A la guerra de 1936-39 hi va haver homes de diverses edats que en comptes d'anar al front van decidir amagar-se. Els motius podien ser ben diferents i no els analitzarem aquí. El cas és que moltes d'aquestes persones es van amagar en coves artificials o naturals. Alguns d'aquests caus estan situats en cingleres com és el cas de l'amagatall que van trobar uns escaladors en una paret a la serra de Sant Joan, però també n'hi havia d'altres en les quals la pedra seca era important.
Us presento tres exemples d'aquests tipus de construccions. Aquests amagatalls estaven situats a la vora de les masies d'on eren els qui s'amagaven en indrets poc trepitjats. Els qui eren a les masies els hi deixaven el menjar en indrets prefixats.
El primer d'aquests amagatalls és a Santa Eulàlia de Riuprimer. És la barraca de mossèn Alfons. Sembla que aquest mossèn era de l'Hospital de Vic i es va amagar en aquesta barraca durant un any. També he llegit que la va fer ell mateix ajudat per persones del municipi. No crec que aquest mossèn pogués fer aquesta construcció d'estil una mica "gaudinià". Les formes i els detalls que hi ha ens indiquen que el seu constructor treballava la pedra o en la contrucció. Una cosa interessant és que a les parets veurem les inscripcions que indiquen que mossèn Alfons es va amagar allà i la data.
Els dos altres exemples són d'aprofitament de forats naturals on s'ha construït una paret. A l'anomenada balma dels refugiats (segons l'ICGC), al terme de les Llosses, no s'hi arriba fàcilment; bé sí que és fàcil arribar-hi, però la veritat és que et situes al seu damunt i no es veu res. Aquesta bauma està a mig camí de dues cases: Tremolosa i Ierra.
De tota manera les condicions d'aquest refugi no el fan gaire interessant per a un llarg període de temps. La veritat és que és una mena de conducte ascendent situat molt a prop de l'aigua, sense cap comoditat.
Finalment, la cova dels Oms al terme d'Ogassa. Actualment des de la pista de Saltor hi ha una fita on s'inicia un corriol que baixa pel mig del bosc. La veritat és que en fer la baixada tampoc es veu res. Finalment ens hem de decantar cap a l'esquerra amb molt poca traça de camí i, en un racó d'un caos de blocs, s'obre la boca de la cova. De fet, només és una paret que tapa l'entrada amb la pedra de la llinda trencada. A l'interior, la cavitat tampoc facilita l'estada. Com en el cas anterior, aquest amagatall està situat a prop de les cases de Saltor i de la casa de Corones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada