BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La fita del serrat de Viranes

23 d’agost del 2012

ITINERARIS PER LES CONSTRUCCIONS RURALS DE COLLSEROLA-3: A L'ENTORN DE LA PENYA DEL MORO


En aquest itinerari podrem veure uns elements força diferents. Trobarem barraques, una d'exempta, altres que aprofiten el marge i d'altres enquestades al marge; també hi ha coves excavades a l'argila, basses de brou bordelès i una mina. Són elements força diversos i, en general, estan en mal estat. Les barraques (9) i (10) són les més interessants, així com la bassa (2). Quan trobeu la cova (5) us sorprendreu de la manera que està camuflada.

Per començar aquest itinerari ens hem de situar a la part alta de Sant Feliu de Llobregat, on hi ha tot de carrers i blocs d'habitatges de recent construcció i que arriben al límit del parc. Potser llavors trobarem una mica un contrasentit que hi hagi un camí de "parc agrari" i ens trobem en un sector amb una agricultura totalment abandonada. És el contrast que hi ha a Collserola, el menyspreu per l'agricultura i les dèries dels Ajuntaments en fer cases i més cases eliminant terres de conreu.

 



 

Aquest recorregut es pot fer en 1 h 36 min i el desnivell és de 280 m.


Tornant a l'itinerari, el punt d'inici el situem a la rotonda que hi ha al capdamunt del passeig Comte de Viardaga, just en el límit de Sant Just i Sant Feliu. A la banda de Sant Feliu hi ha llocs per aparcar i el carrer és el límit del parc. Des de la rotonda seguirem el carrer, anant cap al terme de Sant Feliu, però el deixarem per prendre una pista, a la dreta, on veurem un cartell de "Parc agrari Can Lluí". Tot seguit ens situem en una bifurcació i tirem pel camí del mig. Anem planejant entre camps fins que prenem un camí molt evident, a la dreta (6 min), que puja una mica i s'endinsa a l'alzinar. Trobem un camí transversal i més endavant, girem a l'esquerra. Sortirem a una esplanada on hi ha una pista que puja cap a la dreta. Una mica més endavant, també a la dreta, al final de l'esplanada en una paret d'argila hi ha un cova excavada. La seva planta és circular (1,70 m de diàmetre) amb una altura interior d'1,5 m. L'entrada fa 90 cm, però està força colmatada. A l'interior, a més de terra, també hi ha deixalles.




 
Tirem endavant i deixem l'entrada d'una finca, a l'esquerra, però podem baixar directament a l'esplanada que hi ha al darrere l'ermita.
 
16 min. La Salut. És una ermita datada al segle XVII. pràcticament adossada a la Casa Gran de la Gleva. Hem de tornar enrere, tirar per l'esplanada i sortir a la pista per on hem arribat. Baixem lleument i ens situem en un trencall, a la riera. Girem a la dreta i, una mica més enllà, deixem, a l'esquerra, l'entrada a uns hivernacles.
 
 
23 min. Deixem la pista que segueix la riera i tirem a la dreta. Tot seguit hi ha una trifurcació; tirem per la pista del mig (les altres són de finques). Anem encaixonats una estona. Trobarem més entrades a les finques. Finalment travessem la riera i deixem una pista a l'esquerra; ens enfilem tot fent un parell de llaçades. Després la pujada és més directa i trobem un camí molt evident a la dreta, que és el que hem de seguir (37 min).

Veurem marges petits i pocs metres més enllà de la pista trobem una bassa de brou bordelès, en bon estat, al costat mateix del camí.




El camí és planer en general. Primerament fa baixada i després puja. Trobem una barraca ensorrada a l'esquerra, al costat mateix del camí.
 
 
Més enllà en trobem una altra d'ensorrada al cantó dret una mica allunyada del camí.
 
 
També ens hem de fixar en un viarany que puja cap a l'esquerra i que ens porta a una zona rocosa (som al damunt de la barraca). La barraca és una cova excavada en les pissarres amb una finestra i una paret de pedra seca.

 
 


Més enllà trobarem una altra barraca, però aquesta ja devia ser més moderna perquè hi ha totxanes i morter.
 

Arribarem a un trencall. Si no el seguim podem anar a la mina de la font del Broll, que és a la clotada de la vall.



Si seguim el nostre camí pujarem i sortirem a una pista (49 min) que prenem cap a la dreta. La pista revolta una clotada i després marxa cap al sud-oest, però la deixem per pujar per la pista que trobem a l'esquerra. Arribem a la carena; el nostre itinerari segueix per l'entrador que tenim al davant. De moment, el deixem a la dreta i seguim la pista carenera. Al capdamunt, la pujada es bifurca. Aquí prenem, la pista de l'esquerra, però ens hem de fixar en un marge que ens indica la posició d'una altra cova excavada. Aquesta cova és a 10 m del camí; s'ha d'entrar pel costat d'un marge on hi ha una marca de PR.


 
Feta aquesta visita, baixarem i anirem a l'entrador que ens porta a una torre d'alta tensió. Baixem per sota els fils durant uns 30 m i trobarem la barraca a la dreta. La curiositat d'aquesta barraca és que té la llinda feta amb les peces amb les que es feien el sostre de les mines d'aigua.



Desfem el camí i una mica abans d'arribar a la carena trobem un corriol que la segueix. Baixem a un coll per on passem unes pistes.

58 min. Coll d'en Solanes. Tirem per la pista que trobem de dret; una mica més enllà trobem un camí que ens ve per la dreta. Uns metres més endavant, deixem la pista i pugem per un camí amb esglaons fets de travessers de fusta.

1 h 4 min. Penya del Moro.


Marxem del cim deixant la torre a l'esquerra, per un corriol que baixa tot seguint la carena, força pedregosa en algun indret. Finalment sortim a una pista que prenem cap a l'esquerra. Deixarem un trencall que baixa cap a la dreta i tirarem endavant en lleu pujada. En una mena de collet trobem una altra bifurcació i girem a la dreta, per la carena en direcció a un turonet. Passem pel collet del turonet, i el deixem a la dreta. Baixem per un camí pedregós entre els pins; no farem cas d'un trencall que trobem a la dreta. Sortirem als camps, ara erms. La pista fa un revolt i un ametller ens indica el punt on hem de travessar el camp; al marge que separa els camps, trobarem la barraca.

 

Ara seguirem el corriol que voreja el marge. Revoltem, ens encarem cap al nord i veurem una barraca, que ha estat totalment cimentada. Per arribar a la barraca ens cal deixar el corriol i passar pel camp.


Al davant, en un marge de més amunt hi ha una altra bassa, força desfigurada.

 

Des de la barraca, tornem al corriol, una mica emboscat, que ens fa sortir a una pista que prenem cap a l'esquerra. Baixem, tot revoltant un camp erm i arribem a una pista transversal que prenem cap a la dreta. Més enllà trobem una altra pista transversal que també prendrem cap a la dreta. Trobarem un corriol a l'esquerra, però avancem fins a trobar un camí molt marcat, a l'esquerra, abans d'una trifurcació de pistes, i que ens portarà directament al punt d'inici de l'excursió (el corriol també s'ajunta amb el nostre camí).

1 h 36 min. Rotonda.

                            - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Podeu consultar les característiques dels elements a la Wikipedra: (http://wikipedra.catpaisatge.net/).

Situació dels elements que es visiten en aquest itinerari i el seu codi a Wikipedra:

                           X               Y        alt.
    • cova 1: 421423 / 4583290  / 115
    • bassa 2: 422130  / 4583904  / 198
    • barraca 3: 422241  / 4583827  / 200 / (codi: 5533) 
    • barraca 4: 422340 / 4583801 / 183  / (codi: 5532)
    • cova 5: 422399  / 4583795 / 193 / (codi: 5531)
    • barraca 6: 422492 / 4583764 / 192
    • mina 7: 422718  / 4583771 / 213
    • cova 8: 422934 / 4583935 / 266  / (codi: 5534)
    • barraca 9: 422965 / 4583802 / 244 / (codi: 7316)
    • barraca 10: 422093 / 4582738  / 128 / (codi: 4712)
    • barraca 11: 422015 / 4582849  / 135 / (codi: 4713)
    • bassa 12: 422031 / 4582812  / 137

Podeu veure el recorregut i la situació aproximada d'aquests elements en el mapa.



4 comentaris:

  1. Hola Joan Maria,

    M'he mirat amb deteniment aquestes tres últimes entrades que has fet sobre Collserola. Comentar-te que en la banda de ponent (Molins/Sant Just/Papiol)zona que freqüento molt hi ha gran quantitat de barraques, murs i basses per preparar insecticida contra la filoxera(no coneixia el mot de brou bordelés). Aquestes últimes les busco ja que cauen animals (aquesta primavera vaig treure amb una mica d'esforç una cria de senglar d'una)que llibero després. Resumint: molt interessant la teva feina i crec que em servirà d'ajut per futures trobades.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda,

      Les basses, dipòsits o construccions similars no eren per lluitar contra la fil·loxera; de fet, contra aquest paràsit no hi va haver cap més solució que replantar amb peus americans.

      A les basses es preparava el brou bordelès, una barreja de sulfat de coure, calç i aigua que es feia servir com a fungicida (contra el míldiu). Per això en moltes basses es veu el color verd del sulfat de coure.

      Salutacions,

      Joan M. Vives

      Elimina
    2. Bona tarda, (perdona però m'he confós a sota)
      La coloració blavosa- verdosa si que sabia que era deguda al sulfat de coure. La meva confusió era pensar que es va fer servir contra la fil•loxera, però evidentment de forma poc eficaç, ja que com dius les vinyes catalanes són d’origen americà. No tenia ni idea de que era per lluitar contra el míldiu i altres fongs (hauré de rectificar-ho de les futures edicions dels meus llibres).
      Moltes gràcies per la informació.
      Salutacions

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina