En Salvador Vilarrasa en l'apèndix I (Vocabulari) del seu llibre "La vida dels pastors" ens defineix què és un orri. No ens el defineix directament atès que l'entrada és "orries. orri" i indica que són "ovelles que munyen en alguns llocs, anomenats Orris, durant l'estiu per a fer formatges". És evident que amb aquesta definició ja ens indica que al Ripollès, els orris i l'elaboració del formatge ja eren d'un altre temps i en parlava de referències.
Per tant, un orri, no és una construcció isolada, per exemple, una barraca, sinó que és un conjunt d'elements que tenien com a finalitat l'elaboració de formatge. Potser ens podríem preguntar si era un formatge tal com l'entenem ara...
A la coma de Gombrèn, al camí de Fontalba a prop de Núria, n'hi ha un d'orri i en aquest mateix bloc també en vaig fer la descripció d'un que vam trobar a sota la Muga, a la Cerdanya:
A Andorra els orris han estat més estudiats; podeu consultar els treballs següents:
I és a Andorra on en podeu veure algun exemplar restaurat. Un d'aquests orris restaurats és el del Cubil, al comú d'Encamp. Situat a sota del cim del Cubil Gran, en un racó idíl·lic, al costat del llac del Cubil.
Tot seguit podeu veure una part del fulletó editat pel Departament d'Higiene, Medi Ambient i Agricultura, del Comú d'Encamp, que defineix ben bé tots els elements d'un orri.
Quan arribem a l'orri del Cubil, entrem directament a la pleta. El mur de pedra seca envolta tot el recinte, tret del cantó que dóna a l'estany. A l'entrada hi ha un plafó explicatiu i la placa que indica inauguració.
El primer element que ens crida l'atenció és la barraca situada en part més alta del recinte. És una barraca de planta quadrada de 3x3 m amb una altura interior de 2 m. El gruix de les parets és de 70 cm i la porta, orientada a l'est, fa 1,35 m d'altura i 70 cm d'amplada. El sostre, però ha estat consolidat amb ciment.
Al davant mateix de la barraca hi ha un tancat.
Un altre element és la gran barraca de planta rectangular que té una mena de passadís i dos recintes, un de 5 m de llargada i l'altre de 6 m. El sostre està refet a dues vessants. L'entrada està orientada al nord-est.
Al costat hi ha una altra barraca, sense sostre (a dins hi ha uns troncs que penso si podien formar part de l'estructura). En el croquis l'anomena "barraca de caçador". Desconec quin és el motiu d'anomenar-la així, però pensant en les estructures pastorívoles on hi havia més d'una barraca, penso que també podia ser per als pastors. La planta d'aquesta barraca és rectangular (5x2 m), amb un gruix de les parets de 60 cm i una entrada que té una amplada de 50 cm. Està orientada al sud.
L'element més característic d'un orri és la munyidora, que és un llarg conducte per on passaven les ovelles. En aquest cas i començant des de la barraca de pastor, tenim una llargada de 14 m per arribar a un petit recinte on es devia fer la munyida en sí. Al davant mateix hi ha una obertura en el mur de manera que l'ovella quedava situada al costat de la barraca gran.
La munyidora segueix 15 metres més i trobem una altra obertura en el mur, de manera que l'ovella sortiria al costat de la barraca de caçador.
Finalment, 14 m més enllà, ens trobem en l'angle del conducte. Aquí també hi ha un petit recinte. La munyidora gira 90º i després de 7 m, surt a la pleta.
El que resulta curiós és la proporció que tenen les obertures que hi ha al mur i que el tram on fa angle és de la meitat de la distància. Potser és casualitat...
Al darrere de la pleta hi ha la cabana del gos que no és altra cosa que l'aprofitament d'un forat entre pedres. Això mateix també es pot observar al costat de la barraca de la pleta de Camprobí, al pla d'Anyella:
En resum, la visita a l'orri del Cubil és del tot recomanable i molt didàctica per a comprendre la forma de vida dels pastors dels segles XVIII i XIX.
A més, la seva situació, és molt bucòlica, malgrat estar situada a tocar dels telecadires de les pistes d'esquí. Està situada en una raconada a sota el cim Alt de Cubil i amb caus de marmotes, a la banda menys humida del pla.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Com hi arribarem:
En el fragment del mapa "Andorra" de l'editorial Alpina he traçat el recorregut més fàcil per arribar-hi.
Sortirem de l'aparcament de Grau Roig. Hi ha unes dreceres que permeten pujar pel dret i tallar una mica del camí inicial, però si no les veiem haurem de pujar per la pista d'esquí. Si seguim la pista trobarem un trencall on cal pujar cap a la dreta. La pujada és forta fins arribar a una altra bifurcació (2) on girem cap a la dreta. Entrem en un sector on abunden els caus de marmotes. La pujada és suau i ens situem en un revolt (3) on deixem la pista i prenem un corriol que avança en direcció nord, força suaument pels plans herbats (senyals de l'Alta ruta dels Pirineus de color groc i vermell). Arribem a la carena (4) i trobem una pista; la prenem cap a l'esquerra fent una breu, però forta pujada. Al capdamunt, girem a la dreta i baixem.
Arribem a un pla (5) on hi ha les estacions d'uns telesquís. Tirem endavant i entrem en una clotada que surt a un pla. Tenim un telesquí a la dreta, però nosaltres hem de tirar lleument cap a l'esquerra, planejant per un sector d'aiguamolls. Al fons veurem (al principi d'entrar al pla no es veu) l'orri del Cubil (6). Cal comptar un temps d'1 h 20 min.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada