BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Fites de la frontera amb el regne de França

27 d’octubre de 2011

TROBADA A VILAFRANCA


Aquest darrer cap de setmana (del 21 al 23 d'octubre) vaig assistir a la VI Trobada d'estudi per a la preservació del patrimoni de pedra en sec als Països Catalans a Vilafranca, en terres del Maestrat.

Feia molts anys que no anava cap allà; de fet, només havia estat a Morella i al cim de Penyagolosa. Recordo encara, les barraques, impressionants que vam veure llavors, quan encara no m'havia fixat en al pedra seca.

El divendres vaig sortir aviat de casa per poder arribar tranquil·lament i aprofitar una mica el temps per veure alguna cosa. Quan vaig passar Traiguera, vaig enfilar el camí cap al Port de Querol i em va aparèixer al davant, Morella. Abans d'arribar-hi, vaig girar a l'esquerra i vaig començar a veure un paisatge dur i sever, però amb moltes mostres d'activitat humana.




El paisatge que vaig començar a veure era un magnífic exemple del treball amb la pedra seca: llargues parets que limitaven propietats, tancats i barraques. Vaig parar en un indret molt planer on vaig veure un camí ramader (assagador, en aquestes contrades). M'impressionava la seva amplada. Vaig caminar-hi uns metres, allunyant-me de la carretera, molt poc transitada.

Finalment vaig arribar a Vilafranca, però vaig passar de llarg, badant, i vaig veure l'indicador de l'itinerari de les Virtuts. Cal dir que a Vilafranca tenen un museu dedicat a la pedra en sec i han senyalitzat uns itineraris pel terme municipal. Era cap a migdia, la temperatura era agradable i feia un ventet suau. Vaig llegir el plafó que hi ha a l'inici i vaig començar a caminar. Ben aviat vaig veure que entrava en un món increïble. Tot era pedra seca! Tancats, barraques, baixadors, aixoplucs i camins. Vaig anar seguint la ruta, desviant-me per anar a veure barraques que no eren pròpiament de l'itinerari proposat. Vaig quedar meravellat de la quantitat de pedra i hores que es van esmerçar per fer tot això. Vaig estar poc més d'una hora per fer el camí, però m'agradava la solitud que hi havia. Vaig cercar un indret arrecerat en una paret de pedra seca i vaig dinar, abans d'anar a voltar una mica pel poble i entrar a la sala on es faria el congrés.

El cartell que trobem a l'inici de l'inici de l'itinerari de les Virtuts

Les Virtuts és un indret on la pedra es present arreu




El congrés va ser molt interessant. Hi ha gent que fa treballs magnífics! I, a més ve de gust, parlar amb coneguts que tenen la mateixa passió per la pedra seca i d'indrets tant diferents: Manresa, les Preses, Torredembarra, Mont-roig del Camp, la Fatarella, Gandia, València, Nonasp, ... sense oblidar els representants de les Illes. Les activitats complementàries també van ser interessants i, com a mínim jo, vaig gaudir d'uns dies molt agradables.
Una barraca amb dues estances a prop del camí de la caseta de Calces. Una de les estances té bigues i l'altra està feta per aproximació de filades.



El diumenge vam fer una sortida de camp. Vam visitar les casetes de Calces i el Pla de Mossorro. Realment, el Pla de Mossorro (on el divendres també havia arribat en cotxe), em recorda una mica la Garriga d'Empordà, però realment penso que a Catalunya no tenim aquests paisatges. Potser els únics indrets comparables serien, la Garriga (que ja he dit), les feixes de Sant Julià de Cerdanyola i el Pla de Santa Maria.





Al Pla de Mossorro hi havia lluita per l'aigua: en aquesta foto un desguàs per evitar la inundació


En aquesta altra foto podem veure el sistema per omplir la cisterna interior d'una barraca: una teula aprofitava els regalims de l'aigua de pluja

I amb tanta pedra seca, vaig poder trobat allò que a m'agrada: dates i inicials. Les dues que vaig trobar, una de 1935 a les Virtuts i l'altra, 1892 a la caseta de Calces. 




 
No puc acabar aquest escrit sense agrair als organitzadors de la trobada la feina que van tenir per fer-nos gaudir de dos dies i mig parlant d'un tema que ens interessa: la pedra seca.
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada