BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La fita del serrat de Viranes

22 de juny del 2018

UNS GRUPS DE TINES HAN ESTAT DECLARADES BCIN


Al DOGC del dia 14 de juny de 2018 s'ha publicat l'Acord de Govern/8/2018, de 12 de juny, pel qual es declaren béns culturals d'interès nacional, en la categoria d'interès etnològic, tretze conjunts de tines dels municipis de Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.





És una bona notícia perquè permet que aquests elements tinguin protecció. Això em fa pensar com ha canviat el coneixement de les tines, des que al mes de març del 1998 vaig comprat el llibre “Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages” de Miquel Ballbè i Boada (Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1992). 

El desconeixement d'aquests elements patrimonials era absolut, evidentment si descartem l'àmbit local, perquè moltes d'aquestes construccions estaven situades en camins de pas i, per tant, eren visibles, però eren invisibles perquè no se'ls hi donava cap valor. Va seguir una època en que, a peu o en BTT, vam resseguir camins i vam anar localitzant les tines del llibre, a més de trobar-ne d'altres que no s'hi esmentaven. Vaig veure que era un patrimoni interès i vaig publicar un article d'un itinerari per visitar-ne unes quantes. Com a resultat de la investigació, el mes d'octubre de 2003, en el congrés "Els paisatges de la vinya" que es va fer a Manresa el dies 24, 25 i 26 d'aquell mes, em vaig decidir a presentar un ponència en l'àmbit “Vinya i patrimoni”. 


Com passa en aquests congressos, els ponents s'allarguen més del temps que tenen, de manera que a mi em tocava en darrer lloc i ja portàvem força endarreriment. Vaig resumir molt la xerrada, però vaig passar imatges de les tines. Les cares que vaig veure en els assistents eren de curiositat i d'admiració. La sortida del diumenge era la visita a algunes de les tines que ara s'han declarat BCIN. Curiosament i confirmant el que he dit abans, un dels organitzadors del congrés em va demanar si els podia orientar perquè no sabien ben bé on eren les tines. La visita, sota la pluja, crec que va acabar d'admirar als assistents.



Han passat 20 anys des que vaig descobrir les tines. Ara, les tines d'en Bleda, del Tosques, de l'Escudelleta, d'en Ricardo, del Flequer, Balmes Roges, de Juan Arnau, de les Solanes, del Docte, la casa de les Tines, la dels Tres Salts, del Pla de les Generes i del camí de les Generes, gaudeixen de protecció. Celebrem-ho, però continuem estudiant i posant en valor el patrimoni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada