BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

20 de maig del 2022

EL CORRAL DE SAQUELLES

De vegades, mirant llibres antics, hi ha sorpreses o es troben coses curioses. Tot repassant la  guia del "Bergadà/Valls Altes del Llobregat" de Cèsar August Torres, editada pel Centre Excursionista de Catalunya a l'any 1905, vaig trobar, a la pàgina 73 la referència a un indret dels Rasos de Peguera.


Els Rasos de Peguera és un sector del Prepirineu d'alçades moderades (la cota màxima és de 2065), amb molts prats i, per tant adient per la pastura; segurament en l'època en que es va fer el llibre, encara ho devia ser més, perquè no hi havia tant bosc com ara. 

La guia esmentada, en la pàgina 73, diu: "Prop del Cap dels Rasos Alts, en la cayent de ponent, hi ha una colossal bofia o reclós d'espadats verticals, omplenada de neu a l'hivernada y seca a l'estiu, coberta de molçuda y grossa herba en son fons. Forma una gran olla tancada naturalment per l'emmurallat de la penya y tenint sa normal sortida o obertura en sa part més baixa, la que forma un ciclòpich portal descobert. Serveix a l'estiu de resguart al bestiar, y se l'anomena'l Corral de Saquelles".


Si ara consultem el mapa de l'ICGC o un mapa de l'editorial Alpina, veurem que aquest indret es anomenat "Corral de Vallsabuc".

L'indret és força curiós. Ës una mena de cercle de 100 m de diàmetre amb parets (on ara hi ha vies d'escalada), amb una única entrada. Des d'aquesta entrada cal baixar a l'interior del clot. Per algun punt també es pot baixar a l'interior. En les dues primeres imatges es veu el clot des de dalt i seguidament, podreu veure'l des de dins.




De tota manera, la cosa més curiosa és el canvi del topònim, que passa de "Saquelles" a "Vallsabuc".



Anar- hi és molt fàcil. Des del pàrquing de les antigues pistes d'esquí, cal prendre la pista que baixa cap al nord. Trobarem un gran clot amb aigua a l'esquerra i a sota de la pista. Aquí, ens cal deixar la pista i pujar cap a la dreta, per la vora d'un tancat del bestiar. Trobarem uns abeuradors i ens caldrà continuar pujant per un terreny herbat amb pins, en direcció NE (hi ha traça de camí) per arribar al corral.



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada