La muntanya de Rocacorba té el seu punt culminant al puig Sou, un cim totalment tancat per les instal·lacions que hi ha, però l'indret més conegut és, segurament, el santuari enlairat en un esperó rocós. Com passa en molts altres indrets, una caminada ens permet trobar indrets ben interessants. Per aixó, aquí us presentaré un pont i un parell de baumes.
Vaig conèixer la Ruta de Matacans per un article de la revista Pedra seca (núm. 51) on deia que l'Ajuntament va rebre una ajuda de la Generalitat per impulsar projectes relacionats amb la pedra seca. Un del resultats és aquesta ruta.
Tot venint de Manresa, abans d'arribar a Artés trobem una zona industrial. En la primera rotonda, a la dreta, hi ha el carrer Salvador Espriu; el següent és el carrer Progrés. L'itinerari comença al final d'aquest carrer. En deixar l'asfalt hi ha un plafó amb la ruta i els seus elements.
Si aneu a esquiar a Portè-Pimorent trobareu un sector anomenat "la Vinyola". Es tracta d'una vall tancada entre el pic de la Mina, el de Font Freda i el de les Valletes i tancada per la carena que enllaça amb el pic de Fontnegra. En aquesta vall hi ha un estany: l'estany de l'Orri de la Vinyola.
El nom ja ens indica que hi havia un orri. I sí, l'orri hi és, molt desfigurat, però hi és.
En les construccions de pedra seca és poc freqüent trobar l'any en que es va fer l'obra. El percentatge que n'hi ha és molt petit, tot i que destaquen les cabanes de volta. A la Trobada de Pedra Seca de l'any 2023 que es va fer a Cadaqués vaig presentar una comunicació en relació a aquest tema. Ho podeu consultar aquí: https://es.scribd.com/document/764760482/Datacio-Barraques-de-Pedra-Seca
Però encara és més poc habitual en els marges. Perquè algú voldria deixar constància de la data de la seva obra? Perquè sabia escriure? Perquè creia que era una obra important?...
El cas és que us en presento tres, separades per 130 anys de diferència.
A 2700 m d'altura, a prop del pic de l'Infern i del camí que va de Núria a Ulldeter hi ha la barraca de Tirapits. És una barraca de pedra seca de grans dimensions, catalogada a Wikipedra amb el codi 5550, que ha tingut consolidació amb ciment en alguns punts (arranjament fet a l'any 2013). Hi ha un pulsador en cas d'emergència.
En una entrada anterior us explicava l'existència de la fita entre les províncies de Lleida, Tarragona i Saragossa, que té un plafó explicatiu de la Generalitat de Catalunya.
Ara us en presento una altra que és molt discreta. La trobarem en el punt on conflueixen els termes de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Talavera (Segarra) i Argençola (Anoia) i que també serveix de límit a les províncies de Tarragona, Lleida i Barcelona, respectivament.
Un nom curiós per a una construcció curiosa. El Camp Tancat està situat al municipi de Camós, al Pla de l'Estany. Està situat al vessant est del puig Bataller. Ben a prop hi ha una masia en estat ruinós, el mas Punsunya.
Can Blancot (o Puig Grau) és una casa situada al vessant sud del Catllar. El camí que permet arribar-hi és un bon exemple dels camins que podríem anomenar "savis". Des del peu de la casa, una mica per sobre de la pista que ve del Remei hi ha un desnivell de 63 m. En línia recta, la distància és de 230 m i el camí tot fent un recorregut de 425 m redueix el pendent del 27% al 14%.
En el número 944 de la revista Muntanya va sortir publicat un article d'Emili Ametller amb el títol "Descoberta dels menhirs jou de Queralbs".
En aquest article, l'autor ens parla del descobriment d'uns d'aquests tipus de menhir al terme de Queralbs i que tenen com a característica el fet de tenir el coll esculpit. L'autor sembla que atribueixi aquest tipus de patrimoni prehistòric exclusivament a Queralbs; per això em va sorpendre molt trobar un element que complia les característiques que indicava en l'article. A més, la seva ubicació correspon al que seria l'entrada d'una gran pleta.
A la guerra de 1936-39 hi va haver homes de diverses edats que en comptes d'anar al front van decidir amagar-se. Els motius podien ser ben diferents i no els analitzarem aquí. El cas és que moltes d'aquestes persones es van amagar en coves artificials o naturals. Alguns d'aquests caus estan situats en cingleres com és el cas de l'amagatall que van trobar uns escaladors en una paret a la serra de Sant Joan, però també n'hi havia d'altres en les quals la pedra seca era important.
En el número 943 (desembre de 2023) de la revista "Muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya, va sortir un article meu sobre la pedra seca.
Aquí el podeu llegir.
.jpg)
Els dies 24 i 25 d'agost, a la localitat d'Isil, es van fer unes jornades de pedra seca amb el nom de "Fem pleta". L'Ajuntament d'Alt Àneu, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i l'entitat municipal descentralitzada d'Alós i Isil, organitzaven aquestes jornades, l'ànima de les quals és en Santi Busquet. Enguany, també em van convidar a fer-hi una xerrada.
La pleta de la Guilla és als peus del puig Terrers a 2230 m d'altura a Gisclareny (Berguedà). La pleta és en una mena de clotada inclinada situada als peus d'unes parets que formen com una olla. Al peus dels blocs calcaris que hi ha arreu hi podem trobar dues barraques: una sencera i l'altra ensorrada.
Segurament el cim que atrau més visitants d'aquest sector del Pirineu és el de Coma d'Or. El puig de Trespunts es veu, des de la coma d'en Garcia, dret i punxegut, però no és gaire freqüentat. De fet, el seu nom és una conseqüència de la seva configuració: tres puntes.
Al final de la carretera, a les pistes d'Ordino-Arcalís, trobem l'orri de la Coma del Forat. És un orri reconstruït, però ens donarà una idea de com eren aquestes construccions ramaderes.
Cal dir, abans de tot, que a l'estiu la carretera es talla a l'inici de l'estació d'esquí i, per tant, només es pot pujar a peu o amb el telecabina, si és que no s'hi arriba abans de 2/4 de 9.
Els dies 11 i 12 d'agost vaig assistir a un curs de pedra seca que es feia a Isil (municipi de les Valls d'Àneu); dos matins sota el guiatge de Josep Simorra, expert en pedra seca. En el curs estaven implicats l'Entitat Municipal Descentralitzada d'Isil i Alòs, el Museu de Camins de la Vall de Siarb i el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
A Collserola, concretament al terme de Sant Feliu de Llobregat, hi ha una clotada amb uns marges molt interessants que a més tenen altres elements d'interès.
Són uns marges situats al costat de la pista que des de la cimentera va en direcció a Santa Creu d'Olorda. Ben a prop hi ha la barraca amb el codi de Wikipedra 5731, una de les més espectaculars de Collserola.
Sant Pere Màrtir és un dels turons més destacats de Collserola i, un dels més visibles, perquè tothom qui entra o surt de Barcelona pel sud el pot veure. Al seu cim hi ha un edifici de telefonia amb una immensa antena, que va substituir a l'ermita (que va servir com a torre de telegrafia òptica al segle XIX).
