EL PARC DEL SECÀ

Al sud del polígon industrial de Bufalvent, al terme municipal de Manresa, el Consorci de Residus del Bages ha creat el Parc del Secà. Es tracta d'un petit sector amb marges que s'orienta cap a la vall del Llobregat i amb la presència de Montserrat al davant. En aquest parc es poden veure diferents elements de pedra seca: barraques, marges, escales,.. Un conjunt prou interessant i que val una visita.

Hi arribem pels carrers del polígon industrial. Un indicador de pàrquing ens situa a l'inici del parc. Una explanada de terra és el pàrquing i, al costat trobem el cartell de benvinguda. Cal dir que les reduïdes dimensions d'aquest espai fa que es pugui recórrer en poc temps: uns 3/4 d'hora de caminada, més el temps que dediquem a la lectura dels plafons i la observació dels elements.

El parc s'estructura en tres camins paral·lels a diferents alçades. Així, el camí superior és el de "les oliveres", el central és el "dels ametllers" i l'inferior és el de "la timoneda". Evidentment els tres camins es troben en alguns punts.

El "Camí de les oliveres" comença a la part més alta del sector. Als pocs metres trobem la primera barraca (sense sostre), però amb una curiosa llinda.

Una mica més endavant trobem un plafó des d'on podem observar el Parc Ambiental, les feixes que baixen i, al fons, Montserrat. Al final d'aquest camí, trobem una barraca petita (codi 11367) de planta semicircular i un cocó en un pla rocós amb una pineda. 

Baixem pel costat de la tanca del Parc Ambiental i trobarem una magnífica barraca de planta quadrada adossada al marge (codi Wikipedra: 3238), amb unes escales al costat de la porta. També és de destacar les falques que té la paret de la barraca.

Enllaçarem amb el "Camí de la timoneda" i trobarem una barraca ensorrada amb el que penso que era el tancat per a l'animal. 

Les oliveres que trobem s'han esporgat intensivament, suposo que per recuperar-les i ja es veuen brots tendres.

Enllaçarem amb el "Camí dels ametllers". Aquí trobarem un magnífic camí que s'enfila amb uns magnífics marges.

Una mica més enllà trobarem unes escales que s'enfilen pel marge. En veurem en dos indrets més, però no tenen cap plafó explicatiu.

Al final trobarem el "Camí de la timoneda" i baixarem cap a una construcció. Abans d'arribar-hi ens trobarem amb el sostre d'una gran barraca, amb la data de 1921 gravada a la llinda i amb uns graons al costat (codi Wikipedra: 3239). Aquesta barraca està tancada amb una reixa com també ho està la gran construcció que, des de lluny, ens feia pensar en una tina per la seva situació. En observar-la veurem que en una de les estances hi ha una menjadora i en l'altra sembla que hi hagi un dipòsit d'aigua.

Més enllà, un plafó ens confirma el que hem pensat sobre aquesta construcció. Continuem pel "Camí de la timoneda" i veurem un albelló i la canalització que servia per conduir l'aigua que en sortia. 

Pujarem en direcció al "Camí dels ametllers", però girem a l'esquerra, pel marge que ens portarà, una altra vegada al damunt de la barraca 3239. En aquest tram veurem uns altres saltadors, amb una paret que sembla formada per una acumulació de pedra, però que s'ha ensorrat.

Situats de nou al darrere de la barraca pugem al "Camí dels ametllers" i el seguim cap a l'esquerra. Al final trobem el "Camí de la timoneda". Al davant veurem un albelló de grans dimensions que, de lluny, ens semblava una barraca.

Anem en direcció a la barraca 3239; al marge que tenim al damunt veurem un parell d'esglaons.

Abans d'arribar a la barraca trobarem una altra petita canalització, i un dipòsit on es feia el brou bordelès. 

Ara pugem al marge de dalt per girar cap a l'esquerra i anar a visitar una altra barraca (codi Wikipedra: 3240) de planta rectangular.

Aquí podem dir que gairebé donem la visita per acabada. Anirem pujant pel "Camí de la timoneda", però abans de tornar al pàrquing girem a la dreta, pel marge que hi ha a sobre del camí de les oliveres per anar a una barraca de grans dimensions amb la data de 1917 a la llinda (codi Wikipedra: 5947). També és curiosa la disposició de les pedres més blanquinoses a la paret de la barraca.

Vista des de l'interior, la barraca té una curiosa, i evident, inclinació cap a l'esquerra. 

Ha estat un visita prou interessant. Els plafons explicatius són molt didàctics com ho és tota la visita, amb una gran varietat d'elements i amb barraques força monumentals. És un espai molt indicat per a escoles i per a l'ecoturisme. Això sí, quan vam fer la visita, el vent venia del sud i ens portava el tuf de les escombraries (aquest seria l'únic defecte), però crec que és de destacar la bona iniciativa del Parc del Secà. Tant de bo hi haguessin altres iniciatives semblants en altres indrets del nostre país!

Enllaç al Parc del Secà: http://www.consorcidelbages.cat/ca/parc-del-seca/