncia els forns. Primerament anirem cap al del Ton (X: 419673/Y: 4607103/H: 462). Es tracta d'un forn on es pot apreciar la vora que es feia al capdamunt. Un detall molt curiós és una mena de rampa hi ha en traspassar la porta i que, segurament, servia per omplir el forn.
Sense tornar a la pista prendrem un corriol que segueix el torrent i que ens porta al forn de Corcola (X: 419627/Y: 4607096/H: 461). Aquest ja té aspecte de ser més industrial. A la porta es veu la boca del forn. Al costat hi ha la barraca on s'aixoplugaven els forners quan feien la cuita (es pot veure una frontissa de la porta).
Ara pujarem a la pista i entreveurem Can Solà del Racó. Un altre indicador ens avisa de la presencia del forn del camí del Girbau (X: 419596/Y: 4607353/H: 482). Es tracta d'un forn doble; és a dir, primer n'hi havia un va quedar en desús (per mala construcció o per l'ús) i en van excavar un altre; per aquest motiu la paret davantera del forn es veu corbada perquè era la part interior del primer forn.
Si heu entrat a veure el forn, haureu vist un corriol que marxa cap a la dreta. Si el seguiu, veureu que comença a pujar i més endavant us adonareu que aquest camí és "d'abans", perquè una paret de pedra seca l'aguanta (X: 419671/Y: 4607347/H: 503).
Més endavant, en fer un revolt cap a l'altre cantó, també presenta el mateix tipus de construcció (X: 419693/Y: 4607338/H: 510).
Arribarem a una careneta i el sender planeja. Aquest tram planer també està fet amb pedra seca. A sobre, veurem la barraca del turó dels Rossos (X: 419853/Y: 4607467/H: 526), que ha estat recuperada el mes de gener de 2011. Es tracta d'una barraca de planta circular d'un diàmetre d'uns 3 m i una altura interior de 2 m. La porta fa 80 cm d'altura, uns 45 cm d'amplada i té una llinda molt grossa. Hi ha dues finestres i una fornícula.
El camí que anàvem seguint, està força tapat de vegetació, però si hi passeu, al final, trobareu que salta el marge i baixa per sortir a un altre sender que puja. Som a la vora de la riera (que em sembla que també estava protegida amb pedra seca). Una mica més amunt, ens ajuntem amb el camí que seguíem i que està completament tapat. És una llàstima, perquè aquest camí és molt interessant.
El corriol segueix pujant i arriba a una zona de marges on descobrirem un aixopluc que hi està integrat (X: 420059/Y: 4607537/H: 545). Té una fondària d'1,8 m i una altura interior d'1 m. L'entrada fa uns 80 cm.
La pujada es fa pel costat dels marges, per una mena de rampa que s'intueix perfectament. Finalment, el sender, tira de dret i puja algun marge per anar a sortir a un sender més marcat que, una mica més enllà, ens fa sortir a una pista, al collet del Mont-rodon.
Ara anirem cap a la dreta. Deixem, a l'esquerra, una tanca que limita una pedrera i emprenem una forta pujada fins al cim (X: 420342/Y: 4607323/H: 618). Si el dia és bo, podrem passar una estona movent-nos pel cim i anant identificant indrets. La pujada la podem fer en uns 50 min.
Per baixar, seguim la pista que es bifurca ben aviat. Prenem el trencall de la dreta. Baixem molt decididament, però el camí s'acaba, força malament, al darrere la tanca d'un xalet (si és que abans no hem girat cap a la dreta). Llavors, ens cal baixar cap a la dreta per anar a buscar un camí per on baixa una canonada i que ens situarà a prop del punt de partida.
És més agradable, des del cim, tirar enrere i prendre el sender que hem trobat abans d'arribar al collet. Aquest sender també baixa ràpidament, però és molt més bonic. El descens es pot fer en menys de 20 min. També ens deixa molt a prop del punt d'inici de l'itinerari. Un itinerari curt, un passeig, però amb elements molt interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada