BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Fites de la frontera amb el regne de França

13 de setembre de 2012

ITINERARIS PER LES CONSTRUCCIONS RURALS DE COLLSEROLA-4: A L'ENTORN DE SANT PERE DE ROMANÍ


En aquest itinerari podrem veure, bàsicament barraques, de tipologies força diferents i entre elles veurem una de les joies de Collserola, una barraca que té llar de foc i que conserva una pedra per obrir i tancar la xemeneia.



A més a més, podrem veure una barraca de tipologia molt poc corrent, perquè és de volta. Ben a prop n'hi ha una amb el sostre de teula; la curiositat d'aquesta barraca és la marca que hi ha en una de les pedres. Semblaria una marca de picapedrer, però també pot ser un dibuix fet pel constructor o per algú que hi va passar. Al cim del turonet on hi ha aquesta barraca n'hi ha una altra amb uns contrafort, però que ens els darrers anys ha perdut el sostre.

Al cim del turó d'en Mulei hi ha una construcció que crec era un recer; no em sembla que mai hagi tingut sostre i el poc gruix de les parets també m'ho fan pensar. A la carena trobarem una altra construcció. D'aquesta construcció tinc els meus dubtes; curiosament sembla que tingui una divisió al mig, cosa que representa que tindria dues estances, però no semblaria que hagués tingut sostre de pedra. Potser és una construcció molt antiga i el sostre era vegetal?

Finalment també veurem un interessant aixopluc de marge, una bassa i passarem per l'ermita de Sant Pere de Romaní, amb la torre de telegrafia òptica que se li va annexar.



Itinerari:

El punt d'inici de l'itinerari el situem al carrer Sant Antoni M. Claret, a l'alçada de l'estació de la RENFE. Seguirem aquest carrer, que va paral·lel a la via. Hi ha un tram sense urbanitzar i al final ens trobem cases i un pas sota les vies del tren (a la dreta); el carrer que seguiem s'ha convertit en l'avinguda de la Mancomunitat. Girem cap a l'esquerra pel carrer riera Bonet. Deixem el primer carrer que trobem a la dreta (Lluís de Requesens) i prenem el segon (carrer Sant Pere de Romaní); a l'esquerra hi ha un pàrquing a sota d'una paret argilosa. El carrer puja en la mateixa direcció de la via del tren.
 
11 min. Final de l'asfalt. Anem per una pista que planeja per una pineda; a l'esquerra tenim uns talussos argilosos. Una pista s'uneix amb la nostra per la dreta. La pista ens aboca a un terreny remogut (segurament una extracció d'àrids) i anem de pla amb pins de repoblació. La pista, de vegades, té uns grans bassals, però hi ha un corriol que la segueix en paral·el una mica més amunt.

18 min. Som al final del pla i tirem cap a l'esquerra (pujant). Al vessant de la dreta, veiem una de les barraques que anirem a visitar. Una mica més endavant trobem una bassa a la dreta i ens situem en un revolt molt marcat. Deixem la pista i tirem de dret per un corriol; passem per sota la línia d'alta tensió i revoltem unes canyes, pujant lleument. Deixarem un viarany a la dreta i uns metres més endavant, un altre viarany cap aquell mateix cantó; el camí que anem seguint puja i passa per sobre un marge, tot pujant per la petita clotada. Enllacem amb un altre camí que ve per l'esquerra i anem cap a la dreta, per sobre el marge i passant la clotada. El senderó puja cap als marges amb pins que hem vist a la dreta. Al capdamunt dels marges, som en un terreny indefinit. Aquest és el punt per anar a visitar la barraca de volta de canó que hi ha a la carena. Hem de pujar cap a un pi molt vistent a la carena, pugem alguns marges i ja veiem la barraca (1).




Desfem el camí fins allà on hem pujat i ara anem cap a la dreta, de pla (només uns metres), baixem lleument i ja veiem la barraca (2).

 




En aquestes imatges podem veure la xemeneia i la sortida de fums (destapada i tapada) que hi ha a la paret del marge on està situada la barraca.

Ara, el nostre objectiu és travessar la fondalada i pujar per l'altra banda; es pot fer per diversos punts, però jo us aconsello que camineu per la feixa on hi ha la barraca. Ens acostarem a la clotada i veurem un primer punt per on es pot baixar; és millor tirar una mica més enllà i al costat d'una grossa alzina arrelada al marge, podrem baixar. Hem d'anar per la clotada, cap amunt. Trobarem un senderó que ens acosta als marges i pujarem entre un pi (esquerra) i una alzina també arrelada al marge (dreta). Pugem al marge i girem a la dreta per tornar a pujar, decididament, passant marges, per sota la línia elèctrica fins arribar a una torre d'electricitat. A sota nostre veiem la masia de Can Canaris. Girem a la dreta i avancem per la carena, per un camí força embrossat en direcció a una torre d'alta tensió. Abans d'arribar-hi, trobem la barraca (3) al cim del turó. 



Continuem en direcció a la torre d'alta tensió i quan hi som el millor és baixar tot seguint la filera d'oliveres que baixen per la carena en direcció a una construcció d'obra. Abans d'arribar a una torre elèctrica (en concret, tres oliveres abans), tenim a la dreta, un marge molt marcat i anem cap a la dreta, tot seguint-lo. Veurem la barraca (4) i farem una curta pujada per arribar-hi.
 



La creu que hi ha en una de les pedres de l'interior de la barraca
 
L'itinerari segueix el marge fins que s'acaba i hem de començar a baixar; el millor és fer-ho una mica a l'esquerra de la línia d'alta tensió que tenim al damunt del cap. Travessem la clotada i enllacem amb el camí que hem fet per anar a veure la primera barraca; tirem cap a l'esquerra i tornem a la pista.

46 min. Ara pugem cap a la dreta i ben aviat veiem la vall del Llobregat. La pista fa un revolt i ens encarem amb el puig d'Olorda. A la dreta podem veure la paret de pedra seca que aguanta el camí, cosa que ens vol dir que el camí deu ser antic. Fem un revolt cap a l'esquerra i planegem; enllacem amb una pista que ve per la dreta. Més endavant, al peu d'una torre d'electricitat veurem una bassa (5) amb un garrofer i la canalització, força desdibuixada, que servia per omplir-la.


Arribem a un collet una mica descarnat i girem cap a l'esquerra.

58 min. Sant Pere de Romaní.



Tirem enrere i prenem el camí que passa pel costat d'una torre d'electricitat i tira per la la carena. Passem per sota una torre d'alta tensió (1 h 2 min) i el camí esdevé corriol. A l'esquerra veurem el castell Ciuró i, més lluny, Montserrat. Trobem uns pins magnífics; després, el corriol deixa de pujar directament i es decanta cap a la dreta. Trobem algun roure i alguna alzina. La carena s'aplana i veiem el puig Madrona i Can Vilagut; trobem una fita amb el nom "Roca".


Tornem a pujar i tornem a fer-ho entre pins. Passem pel costat d'una altra torre d'electricitat i deixem un camí a l'esquerra; una mica més endavant trobem un camí transversal i després un altre, però nosaltres ens hem de dirigir cap a una construcció de pedra seca (6).


 
1 h 11 min. Turó d'en Mulei. Des de la construcció de pedra seca dominem una extensa panoràmica. Es pot dir que som al cim que queda uns pocs metres per a darrere nostre, però que està cobert de matoll. Ara podem desfer el camí i girar cap a l'esquerra o bé, seguir un corriol que surt des de la construcció i que ens portarà al camí més evident. Comencem a baixar per la carena. Veiem Can Bofill, Can Farrés i el puig d'Olorda. Trobem un sector de roca calcària (fins al moment, tot era pissarra). El camí torna a pujar i passem sota una línia elèctrica. Deixarem un corriol que baixa cap a l'esquerra i prenem el camí carener. Som a un turó de la mateixa alçada del Mulei; a la dreta, una mica amagades, tenim dues fites. Baixem i tornem al bosc de pins. Després pugem en trobar un grup de roques i deixarem un corriolet, a la dreta, i que marxa cap enrere i trobarem les ruïnes d'una barraca (7).


La baixada segueix i deixarem un parell de corriols, poc marcats, cap a l'esquerra.

1 h 26 min. Coll de Frares. Girem cap a la dreta, per la pista que baixa. Deixarem un trencall a la dreta i, poc després, girarem a l'esquerra. Hem anat veient marges. Hem d'anar una mica alerta per trobar el proper element.


Trobarem l'aixopluc (8) integrat al marge, una mica abans d'una tanca de fusta que veiem a la dreta; a l'esquerra, tindrem un pla amb marges on hi ha l'aixopluc. Un cop visitat, tirem avall i prenem la pista, tancada amb una cadena que trobem a la dreta. Ens fa passar per davant un pla on hi ha un cobert i una bassa i sortim a una altra pista. A l'esquerra deixarem una pista que va a Ca n'Amigó del Clot; planegem i veurem la torre i el penell de Can Canaris. Desemboquem en una pista transversal, girem a l'esquerra, passem pel costat d'una caseta i arribem a la casa.

1 h 40 min. Can Canaris. La construcció que tenim al davant ens recorda que havia estat un restaurant. Tirem cap a la dreta i baixem entre tanques de finques. Més avall veurem un morro d'argila, a la dreta, i una pista, tancada amb una cadena, just en el punt on comença l'asfalt. Deixem la pista i girem a la dreta, tot entrant en la gravera per on hem passat a l'anada. Enllacem amb el camí que hem fet i tornem al punt de partida.

2 h 4 min. Molins de Rei.

                            _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Podeu consultar les característiques dels elements a la Wikipedra: (http://wikipedra.catpaisatge.net/).

Situació dels elements que es visiten en aquest itinerari i el seu codi a Wikipedra:

                              X           Y           alt.      codi
    • barraca 1: 419636 / 4584415 / 132 / 5538
    • barraca 2: 419615 / 4584367 / 120 / 5535
    • barraca 3: 419613 / 4584287 / 123 / 5536
    • barraca 4: 419534 / 4584276 / 108 / 5537
    • bassa 5:    419252 / 4584487 / 115
    • barraca 6: 419724 / 4584762 / 221 / 5541
    • barraca 7: 420117 / 4584723 / 222 / 5542
    • aixopluc 8:420174 / 4584467 / 140 / 7342


Podeu veure el recorregut i la situació aproximada d'aquests elements en el mapa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada