BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

29 de juliol del 2010

DUES BARRAQUES DEL PUIG DÒRRIA



Repassant les meves fotografies n'he trobat una del setembre de 1977. En aquesta fotografia sortim tres "Joans". Vam ser companys d'escola i vam començar a sortir d'excursió, al llunyà any 1972. Aquest dia el nostre objectiu era assolir el Puigmal. Vam sortir el dissabte, a la tarda, des de Queralbs i ens vam situar al collet de les Barraques. Una mica més enllà vam trobar aquesta barraca, la de la Vaquerissa, i hi vam dormir, això si, escoltant les vivències d'un de nosaltres que, era una mica més gran i ja estava fent la "mili". La foto és de diumenge al matí abans de començar a pujar cap al Puigmal.






Seguidament podeu contemplar aquesta barraca tal i com és actualment. Gairebé està en les mateixes condicions (ara té una porta, relativament nova). A la roca plana que fa de llinda hi ha gravada una data: 6-8-1932 i un nom: Toful. Hi ha més inscripcions, però són més actuals, però també seria possible que n'hi hagués de més antigues, perquè aquesta llosa sembla posada expressament per escriure el nom. Segurament aquesta data correspon a alguna reforma o consolidació que se li va fer. La barraca és de planta circular, d'una mica més de 2 metres de diàmetre i amb una alçada interior de 2,25 m. El sostre està tancat amb una llosa plana. Com a únic detall constructiu presenta tres armaris. És la barraca de la Vaquerissa. El seu barret de gleva és ben característic. També és curiosa la llosa que sobresurt de la paret i que també surt per dins de la barraca; segurament la seva finalitat era servir de penjador (per les esquelles?).





Més amunt i una mica allunyada dels itineraris que pugen cap al Puigmal hi ha la barraca de la baga d'en Feliu que és gairebé una còpia exacta, tant en les mides com en els tres armaris interiors. Aquesta, però té unes lloses de pedra a l'entrada. També té porta i en el cantó oposat hi ha una petita zona tapada amb tela asfàltica.


On les trobarem?

Trobar aquestes barraques és ben fàcil. Actualment, des de Planoles la pista forestal que puja al coll de les Barraques està asfaltada i uns quants metres més avall hi ha el refugi Corral Blanc. Des del coll només cal seguir la pista amb senyals de GR que deixarem en un pla herbat on es veuen unes roderes. Al final del pla, hem de trobat un viarany de ramat que, tot planejant, ens situa en un pla on hi ha un pi sec. Seguim de pla i sortim dels pins. Trobarem un camí que baixa de la carena (esquerre) i més enllà arribarem a la barraca. Haurem emprat uns 30 minuts des del coll.

Si volem anar a la barraca de la baga d'en Feliu, des de la barraca de la Vaquerissa, pujarem en diagonal a trobar un camí que hi ha uns metres més amunt i que planeja, a força alçada del fons del torrent. Sense arribar-hi veurem una pleta de forma triangular amb una barraca ensorrada. Aquí girem a l'esquerra i pugem directament fins arribar a l'alçada de la barraca d'en Feliu. Necessitem uns 40 minuts des de l'altra barraca.

Si voleu caminar una mica més, podeu arribar al cim del puig de Dòrria per gaudir d'una bona vista panoràmica del Ripollès i Cerdanya. Només cal que aneu a cercar el torrent i, sense arribar-hi, aneu pujant pels lloms herbats. Pel fons de la vall pugen unes traces de camí amb uns senyals de pintura blanca que finalment arribaran al "nostre camí". Aquests senyals s'enfilen a cercar un camí molt fresat que puja en diagonal una mica per sota la carena del puig de Dòrria. El meu consell és seguir pujant fins gairebé al fons de la vall, on llavors si que girem i pugem directament, tallant el camí i, per un pendís més suau i pedregòs, arribar al cim d'una petita elevació. Veurem el coll del Pas dels Lladres i el puig del Pas dels Lladres amb les instal·lacions de les pistes d'esquí. Hem de passar una petita clotada per arribar al vèrtex geodèsic.

Per tornar al coll de les Barraques ens cal tornar a la primera elevació i baixar directament per la carena pedregosa fins a enllaçar amb el camí fresat en un punt on passa planer i una mica enclotat. Una mica més avall trobem un filat. Podem entrar-hi o seguir per l'esquerra; no hi ha pèrdua perquè estem baixant per una carena. Trobem un pas al filat i, a la dreta, en un tram de carena planer, veurem les restes d'una barraca i uns pedrons. Baixem una mica més i veurem que les roderes deixen la carena i el filat baixa fins a un pla on també hi ha un pas. A l'altra banda també veurem les restes d'una barraca rodona. Avancem per la carena i trobem una fita (creu en una pedra) i un planell de pedres. Avancem pel pla herbat i trobem un camí (amb senyals de sender local) que baixa entre els pins, molt a prop del filat. Sortim del bosc i veurem que la pista fa un revolt en el punt on hi ha els curiosos Rocs Blancs. Seguirem el sender local fins a un altre pas al filat on veurem senyals de PR i GR. Seguim la carena una mica més, però la deixarem per anar a trobar la pista que tenim al costat i que ens farà sortir a la carretera asfaltada a pocs metres del coll. Per fet tot l'itinerari necessitem 3 h 15 mim.

Potser la barraca de la Vaquerissa no ha canviat gaire, però hi ha una gran diferència amb el paisatge de fa trenta anys: els caus de marmotes, molt abundants en tot aquest sector cobert de rasos herbats.

1 comentari: