BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Fites de la frontera amb el regne de França

8 de març de 2014

MÉS BAUMES A LLAÉS

 
Com a complement de l'article de les Baumes de Llaés us presento aquest itinerari on podrem visitar, a més de les baumes ja conegudes (els Fleus, el Teixidor i la Baumassa), la balma de Can Burres, la dels Ferrers, la Fumada i la Xoriguera.

A més, l'itinerari puja cap a la carena, en direcció a la Cau i en fa el descens per l'escala dels Pujolets.
 
És un recorregut llarg, però en el qual podrem gaudir de les cingleres, els boscos i els prats d'aquest sector.
 


 

Baumes que visitarem:

Can Burres: és una bauma de petites dimensions, però que conserva la construcció en més bon estat. A la paret es pot veure la sortida de fums. Interiorment, com hem dit, és petita i sembla que no tenia gaires dependències. Podem veure una frontissa d'una porta i el que devia ser un armari. Al costat de la bauma hi ha una petita construcció que potser servia de cort per algun porc.

Els Ferrers: en queda ben poca cosa de la casa, construïda arran mateix de la cinglera. També podem veure algunes depedències, abans d'arribar a la casa i un mur, al costat de la cinglera.

La Fumada: també té molt poques restes i és difícil fer-se una idea de com era.

Bauma de la riera: és una mica abans d'arribar als Fleus, al costat de la riera. Segurament no servia d'habitatge (no es veuen restes), però sí que podia servir com a pleta per al bestiar. Pel costat del camí hi ha un marge fet amb blocs de pedra molt grans.

Els Fleus: ja està explicada en l'article "Les baumes de Llaés"  (http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2013/07/les-baumes-de-llaes.html). Per a mí, és la més bonica i interessant.

La Baumassa: també visitada en l'article esmentat abans.

La Xoriguera: no crec que hagués servit d'habitatge permanent. Sí que és cert que s'hi podia fer estada perquè hi ha una construcció amb parets de pedra seca i que tenia el sostre de troncs i gleves de terra.

El Teixidor: també visitada en l'article "Les baumes de Llaés" i una de les més conegudes.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Un bon punt per començar l'itinerari és el coll de Beví, al costat dels Bufadors. Allà podem deixar el cotxe. Som a la pista formigonada que va de Santa Maria de Besora a la carretera de Vallfogona.
 
L'ITINERARI
 
Del coll de Beví a les baumes dels Ferrers (55 min)
 
Caminem per la pista en direcció a Santa Maria de Besora, però la deixarem en trobar una pista que planeja i que es bifurcarà. Seguirem de pla per l'esquerra i arribarem al darrere de la casa dels Ferrers, al costat d'una escultura. Planejarem per la pista i deixarem la font dels Ferrers, a la dreta, a l'altra banda d'un torrentet.
 
 
 
 
La pista s'enfila; deixem un trencall a l'esquerra i abans d'arribar al coll, trobem un corriol a l'esquerra. Anem pujant suaument. Si ens hi hem fixat ja haurem vista la bauma de Can Burres, durant la pujada per la pista. En una pedra hi ha un senyal vermell i, per allà se'ns fa evident una traça de camí que puja cap a la cinglera i ens porta a la bauma. També podem continuar pel camí fins a trobar un altre corriol, que marxa cap endarrere i s'enfila fins a la bauma (aquesta opció és més suau).
 


 
 
 
Hem de tornar a baixar i seguir el corriol que travessa un rierol; tot seguit deixarem un camí que marxa cap a l'esquerra i que ens portaria a la part baixa de les baumes, on hi ha marges. Pugem pel camí i ben aviat, trobem, a l'esquerra, un cartell informatiu i entrem a les baumes dels Ferrers.



 
 
De les baumes dels Ferrers a Milany (1 h 25 min)
 
Aquesta part del recorregut la podem qualificar de "passeig pel bosc". Des de la bauma, el camí ens portarà a uns antics camps; allà deixarem un camí a l'esquerra i travessarem un rierol. Farem una tram sense gaire traça de camí passant per una pineda (amb alguns roures); caminem a la vora de la cinglera. Trobem una tanca; el camí és més definit i pugem fins al pla de Marenyol, on trobem un sector de prats abans d'entrar a una magnífica fageda.



Arribarem al coll del Barretó i girarem a l'esquerra. Des del coll podem veure el veïnat del Barretó.



Al coll mateix hi ha un bonyet amb un clot, que no és altra cosa que una teuleria. Només en podem veure la graella.



El camí fa un angle molt marcat en un indret planer; som al Morro del Quer, una talaia natural des d'on podem veure alguna de les baumes que visitarem. Seguirem per la fageda fins arribar a Milany, on haurem travessar la riera. La font de Milany és enlairada a la dreta, abans d'arribar a la casa; a l'altra banda de la pista veurem una elevació tapada amb troncs, que té tot l'aspecte de ser una altra teuleria. Normalment, les cases importants tenien la seva propia teuleria per satisfer les seves necessitats. A la casa de Milany podem veure un marge de pedra seca on hi ha uns esglaons que ens permeten pujar sense fer el revolt de la pista.

 
 
De Milany a la Baumassa (55 min)
 
Seguirem la pista i una mica més enllà de la casa, baixarem cap a l'esquerra per antics camps. Un corriol ve per l'esquena i planegem una mica, per començar una baixada forta, amb algun pas de roca. En un revolt veurem un camí a l'esquerra (és fàcil passar-lo de llarg). Planegem i deixem un viarany que puja cap a l'esquerra. Al final el camí és poc evident, però hem d'anar a trobar la cinglera on veurem les restes de les parets.


 
Retornem al camí principal i passarem una riera; allà veurem els grossos pedrots que delimiten un pla al peu de la cinglera; segurament era un indret per tancar el bestiar o un camp. Una mica més, endavant, a l'esquerra, trobarem el camí que, planerament, ens portarà a la bauma dels Fleus.




Tornem al camí que hem deixat i, més endavant, en trobar una bifurcació, prendrem el camí que puja cap a la dreta. Trobarem un parell de trencalls a la dreta i arribarem a un petit pla rocós que ens indica l'indret on hem de baixar, per una mena de graonada rocosa, a la Baumassa.
 
De la Baumassa al Teixidor (50 min)
 
Tornarem al camí que hem deixat i una mica més endavant, en trobar una mena de torrentera, podem anar a la Xoriguera. Cal seguir, més o menys, la torrentera fins arribar a la bauma.



Tornarem al camí i anirem pujant, suament, per la vora de la cinglera (estem passant per damunt de la Baumassa).

 
 
Anirem pujant en diagonal, cap a la carena transversal.



Passarem per una font, sota una petita bauma i arribarem a uns plans a la carena. Ara ens cal seguir la carena, tot baixant. Anirem baixant sense problemes fins a trobar-nos al pla del Morral que queda penjat. Ens cal anar per la vora dreta; allà hi ha l'únic pas que ens permet baixar. És un curt pas de roca força dret. Llavors, tornem a seguir la carena, amb fort pendent. Més endavant ens tornarem a quedar penjats, però ara veurem que som en un petit roquissar pla i esquerdat. Som als Pujolets. També a la dreta trobarem l'escala que ens ajudarà a baixar de la cinglereta.




Tot seguit sortirem als plans on hi ha les restes d'una barraca. Tirem cap a la dreta, per sortir de la tanca i anem en direcció a la casa del Teixidor. A l'esquerra, veurem una bassa moderna i un bony, que era també una teuleria (es poden veure trossos de rajola). Anem cap a la dreta i arribem a la casa. 
 
Del Teixidor al coll de Beví (1 h)
 
Ens cal prendre la pista cap a l'esquerra; deixarem un trencall a l'esquerra i tot seguit un altre, on la pista es transforma en camí i baixa cap a la bauma del Teixidor.


Prenem el camí que segueix la vall. Passem per un sector que devien ser camps i anirem en descens fins que el camí es transforma en pista. Passem una riera i anem més de pla fins a la casa de l'Espunyola. Poc després sortim a la pista formigonada i arribem al coll.

CROQUIS DE L'ITINERARI


 


 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Les baumes dels Ferrers, descrites per Cèsar August Torres en la seva guia "Pirineu Català-Ripollès" (1921):
 
"Coves obertes en la cinglera y convertides en vivendes humanes. Estàn obertes en la meitat del cingle en un relleix format per aquest; sols presenten obrada de paret la cara que mira a la timba y no són accessibles més que pel trist replà aon hi ha'l portal del petit barri obert a son enfront; tenen sospès al dessobre un panxut cingle, ab altre vertical al dessota; en sa part posterior la lleixa s'estreny fins a ajuntar-se'l cingle de dalt ab el de baix ..."
 

En la mateixa obra, en Cesar August Torras ens parla del Pla de Marenyol (ell l'indica com "Marinyol") i ens diu que s'hi va lliurar una batalla entre les tropes carlines i les del govern.
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada