SENSACIONS

Ja l'havia vista altres vegades... Anant cap a Rellinars, quan es passa el cementiri de Castellbell i el Vilar, és ben visible. Una barraca gran, arrecerada al vessant, com si l'haguessin construït sense voler fer nosa. Segurament era així; la barraca era un accessori per si s'havia de menester i no calia que fos al mig. Aquesta barraca domina una petita vall i al fons hi ha el perfil de Montserrat.

Avui m'he parat a veure-la. Sí,... fa només unes hores era allà. Semblava com si ens coneguéssim: aquesta barraca m'ha transmès unes bones sensacions.

És una barraca de grans dimensions d'uns 2,40 m de diàmetre i 2,50 m d'altura. Els seus blocs són grossos; són calcaris, però també hi ha pedra sorrenca de color vermellós. Té tres fornícules que estan situades en diagonal i les parets són fumades. També hi ha una finestreta cap al cantó de la carretera, l'antic camí que del Vilar enllaçava amb la carretera de Terrassa a la carretera provincial d'Esparreguera a Manresa (segons el mapa de 1914, que podeu consultar a la cartoteca de l'ICC). El sostre no està tancat amb una pedra, sinó que forma una mena de xemeneia, potser estava pensat si es feia foc a dins...

La barraca és acollidora. Hi ha barraques que no ho són... En aquesta, sembla que no hi hagi novetat, que no sigui la primera vegada que ets aquí... Una sensació curiosa... Acolliment...

La seva llinda és una pedra molt grossa i hi ha gravada la data: 1881. Al mig dels números hi ha una creu gravada força toscament.

Quan veig la data en una barraca sempre penso en l'autor del gravat. El constructor d'aquesta barraca segurament va imitar les llindes de les cases. El treball s'ho val. Calia deixar constància d'aquest treball: 130 anys i la construcció segueix impassible amb la mirada posada a Montserrat...