És difícil tenir contacte amb algú que hagi treballat la pedra seca. No fa gaire temps que, per motius de feina, vaig parlar amb un pagès de Castellnou de Carcolze. Segons em va dir el seu pare treballava molt bé la pedra seca i em va ensenyar una construcció que havia fet ell i que s'havia restaurat feia pocs dies. A més, em va ensenyar-me unes quantes eines en desús i també em va ensenyar un "carriot".
Aquest nom fa referència a un estri que tenia per finalitat el transport de les pedres.
He consultat el diccionari Català-Valencià-Balear i he trobat aquestes definicions de "carriot": carro de trabuc i carretera de peça d'artilleria (pres del francès, chariot).
En el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans només s'indica la primera accepció.
En el número 10 de la revista Pedra Seca (abril, 2005), l'August Bernat ens parla de "tirasses" que defineix com un tronc en forma de forquilla amb travessers clavats i que servia per a traslladar les pedres. He escanejat la imatge de la revista, que és de Josep Gallofré.
També he mirat la publicació La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies de Alomar, G; Ferrer, I; Grimalt, M; Reynés, A i Rodriguez, R, editat pel Consell de Mallorca a l'any 2002. Allà he trobat, un estri semblant al nostre. S'anomena "carreta" o "forcat" i la seva utilitat era portar la pedra; l'arrossegava un animal. Al llibre es diu que aquest estri podia ser de dos tipus; el primer, un forcat d'arbre on s'han col·locat uns travessers i l'altre una estructura semblant, però més elaborada.
Tot seguit podreu veure el "carriot" per la part superior i la inferior. És evident que s'assembla molt a la "tirassa" i al "forcat".
Hola Joan Maria,
ResponEliminaSenderisme en transport públic et felicita pel teu bloc i ha decidit concedir-te el premi Liebster. Si vols més informació: http://senderismeentransportpublic.blogspot.com.es/
Salutacions
Rafa