BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

13 de juny del 2019

LA BARRACA DE PLANA MITJANA

El Puigsacalm i el seu entorn és una de les zones de muntanya que he trepitjat força i a la que tinc una estimació especial. La veritat és que he recorregut tots els camins que fan cap al cim i, tot i haver passat, ben a la vora de la barraca de la Plana Mitjana, mai m'hi havia acostat... fins que fa pocs dies hi he anat. La veritat és que la "descoberta" ha estat interessant perquè la barraca és prou característica.






En Ramon Vinyeta en la seva guia "Puigsacalm" (Ed. Alpina. Barcelona, 1951) en l'itinerari 9 ens diu: Plana Mitjana (1160 m). Porció de conreu i pasturatges vorejada per la faixa d'estimballs que ací formen un assenyalat sortint, talment gegantesca proa que atrevidament es fica espai enllà, i constitueixen una excel·lent talaia damunt la vall de Sant Privat, Olot i muntanyes de la Garrotxa. El conreu té una extensió de dues hectàries, aproximadament, i en té cura el masover de Santa Magdalena.

A la Plana Mitjana s'hi poden encara observar alguns vestigis d'antigues edificacions pertanyents, segons la veu popular, a un antic priorat predecessor del que després es bastí al ras de Santa Magdalena, en el mateix lloc on ara es troba l'ermitatge.

La veritat és que no sé fins quan hi va haver masover a Santa Magdalena. Jo recordo haver vist la casa en bon estat, però sense habitants cap al 1975 o 76. Als anys 80 les portes estaven obertes i es feia servir de refugi "lliure" (si no vaig errat hi havia un cartell que deia que seria un refugi per a excursionistes, però fins fa pocs anys, no ha estat una realitat).

El canvi en l'aprofitament de la Plana Mitjana es pot veure en les ortofotos dels anys 1946, 1956 i 2018. En blau, en les fotografies en blanc i negre, s'ha dibuixat el traçat de la pista, que ja existia en aquells anys.

En la primera ortofoto, s'intueix la situació de la barraca, però no s'acaba de veure bé. El que sí que es pot veure són les feixes que estaven conreades. El bosc es veu poc abundant pel vessant sud i, en canvi, més abundant per la banda de la cinglera.


En la segona ortofoto (1956) es veu un canvi en la utilització de la terra. Sembla que algunes feixes hagin augmentat i la barraca es veu perfectament. Amb només 10 anys es veu un augment significatiu del bosc.


En la darrera ortofoto (2018) es veu que els camps ja no existeixen. L'augment del bosc és encara més evident. La pista que serveix com a referència ja és molt tapada pels arbres. També s'observen arbres que han crescut allà on hi havia camps i, fins i tot, es destaquen unes bandes rocoses paral·leles que no es veien en les altres fotografies.


La barraca de la Plana Mitjana és una construcció curiosa que sembla que no pugui ser d'aquest lloc i ho és pel fet de ser una cabana de volta.

És ben cert que està consolidada amb fang, però curiosament és una fang molt compacte, que gairebé sembla ciment. La construcció té un tancat a l'entrada. La paret on hi ha l'accés està una mica ensorrada, però les altres dues es conserven força bé. La barraca té un forat al sostre que devia ser la xemeneia.


En les fotografies següents es veu el tancat que hi ha a l'entrada, des de dalt i des de baix. Com es pot observar, una de les parets és més alta que les altres. Una altra curiositat és que al sostre hi hagi teules.



L'entrada forma un bonic arc pla. No sembla haver tingut cap mena de porta. 


També és curiosa per dins. Sembla que hi hagi dues fases de construcció o dos mètodes diferents. La part més interna és més estreta que la de l'entrada i s'observa una petita paret on sembla que es recolzi tota l'estructura.



A la part més interna sembla que hi hagi els senyals del cindri que van fer servir que fer la volta. Si més no, els senyals en el duríssim fang ho semblen demostrar.


En canvi en l'altra part no es veuen senyals i es veuen les pedres fent la volta.



En la fotografia següent es pot veure clarament la diferenciació de les dues parts, així com el forat que devia pertànyer a la xemeneia.


Malgrat el que deia en Ramon Vinyeta a la seva guia, no s'observa cap resta de construcció i només hi ha un petit mur, relativament a prop de la barraca.


En resum, una curiosa barraca tant per la seva situació, fora de l'àmbit de les cabanes de volta i per les seves característiques constructives.




1 comentari:

  1. Realment és una interessant ressenya. A més a més, cites les fonts d'informació; això li dóna més credibilitat i consistència. Jo intento fer el mateix entre el Vallès Occidental i el Bages.

    ResponElimina