BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Un forn ocupat per les marmotes

22 de març de 2012

UN CAMÍ AL MONTSENY



M'agraden els camins vells: aquells camins que van ser traçats amb saviesa i sense fer una línia recta ni fer els talussos i talls de les pistes forestals. En queden pocs... Tant pocs que quan en trobo un, em fa molt feliç el fet de poder-hi passar.

Van ser moltíssims els camins tradicionals que van desaparèixer per manca d'ús, com a conseqüència del despoblament de les zones de muntanya i que van ser substituits (alguns) per pistes forestals que en tallaven el traçat i els desfiguraven.





Ja fa uns mesos en vaig "trobar" un al vessant oest del Sui, al Montseny. Això de trobar va entre cometes perquè al mapa ja hi era, però un mapa mai explica què pots veure en un camí.

El camí comença a la casa de Vallfornès, a 725 m, i puja fins a la pista que va al corral de Vallfornès. L'enllaç amb la pista el fa a la cota 980. En total, puja 255 metres de desnivell i té un recorregut de 2,77 quilòmetres. Això vol dir que té un pendent del 9,2%. En alguns punts del recorregut podrem veure les parets de pedra seca que l'aguanten. És molt curiós el punt, gairebé a l'inici, en que fa un marcat revolt en un sector de roca granítica; el blocs de pedra que hi ha són molt grans.




En altres punts, el camí travessa tarteres. Aquí hi va haver un gran moviment de pedres per fer els murs, que aguanten la tartera. En alguns punts, però hi ha hagut petites esllavissades, que amb el temps s'aniran fent més grans. Són molt interessants aquestes parets perquè les tarteres fan moviments, produits per la pluja, els canvis de temperatura o el pas dels animals i crec que té un gran mèrit fer aquesta construcció.



No he pogut trobar aquest camí en mapes antics, per tant desconec en quina època es va fer, però en qualsevol és una bona mostra d'un camí traçat amb saviesa.

El camí és una mica tapat per la vegetació, però no hi ha cap problema per passar-hi. A més, és una opció molt més agradable que la pista.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada