CABANES RAMADERES A MONTERÓ

Fa unes setmanes les condicions meteorològiques ens van fer canviar l'excursió que havíem previst i improvisant una mica vam anar muntanyes més baixes, concretament a Monteró, un humil turó que domina el pantà de Sant Llorenç de Montgai.

Allà, malgrat que la negror de cel era present, vam poder fer un curt, però interessant itinerari assolint el cim on hi ha les restes d'un poblat romà i el curiós pas de l'Orellut. Però, a més a més, durant el recorregut vam poder veure cinc cabanes de volta que eren properes a l'itinerari. D'aquestes cinc cabanes, dues ja estaven catalogades anteriorment a Wikipedra. El més curiós és que vaig poder constatar que aquestes cabanes tenien relació amb la ramaderia. 

Les barraques estan situades a la part baixa del turó, tret d'una que està situada en el collet que separa el turó de Monteró d'un turó bessó.

La primera cabana que vam trobar va ser la de l'Agustinot, catalogada amb el núm. 16691 a Wikipedra. Aquesta construcció està restaurada i al seu costat es veuen les restes d'un tancat d'uns 80 m². La veritat és que, inicialment no vaig pensar en la possible utilitat com a construcció ramadera, però des d'allà, més al nord, es veia una construcció que semblava triple. En arribar-hi es va fer evident el tancat, ben curiós, fet de tàpia i pedra seca. 

El recinte està adossat a la roca i, de fet, les cabanes, l'aprofiten. Dues de les cabanes presenten un arc de mig punt que comença arran de sòl. En una de les barraques, on hi ha la menjadora, hi ha una biga prefabricada que aguanta la llinda i, de fet, el sostre, atès que n'hi ha una altra que es recolza en un pilar que hi ha a la menjadora. El recinte té pendent cap al sud, cosa que em fa pensar en les pletes del Pirineu i que crec demostra una especialització ramadera. El recinte, incloent, les cabanes, té una superfície d'uns 200 m². La trobareu a Wikipedra amb el núm. 17751.

La tercera cabana és interessant per la seva situació. A 500 m d'altura, en un ampli collet on s'endevinen marges, presenta uns petits tancats que ocupen uns 175 m² de superfície. Els tancats em fan pensar en una utilitat ramadera (codi Wikipedra núm. 17752).

Finalment, al pla, veurem dues cabanes més. La primera (codi Wikipedra núm. 17753) està dividida en dos compartiments, en un dels quals és de suposar que hi havia la menjadora, però atès que la paret ha caigut no es pot saber del cert. Al seu costat, hi ha un recinte d'uns 100 m². Aquesta barraca està datada; al morter del bastiment de la porta hi ha gravat l'any 1887.

La darrera cabana, catalogada amb el núm. 16692 a Wikipedra no té recinte, o com a mínim ja no existeix.

La veritat és que tot i que no tinc gaire visualitzada la cabana de volta d'aquestes contrades, mai m'havia fixat en la possibilitat que hi hagués un ús ramader (les feia més de conreus com l'olivera o l'ametller). 

Tot cercant informació he vist que en algun punt de la comarca de l'Urgell hi ha unes pletes que serien assimilables a la segona cabana que he esmentat. Com sempre, se'm planteja el dubte de qui ho va pensar primer; és a dir, si una és la còpia de l'altra o és una evolució normal de la tipologia constructiva i de l'ús a que es destinava. Si teniu resposta, ja ho sabeu: feu comentaris.